Neu i neu

Ara que Catalunya sencera sembla un país alpí, (si més no pel que fa al color) aprofito per a fer una entrada per parlar de neu i fred.

Lausanne no està pas nevada ara, per hom explica que no fa pas gaire hi va caure un mig metre de neu també, i també es col·lapsà un xic... però uns minuts. Expliquen que quan comença a nevar desapareixen els autobusos dels carrers i els cotxes municipals... els porten tots a cotxeres, i en breus moments surt un exèrcit de llevaneus (diuen que posen pales a tot el que porta rodes, fins i tot als carros dels escombriaires) i comencen a escombrar la ciutat. Així mateix els autobusos, ara ja amb cadenes, retornen al servei puntual.

Però jo això no ho he vist, perquè de moment per tocar una mica de neu he d'anar un xic més amunt, cap a la muntanya. I això és el que he fet aquest cap de setmana (entengui's diumenge i dilluns), aprofitant un bon pronòstic, hem marxat dos dies a fer escalada en gel. Dos dies.. i una nit. La idea inicial era muntar una cova de neu, i portàvem una tenda d'estiu que pensàvem enterrar sota la neu per tal d'augmentar-ne l'efectivitat. Finalment però, aquella mà que fa que a vegades els problemes es solucionin sols, ens ha posat una cabana ben acollidora (almenys externament) al costat el camí. I aquí hem passat la nit. Val a dir que no ha estat la millor nit de la història, i que quan et lleves i veus que l'ampolla d'aigua que havies deixat entre els sacs està completament gelada entens per què. 20 sota zero! ens informa una flamenca al mati tot fent una chocolate chaude mentre intentem explicar-li on hem passat la nit.

I a la tarda, de retorn, descobrim la doble funció dels autobusos grocs CarPostal que s'enfilen per totes les muntanyes de Suïssa. A més a més de portar muntanyencs als pobles remots dels alps (més petits que Aransa), recullen les cartes i els paquets dels pobles de la vall i els porten (utilitzant el lloc reservat per les cadires de rodes) fins al poble gran per on passa el tren!

Una abraçada, i aprofiteu la neu que queda!
(guardeu-ne un xic a la nevera, que això és com conservar un bocí d'història).