Quasi retorn, quan brindem?

La vida d'estudiant és privilegiada.

Que et paguin (ni que sigui poquet) per aprendre, no té preu. I al cap i a la fi, haver de menjar de tupper, renunciar a anar al cine i fitar bé el preu de les cerveses (comprades a pack que són més econòmiques) són detalls ja no només propis d'estudiants (i que són, en el fons, tot un luxe d'una petita minoria mundial).

Ara bé, no tot són flors i violes... L'època dels cards arriba quan toca fer exàmens. L'estudi (que al cap i a la fi acaba sent individual i un xic solitari), que desapareixin els caps de setmana, la pressió, els freds gimnasos plens de taules (aquí són una mica exagerats amb les formes i la disciplina) i que se t'avaluï el coneixement adquirit en un parell d'hores són la petita cara amarga del fantàstic i afortunat món estudiantil.

Ni molt menys escric aixó a tall de lament, ans el contrari, que si tot va bé, en 12 hores haurem sortit dels cards per emprendre el camí cap a casa, veure cares un xic enyorades i menjar torrons, almenys, fins el 10 de gener que retorna l'aventura exiliada.

Espero brindar per tu i per mi amb un bon whisky escocès que porto.
Quan quedem?

Alerta Vermella: tanquem la barraca

¡¡¡...Due to the extreme weather conditions today all University Buildings will close by 3pm. All students and all non-essential staff should start to make their way home now. We are expecting to return to normal business hours tomorrow morning!!!

[Degut a les condicions meteorològiques extremes tots els edificis de la Universitat tancaran avui a les 3pm. Tots els estudiants i els personal prescindible haurien d'anar fotent el camp cap a casa. Esperem poder tornar a la normalitat demà al matí!!! ]

Aquest és el missatge que ha sonat aquest matí per tota la UNI!!! Tanquem barraca i cap a casa! Alerta vermella del servei meteorològic equivalent a "take action". Ratxes de vent esperades superiors als 150km/h.
Agradable dia d'estudi!

Fosc i motivat

Estudi entre foc i llibres

Es fa fosc i en lloc de lamentar-te pel poc sol que ha fet o per la pluja i el fred que ja han esdevingut quotidianitats, somrius, content, perquè aquest ambient t'ajuda a retornar a l'estudi.

A vegades, per un moment, sents que el que estas fent t'apassiona.
A vegades, una càlida sensació et recorre el cos, et fa sentir bé i et xiuxiueja “dóna gràcies perquè gaudeixes del que fas”.
A vegades, només a vegades, se't fa evident la sort que tens i que el camí, que has triat amb un xic d'indecisió, t'omple d'energia per a seguir-lo fent i cercar la següent cruïlla.

En ple estudi,
en plena motivació,

Epic Fail

La segona cosa que he après dels enginyers és a fer prova i error.

Sí, fou un desastre total. Vaig posar a bullir 2 litres d'aigua... al cap de no gaire ja s'havien evaporat completament... Però llavors les parets començaren a regalimar per tot arreu i l'atmosfera es feu tan irrespirable que vaig haver d'acabar obrint la finestra!!!
Preferia el fred (i posar-me un gorro) que respirar aquella humitat que feia mal de cap...

N'aprendrem!

Estudi nocturn

Els meus horaris d'estudi són nocturns. Això ja ho sabíem.
Però quan estava a casa les restriccions maternes impedien fer feina a hores intempestives. Dic intempestives perquè no és que prefereixi treballar al vespre enlloc del matí, sinó que sento màxima concentració i motivació a la nit-matinada. Això és, a partir de les 11 fins a les 4-5 del matí.
Està clar que un comportament així seria totalment reprimit en un ambient familiar (XD) però alguna cosa bona té la independència.
De nit no hi ha soroll, tothom descansa, no tens interferències cibernètiques i et sens el rei del mambo tot solucionant problemes d'estructures i termodinàmica. Ara bé, no us penseu que estudiar de nit només són avantatges...

la calefacció és central i a la nit l'apaguen!!!

