dilluns, 22 de març del 2010

El cocodril i la partícula de la trampa òptica

Aquest podria ser el títol d'un petit conte científic, però és només un encapçalament bicèfal per a una entrada doble després d'alguns dies de desconnexió.

La història del cocodril comença la setmana passada en una conferència de la primera professora de física teòrica de Harvard, Lisa Randall, autora d'un best-seller científic (wrapped passages) sobre les multidimensions de l'univers i els universos paral·lels i del llibret d'una recent estrenada òpera anomenada Hypermusic Prologue. La qüestió és que li van donar un premi a l'EPFL i vam anar a l'acte. De física no en va parlar gaire, però després de l'entrega hi havia una cocktail party (que no pas un apéritif). Tot era delicatessen i havies de menjar més pels ulls que per la boca (les plates eren miralls... i suposo que la gràcia era que ja les portaven mig buides).

Quan ja no quedava quasi ningú (només un petit grupet acabant les ampolles de vi) van treure dos cocodrils de pa amb la panxa oberta i farcida de petits sandvitxos fets amb la pròpia molla. Espectacular!!!
Bé, el petit grup va anar buidant la panxa... i quan el cocodril va estar buidat... vaig preguntar si ens el podíem endur! I la cambrera va estar super contenta de que ens emportéssim aquell mort d'allà!
I ara tinc un cocodril d'un metre a la taula de casa... i un projecte en ment, cuinar-lo al forn i fer la cooked-crocodrile-party.
Peró no sé com fer-ho...i acceptaré molt gratament qualsevol suggeriment per cuinar la bèstia!
La història de la trampa òptica és ben diferent, i l'explicaré amb un vídeo!

La partícula és una micromètrica esfera de silici, posada en un porta-mostres. La trampa és un potent làser rabiüt i vermell (que no podeu veure perquè hem posat un filtre perquè no us faci mal als ulls) situat a l'extrem inferior esquerra de la pantalla. Doncs vet aquí que la partícula va tant Brownianament tranquila.. i nnyacc!! queda atrapada per la pinça òptica. Fenomenal!
Doncs això he estat fent 8 hores al dia durant 4 divendres! I com tot bon servei... ara toca l'informe, la part més avorrida.




Salut!

dimecres, 17 de març del 2010

Temps i Casa

Ja sé que és un tòpic recurrent... però els dies passen volant!
Avui fa un mes que voltem per terres suïsses! i si bé no diria que vaig arribar ahir... potser si abans d'ahir...
Realment, un pic comences a conèixer on estan les quatre coses importants, (el supermercat, la uni, el bar i l'estació de tren) i comences a tenir un petit horari i una petita rutina... no te n'adones i ja tornes a tenir la classe de la setmana anterior...

Fins i tot la bústia veus que s'omple regularment, sobretot de papers de la PostFinance, del govern suís, de la companyia de trens... Però a que no sabeu què hi vaig trobar l'altre dia?
Un paquet del Cavall Fort!!!
Us podeu imaginar quina va ser la meva consternació quan vaig veure que hi posava perfectament el meu nom i la meva adreça! Vaig quedar un xic bloquejat uns instants sense entendre què estava passant... mirant un xic al voltant per veure si trobava algú que em donés una explicació.
Més tard vaig aclarir l'entrellat. Tot és obra de casa, que volen que continuï llegint català i han derivat la subscripció de la revista cap aquí! Proposen també que porti els exemplars al Centre Català quan torni. A dins el paquet hi havia un samarreta (talla 10-12 anys) que em recordà que potser sóc una mica grandet pel Cavall Fort... però és que mira que és xulo l'Ot el Bruixot.



I per sopar ara que ja estem ben instal·lats una bona truita de patates i ceba. Preneu-ne un tros!

divendres, 12 de març del 2010

Tarda de LEGO Alpí



Després de 8 hores al laboratori de confinament optique jugant amb làsers potents (havíem de posar-nos unes ulleres de sol protectores i engegar una llum vermella intermitent a la porta avisant de làser en marxa!) intentant atrapar amb una trampa òptica unes microscòpiques boletes, què millor que una estona d'esplai mental tot construint vehicles de Lego!!!

I és que aquí a Lausanne hi ha un dia al mes que la gent es desempallega de tot allò que els sobre i pots trobar de tot! Des d'un bon matalàs, uns esquís de muntanya en perfectes condicions, o dos caixes plenes de capses de Lego per estrenar!!!