Així doncs, com a bon enginyer en que m'estic transformant, he hagut d'idear una sol·lució. I de cop he pensat... què passa si augmentem la humitat tot generant vapor a l'habitació fent bullir una olla d'aigua destapada?
Doncs la resposta no és del tot trivial ja que un augment de densitat en l'aire de l'habitació (vapor d'aigua sumat a l'ambient) implicaria una disminució de la temperatura (equació dels gasos ideals PV=nRT--> T*rho=ct!)
Ara bé, les partícules de vapor que genero es condensaran a algun cantó (finestra, sostre, parets) alliberant l'energia del canvi de fase (que en el cas de l'aigua és força gran) més la de refredar-se fins als 18ºC i m'escalfaran l'habitació ni més ni menys que 2257kJ + (100ºC-18ºC)*4,18kJ=2691kJ per cada kg d'aigua evaporat que és com tenir un radiador de 2kW (un d'aquests elèctrics) encès durant 17min!!!

Així doncs, poso l'olla al foc i continuo l'estudi! Però per si de cas els càlculs fallen (dels enginyers també he après a fer el que en diuen redundància que vol dir doblar totes les mesures, una forma poc elegant de cobrir-se les espatlles) doncs per si de cas, dèiem, m'he preparat un te ben calent que almenys ens escalfarà per dins!


I per si teniu un moment, us deixo un regal ben divertit que m'han fet els Clapés. És una paròdia de la visita utilitzant el famós programa El Convidat de l'Albert Om, en aquest cas s'anomena.. L'Acoplat a Edinburgh.

Reprenem el fil sense vergonya

Aquí al nord el dia ja ens l'han escurçat a la meitat i a les 4 ja és fosc!...
Alhora que redueixen el dia sembla que allarguin les classes... no és que no siguin interessants però la complicació comença a ser considerable, i les dates dels exàmens ja han estat publicades, fet que sempre dona més pressió... seran, per primer cop en els darrers 5 anys, abans de Nadal! de fet, un mes i comencen!
I entre la uni, la llum solar, el foc, el peu que.. (li passava alguna cosa al peu?), alguna visita... doncs els dies passen rebent i el blog ha sofert alguna conseqüència col·lateral....
...Però perquè enganyar-vos... suposo que el rerefons real és que porto uns dies pensat si he de posar el que posaré...
Al final m'he decidit,

no faré explicacions al respecte,
negaré que sigui jo el que surt al video.

simplement quan ens retrobem, no vull parlar del tema! Xd

Vaig tenir la sort de rebre la visita d'una delegació de la incondicional família Clapés.
El resum; jutgeu vosaltres mateixos.
Andreu i Maria gràcies pel cap de setmana de motivació i bon rotllo!


Per Nàrnia!

Mar i Cel

Grease Lightning

La solució i guanyadors!!

Renoi, ofereixes una mica d'alcohol i la participació es dispara!!!
M'heu motivat a fer-ne algun més de tant en tant!!!

La solució:
Us havíeu plantejat mai què fan els astronautes de l'estació espacial internacional (ISS) si se'ls envà la llum??¿ Dons encendre una espelma segur que NO!!! (potser esperen uns segons que és el temps que deuen tardar a sortir de l'ombra de la terra). I perquè no encenen una espelma?
Doncs perquè les espelmes no cremen en gravetat zero!!! Són tan màgiques... Com que no hi ha convecció vertical, els gasos es queden al voltant del ble impedint que entri oxigen i l'espelma s'apaga (veure vídeo!). I això era la foto:
Una espelma cremant a la ISS just abans d'apagar-se!

Pel que fa als encertants... força més dels que imaginava (reconec que no era fàcil)! Però tots aquells que heu utilitzat noves tecnologies com google imatges... ja us podeu autodescalificar....
(quina poca vergonya....:P)

Així doncs... l'organització del concurs, després d'una llarga deliberació, ha decidit atorgar el primer premi a....

.....ttrtrtrtrtrtrtrtrtrrtrtrtrt....

en Dani per penjar sense voler el vídeo que contenia explícitament la resposta!

Igualment s'atorga un accèssit al Martí per la genialitat i originalitat de la solució!!!

Rebreu les vostres ampolles de Whisky escocès si tot va bé per Nadal (i així brindem junts! Xd)

Una abraçada i estigueu atents que n'hi haurà més!!!

(renoi.. hauré de demanar una altra beca per comprar més Whisky... Xd)

Va de foc! (amb concurs i premi!!!)

Potser és hora que dediqui una entrada al motiu (principal o excusa, depèn com es miri Xd..) de voltar durant dos anys per Europa...

....EL FOC...

Si si... Això és molt bonic.. però recordo la resposta d'un company de carrera (que ara es trenca es banyes jugant amb qbits i informació quàntica):

“Oriol, però si el foc fa molts segles que el coneixem... no se'n sap tot ja?
Què vols descobrir?”

És veritat que el foc s'ha fet servir molt... però que quan s'en vagi la llum a casa encenguem una espelma dista molt de que tinguem la més remota idea dels processos meravellosament entrellaçats que permeten que l'espelma il·lumini consumint-se a poc a poc...

Us posaré un exemple del que s'està fent en recerca actual; En un laboratori de Harvard han aconseguit apagar una flama de 10cm utilitzant un camp electromagnètic aplicat amb un aparell de la mida d'un boli!!! Us ho imagineu? De fet, és tan atractiu que el projecte continua finançat i encobert pel Ministeri de Defensa dels Estats Units... (ergo: els bombers amb canons electromagnètics estan molt i molt lluny).

Efecte d'aplicar un camp electromagnètic a una flama

Un altre exemple del que passa a vegades (a bombers, els més experimentats amb el foc) i encara és ben difícil de predir són els Backdraft o les explosions per volàtils. Dos vídeos que crec que ho il·lustren prou.

Ensurt en un servei:
Sopresa inesperada en un foc d'habitatge

Bombers preparant una pràctica de foc d'habitatge (min 1:30):
Perquè és important entendre els volàtils i els límits de flamabilitat

I finalment:

EL CONCURS!

El que endevini ¿què és el que es veu en aquesta fotografia?* guanyarà un fantàstic souvenir d'Edinburgh (i una ampolla de Whisky ÉS una opció).
*Pista: No és un cap de llumí!
*Casa: Vatrus no podeu jugar, que ja us la vaig ensenyar! Ho sento...

Què és?

Una abraçada!

Lliçons Culturals

L'altre dia vaig llegir a no sé on que el racisme no era res més que ignorància. La frase no intenta justificar-lo en cap moment sinó demostrar que és tan irracional com defensar que la terra és plana. No és una opció, és una evidència.
I ahir mentre fèiem unes cerveses i uns shots amb els companys es tensà un xic la conversa de cop.
Parlàvem sobre la decisió d'Obama de fer tornar les tropes de l'Iraq i el company d'Iran sobtadament sentencià:

"La guerra és una merda"

Sí, estava clar. No ens havia pas de convèncer de res (ni a l'americà, que els Estats Units són més plurals del que ens venen i no si val a generalitzar).

Les seves paraules, però, amagaven un deix d'estranya gravetat. I continuà:

"Jo he viscut una guerra.

Jo he lluitat en una guerra "

Segurament tots l'hem sentit alguna vegada aquesta frase dels nostres avis o en algun documental..., però sentir-la en boca del teu company de cervesa és un xic corprenedor.
De cop, només vols empassar-te les paraules i escoltar...

Tenia 14 anys, estava a l'escola i entraren a classe cridant: “¿qui vol venir a defensar el país?!” i jo vaig alçar la mà. Després de 3 setmanes d'instrucció ja estava al front, sentint com ens bombardejaven a la trinxera i veient com companys meus queien cada dia... La guerra és una merda.

I quan arribava a casa, amb les seves paraules surant en la cervesa pel cap, vaig llegir la contra de la Vanguardia.
Javier Solana explicava que el problema de fons d'Europa és que els que la governen són les primeres generacions que no han viscut cap guerra i se n'estan oblidant...
Espero que saber llegir i escriure ens ajudi a no perdre la memòria.

Que la descoberta cultural, que la possibilitat de compartir amb gent d'arreu només poden enriquir a la humanitat és una altra evidència que massa sovint també tendim a oblidar.

Avui m'ha sortit una entrada un xic contundent... deixeu-me-li posar una nota d'alegria, que ahir també hi va haver somriures!


(ja sé girar el kayak estant de cap per avall!!! (a la piscina però))

S'han acabat els cereals!

Sovint són les petites coses que ens colpegen un xic i ens obren els ulls de la realitat.
Ahir es va acabar el paquet de cereals!!!
El primer pensament és “hòstia Oriol.. t'has fotut un paquet tu solet... potser que nedem més i mengem menys...” però una segona reflexió més científica analitza “ ... 750g de cereals (frosties) administrats amb una ració de puny (25g) avocada al cafè amb llet de cada matí... equival a 30 racions, ergo 30 matins!!!”