Ahir va nevar un xic per aquí! però ja no queda gaire neu... demà anirem a Kandersteg, a veure si n'hi ha.

dimarts, 9 de març del 2010

Neu i neu


































Ara que Catalunya sencera sembla un país alpí, (si més no pel que fa al color) aprofito per a fer una entrada per parlar de neu i fred.

Lausanne no està pas nevada ara, per hom explica que no fa pas gaire hi va caure un mig metre de neu també, i també es col·lapsà un xic... però uns minuts. Expliquen que quan comença a nevar desapareixen els autobusos dels carrers i els cotxes municipals... els porten tots a cotxeres, i en breus moments surt un exèrcit de llevaneus (diuen que posen pales a tot el que porta rodes, fins i tot als carros dels escombriaires) i comencen a escombrar la ciutat. Així mateix els autobusos, ara ja amb cadenes, retornen al servei puntual.


















Però jo això no ho he vist, perquè de moment per tocar una mica de neu he d'anar un xic més amunt, cap a la muntanya. I això és el que he fet aquest cap de setmana (entengui's diumenge i dilluns), aprofitant un bon pronòstic, hem marxat dos dies a fer escalada en gel. Dos dies.. i una nit. La idea inicial era muntar una cova de neu, i portàvem una tenda d'estiu que pensàvem enterrar sota la neu per tal d'augmentar-ne l'efectivitat. Finalment però, aquella mà que fa que a vegades els problemes es solucionin sols, ens ha posat una cabana ben acollidora (almenys externament) al costat el camí. I aquí hem passat la nit. Val a dir que no ha estat la millor nit de la història, i que quan et lleves i veus que l'ampolla d'aigua que havies deixat entre els sacs està completament gelada entens per què. 20 sota zero! ens informa una flamenca al mati tot fent una chocolate chaude mentre intentem explicar-li on hem passat la nit.

I a la tarda, de retorn, descobrim la doble funció dels autobusos grocs CarPostal que s'enfilen per totes les muntanyes de Suïssa. A més a més de portar muntanyencs als pobles remots dels alps (més petits que Aransa), recullen les cartes i els paquets dels pobles de la vall i els porten (utilitzant el lloc reservat per les cadires de rodes) fins al poble gran per on passa el tren!

Una abraçada, i aprofiteu la neu que queda!
(guardeu-ne un xic a la nevera, que això és com conservar un bocí d'història).

dijous, 4 de març del 2010

Estudi

I potser que parlem ja de la Uni. Després d'estar dues setmanes per aquí i de comentar diverses coses de país, els suïssos i el paisatge que tenen, potser és hora de dir quelcom de la universitat, que de fet és l'excusa pel que estem aquí.

Doncs el campus de l'EPFL (Ecole Polytechnique Fédéral de Lausanne) pot recordar bastant al campus de la UAB, però aquí els edificis són potser un xic més moderns encara que sense gespa.

El que és interessant és la cultura del Campus Non Stop. A part de tenir totes les associacions que us podeu imaginar (des d'esgrima, fins a una d'un estudiants d'arquitectura i materials que es fan els pròpis esquís fins la que organitza un mercat cada dilluns amb productors locals..) ténen més d'un pub, que no bar, (on les taules són snows invertits clavats en caixes de cervesa) i cada estudiant disposa d'un carnet magnètic que permet pagar, per contacte amb una mena de plats, tots els serveis del campus així com entrar les 24h! dins els edificis comuns i aquells espais permesos. Per exemple, la zona d'estudi de la facultat de física és exclusiva per estudiants de física i en principi els químics no hi tenen accés ;).

Peró el que sí que us vull ensenyar és una edifici recent estrenat (fa una setmana) que és el tema de conversa del campus. L'edifici és fruit de la interacció de les empreses privades i la universitat, és diu Rolex Learnnig Center, i l'ha pagat íntegrament l'empresa de rellotges.

La qüestió és que forma part d'aquesta anomenada arquitectura contemporània espectacular però nul·la en termes pràctics. Per la part espectacular jutgeu vosaltres mateixos amb les imatges, pels termes pràctics tan sols us comentaré que ahir al restaurant de dins el centre feien sardines per dinar, i que ho podies saber des de la taula més remota de la biblioteca!

I per acabar, comentar-vos que l'estructura de les classes és completament diferent que la de casa. L'assignatura es fa un cop la setmana, amb un mínim de 4 hores seguides, fet que suposo minimitza les campanes. Per aixó (i per si de cas) havent de triar un dia lliure m'he deixat el dilluns, no fos cas que perdéssim algun tren i no tornéssim algun diumenge...

I demà faig 8 hores de laboratori, realment una experiència interessant.