Doncs si, ja fa un mes que estic al pis! (i 37 dies que paro per Edinburgh..) mare meva... com vola el temps. La mobilitat ja quasi ha retornat al 100%.. com canvia la ciutat! (ahir ja vaig poder anar a fer Kayak a la piscina... i practicar la volta esquimal d'auto rescat)

Deixeu-me però acabar l'explicació del cap de setmana... què queda el millor!

[...]
Havíem buidat l'ampolla de Talisker de 10 anys i anàrem a dormir (la part positiva d'un whisky bo és que no fa mal de cap!).
Que els pot passar a 7 estudiants de màster de foc i seguretat dormint a un alberg? Doncs que a mitja nit soni l'alarma d'incendis! Si! Vaig fotre un salt de la llitera que quasi em trenco el cap amb el sostre... renoi quin rebombori! Ràpid vesteix-te (dormia amb calçotets per estalviar amb pijames) posa't les botes (m'havia deixat les crosses al cotxe i calia vigilar) i quan aixeco al cap ja no quedava ningú a l'habitació.... Tothom al carrer amb unes cares de somnàmbuls dignes d'exposició...

Òbviament falsa alarma, però home, ja que ens llevem almenys que vinguin els bombers (no cal que prengui mal ningú)... i apa torna a dormir... però.....
Al cap de 2 hores un altre cop el so perforador de somnis... aquesta vegada però decidim que sigui en Josh (el bomber americà) que vagi a inspeccionar i informi... que al llit s'hi està molt bé!

Després de la nit accidentada decidim cercar un lloc per anar a trobar en Nessie... I pim pam sense pensar-ho gaire prenc les crosses i cap a dins s'ha dit! L'aigua està a punt de solidificació i les pedres del fons trituren els peus... per això les crosses són de gran ajut!

Malauradament la majoria de fotos han estat censurades perquè els companys feren cas omís de la meva recomanació d'agafar banyador i clar... un cop allà no es pogueren resistir i nedaren amb calçotets... m'han deixat penjar aquesta...

Sans i estalvis! (1a part)

Efectivament, a les 5 començà l'aventura. Era fosc a Edinburgh, i l'Opel Zafira de 7 seients amb un coix de passatger i pilotat pel bomber americà (que condueix camions de bombers allà però crec que si havia tocat un canvi manual havia estat en algun museu...) començava a desfilar pels carrers d'Edinburgh. Sincerament no us sabria dir si és més fàcil conduir quan hi ha cotxes o quan no n'hi ha. Primer fa por veure els cotxes passar-te rebent per l'esquerra... però més por fa arribar a una rotonda o trencar a un carrer i no trobar-ne cap... Sents el pànic aquell del full en blanc en un examen.....

La primera missió havia de ser senzilla.
Seguir el GPS que ens guiava per Edinburgh per cercar els membres de l'equip. M'estalviaré els detalls (no cal auto ingnominiar-nos) i simplificaré dient que si a les 5 sortíem de casa, a les 6.30h encara estàvem a Edinburgh i algun que altre retrovisor havia rebut...
S'ha d'afegir, és clar, l'error associat a tota màquina (el GPS en aquest cas) i que quan intentes fer-ho tot al revés del que estas acostumat, que et donin instruccions en yardes i en anglès (after 50 yards, sharply turn left) et deixa un xic fóra de joc.

Però les penes no s'acabaren quan sortírem d'Edinburgh. Convivíem 7 ganàpies* (ja veu veure que jo era el més esquifit) en un espai reduït. I els forats que hi quedaren els omplírem amb motxilles.
Per arrodonir les 6 hores de viatge fins a les Highlands una magnífica boira t'ajudava a gaudir del paisatge. Anar a la 3a fila amb un pam quadrat de finestra (que no s'obra) era tan divertit com com passejar-se amb submarí per la fossa de les Mariannes.

Després d'una parada esplèndida per delectar-nos amb les vistes del Ben Nevis (la muntanya més alta del Regne Unit, 1344m, poc més que la Mola), veure foto, arribarem finalment a la Illa Skye... més o menys allà on nostre senyor perdé l'espardenya...




El motiu però s'ho valia; visita a una destil·laria de whisky (la única de tot escòcia oberta en dissabte).

La recompensa del final de la ruta, força interessant però amb un senyor que parlava l'anglès estàndard com jo el xino mandarí (mare meva l'escocès rural... no s'enganxa ni una paraula), doncs la recompensa, dèiem, era, com no, un whyski de 10 anys. I arribat a aquest moment cal fer un doble apunt.
1. El whisky whisky NO se li posa gel (quasi ens fan fóra a patades quan ho vam demanar) ja que mata el gust!!!
2. Bé, un servidor no se li va acudir res més que prendre el whisky que portava 10 anys reposant en botes antigues i sota les inclemències del temps escocès... per tombar-lo sobre la taula!!! ho sé.. no tinc perdó...

Acabada la visita a la destil·laria calia fer cap cap a Inverness, lloc on teníem reservat l'alberg. Inverness estava a 200km de distància i un cop comprovat que la boira seguia reduint-nos la visibilitat a escassos metres i que en menys d'una hora es pondria el sol.... decidírem, amb clarividència científica, prendre una ruta llarga, i d'un sol carril, però que ens havíem dit que era mooooolt maca per arribar al nostre destí... la part complicada d'aquest trajecte fou aconseguir que un del 6 passatgers es mantingués despert per acompanyar el pilot... crec que fracassarem estrepitosament...


Però malgrat estàvem cansats, celebràrem el bon primer dia de viatge amb un Whisky de 10 anys!!! Aquest cop sense tirar-lo per la taula!



ui ui.. s'ha fet tard i demà fem visita als bombers de l'aeroport...

Voleu saber perquè el monstre del llac Ness va ara amb crosses?¿? Aaaa doncs pròximament...

* Degut a la queixa de la noia del grup (renoi quin mal que fa el google traductor...) rectificarem dient 6 ganàpies i una noia ;)

1a aventura!!!

El peu mica en mica va millorant, i proporcionalment també ho fan els ànims. Encara m'he de moure amb crosses (vaig cometre l'error de deixar-ne una i casi no arribo a casa) però ahir, per exemple, ja vaig anar a nedar. Quan de temps sense practicar esport!!! (almenys voluntàriament).
Signe de recuperació és doncs que comencen les aventures!!!
Demà marxem 7 companys del màster cap a explorar les Highlands a la recerca del monstre del llac ness (en Nessie, pel amics). I sabeu com comença l'aventura? Doncs a les 5h del matí amb un cotxe de 7 places. Alerta als detalls!!! Un cotxe llogat de 7 places significa:

1. Volant a la dreta.
2. Canvi de marxes amb l'esquerra!
3. Velocitat en milles/hora
4. Rotondes sentit horari.
5. Quin és el carril ràpid a l'autopista?
6. La preferència, els que s'incorporen per la dreta o per l'esquerra?
7. I el gas i el fre? estan canviats?
8. Farà mal el peu prement pedals?
9.....()!!=?¿?¿?



Espero que trobem alguna ajuda com aquesta:

Així que ja ho veieu! aventura a tope!
Us porto fotos a la tornada!!

Sense Guix! (però un xic enfonsat)

Ahir em van treure el guix!!!

No vaig dir res però perquè estava un xic enfonsat.

Feia dies que esperava la cita a l'hospital. Alguna veu a última hora m'havia advertit que em tranquil·litzés, que no sabia del cert si me'l traurien... i que en cas que ho fessin, seria un pas important però encara no estaria tot...

Doncs bé, la decepció (com acostuma a passar a les pel·lícules) va arribar després de l'eufòria de veure'm la cama força lletja i esquifida, però lliure de guix. Quan el metge em va demanar que em posés dret sobre les dues cames un munt d'agulles de les fines van clavar-se a tot arreu on podien (al taló, als dits, a l'empenya, al bessó... ) vaig intentar fer una passa i... no podia!!!.

Vaig sortir de l'hospital caminant molt més lent que quan hi havia entrat. Era pitjor que un nen aprenent a caminar...

El dolor continuava a tota la planta i al bessó. Com que el metge m'havia dir que era normal, li vaig respondre que si em deixava posar el pes al peu jo ja aguantaria el dolor... Així que mossegant-me la llengua anava posant el peu a terra... però a la que em vaig recolzar una mica massa..Patxaammm escales avall!!

JODER! Merda bessó que no em suportava*!

Així doncs... necessitava les dues crosses igual per caminar, i l'únic avantatge és que m'havia alliberat del pes mort que significava el peu enguixat... però me'n vaig anar a dormir ben decebut..

I avui m'he llevat (ja us ho havia dit jo..) i per primer com en 10 dies plou i està tot emboirat! Però llavors m'ha començat a sonar entre celles la melodia dels Monty Python (...always look on the bright side of life..) i he decidit que si el bessó no estava fibrat doncs calia fer-lo treballar una mica!

I me n'he anat a l'IKEA (sisi, fantàstic lloc per anar quan fa mal temps) a comprar una magnífica làmpada d'estudi, un davantal i una cafetera!

I ara estic moooolt més animat... el peu es desperta, mica en mica puc recolzar més pes i aguanta, i les punxades cada vegada es noten menys!!! Així doncs, ben animat (però amb seny per no fer el cabra) vaig a celebrar-ho a l'escocesa (i.e: un bon whisky)!

Cheers!

*(una abraçada Roger!).

(imatge comparativa de la cama esquifida i el peu atrofiat)

Sol, crosses i companys!

Som-hi doncs, actualitzem el bloc que s'acumula la feina!!! (disculpeu pel petit silenci!)

Diuen per les notícies britàniques que aquest setembre (sobretot al final) ha estat el més càlid i amb bon temps dels últims 50 anys!!! És una bona notícia però em genera certa malastrugança... el temps acostuma a compensar-se... ¿això vol dir que tindrem el pitjor octubre dels últims 50 anys? Aii.. just per celebrar que podré posar dos peus a terra... perquè aquesta és l'altre notícia!!!

Demà al matí, visita a l'hospital (ja ha costat prou ja aconseguir-la...) i si tot va segons el previst, sortiré tocant de peus a terra! Com que ja m'han dit que no em precipiti a començar a córrer, m'he apuntat al grup de kayak d'aigües braves de la Uni!!! s'ha d'aprofitar que m'han crescut els pits! aquí si que els peus no em serveixen de gaire .. (no us espanteu... les primeres sessions es fan en una piscina amb aigua climatitzada!!!). (creieu que els hauria de dir que no sé nedar?)

Però per celebrar el dia assolellat d'avui amb el company americà hem repetit l'excursió aquella que vaig fer a la primera setmana (recordeu). Aquesta vegada però tinc fotos per il·lustrar-la!!

Us deixo amb un recull de fotos d'Edinburgh i de la vídeo conferència (que al final la vam fer ahir!)

Estava un xic nerviós... i m'havia preparat una broma sobre com m'havia trencat la cama (en un foc d'habitatge, intentant rescatar un nen petit, una biga em va caure el peu, i per això he vingut aquí, per estudiar com es comporten les bigues amb el foc! Xd) però ni tan sols vaig recordar de dir que m'havia trencat la cama!! així que... no gaire original al final, però ningú ho va ser gaire.

PD: El duel amb les crosses ja està a les acaballes... i deixeu-me dir que la segona goma també a sucumbit!!! jajaajaj

Josh el bomber d'Illinois

Princess street en obres (posant el tramvia)

panoràmica amb en Bart (de flandes)

Pantalles a la video conferència

Celebrant l'arribada al turó (i esperem que l'últim dia sense guix)

I finalment, tota la tropa! Els de primer any (8) els de 2n i el director del màster!

Comença l'estudi!

Finalment, s'han acabat les introduccions, les descobertes sense pressa per Edinburgh, les activitats pels novells... comença l'estudi!

En el fons ja tots en teníem ganes d'una mica de canya... però ai menoi! Després de les intros de totes les assignatures he començat a veure el peu que es calça per aquí... i el problema no és el número sinó que m'he posat a un lloc on van amb calçat diferent!

M'explicaré; els meus companys de Màster i la resta de la classe són enginyers de ponts i camins! I hi ha una assignatura que ja em fa patir terriblement... ESTRUCTURES 3!

Renoi quina primera classe: 10 imatges de 10 ponts emblemàtics d'arreu. Cal fer un esquema de tots i representar-ne les forces tot sol·lucionant els punts d'intersecció! Aii mareta meva!! ja veig que la física quàntica i la de partícules no m'ajudaran gaire... per sort amb els companys del màster del foc respirem solidaritat... i el que un no veu clar l'altre l'il·lumina.

L'assignatura estrella (dinàmica del foc i seguretat) començà espaterrant! El professor, per acabar la classe, posa un vídeo d'uns bombers protegint una casa d'un foc forestal.... i eren ni més ni menys que Bombers de la Generalitat!!! i parlant en català!! Us ho podeu imaginar???

Jo, a la Universitat d'Edinburg (20a en el rànquing mundial), assegut en mig de 60 estudiants veient com companys Bombers cridaven en català tot corrent amb mànegues de 25!!! no hi cabia a la pell!

Estic esperant que el professor pengi el vídeo per passar-vos-el i descobrir on és.

Us deixo amb una foto de les primeres hores d'estudi (jugant amb ponts i fletxes)... la pila de paper és la conseqüència d'un petit constipat que fa que el nas no em pari de rajar.. attxxuussss.

Home, lovely sweet new home

I no us ho havia dit, però fa tres dies que he desempaquetat finalment la motxilla, posat la roba a l'armari i dormit en el llit que, si tot va bé, serà el meu llit fins nadal!!!

Ja m'he mudat, i el nou lloc és d'allò més coquetó. És una habitació sota teulada, amb el sostre i les parets oblíqües per tots cantons. Hi ha dos llits (s'obre oficialment el calendari de visites Xd!) un armari una taula per menjar i estudiar i una cuina perfectament equipada sota la finestra. I com que aquest matí m'ha arribat un paquet envia't des de casa amb la càmera... doncs us en poso fotos. Per fi!

Dos butaques més que còmodes!

Un llit amb tauleta de nit i tot!

i la magnífica cuina (tot realment a mà)

la meva finestra és la del triangle de la dreta

a 50 m de casa

Crutches vs me

El conflicte estava escrit, i la guerra començà el passat 20 d'agost.
Era un duel a vida o retirada.
L'oponent, dues crosses malgirbades i gens ergonòmiques, lluitant aferrissadament contra la meva integritat (física i moral) i en particular lliurant una aferrissada batalla contra les meves mans.
A Edinburgh no hi hagué treva, dia i nit, pluja o sol... els tocava pujar escales, caminar per empedrats de llambordes, camins de carro per pujar als turons.... i us mentiria si no reconeixes que guanyaren alguna batalla... La pell de les meves manes va caient a trocets (espero que faci més fred per agafar els guants) i dues relliscades imprevistes havien fet genoflectar-me a terra davant la mirada de llàstima i de preocupació dels vianants propers...
Però ahir el conflicte feu un gir inesperat.
Sortíem del magnífic edifici d'estudiants al centre de la ciutat. Dels 4 bars que hi ha, acabaren al Jazz Bar amb música en directe... el percentatge de cervesa a la sang ja havia tornat a límits totalment legals per conduir (us ho prometo) i tornàvem cap a agafar l'ultim autobús abans dels nocturns (que valen extra tot i el passi mensual!)... quan el verdet humit d'una rajola de la plaça em va trair i... pata txaffffff..
Aquesta vegada rodolada per terra amb enfangada incorporada davant tota la fila de gent que esperava per entrar!!! Això fou excessiu. Doble cop casi mortal (un al genoll i l'altre a l'orgull)...
I ja em teniu tornant cap cot cap a casa quan vaig notar que alguna cosa havia canviat a les crosses...

Ajajaaj qui riu últim riu millor eehh!! de la castanya la crossa s'havia trencat!!! La goma del peu s'aguanta per un fill... jajajaja està ferida de mort!!!

Avui m'han donat un altre carnet important; el d'estudiant de la Universitat d'Edinburgh!!!

No sembla gaire xulo a primer cop d'ull, però t'obre un munt de portes. I ho dic també literalment perquè fins i tot per entrar a la biblioteca el necessites! Et permet també entrar a la uni a qualsevol hora, pagar al bar... i fer la resta de coses que fan els carnets d'aquí... però el que més m'ha sobtat és que diu que sóc PG student (post graduate student) això sí que és nou! i fa una mica de respecte...
Aprofito també aquesta entrada (i que encara estic buscant una càmera per a començar a posar fotos de l'espectacular ciutat d'Edinburgh) per a passar-vos un link amb un mapa on hi ha representats tots els estudiants que estem fent el màster de Foc (els de 1r i els de 2n). Si feu un zoom en el lloc apropiat.... veureu un punt a St Llorenç Savall!!!

http://www.imfse.ugent.be/index.asp?p=1026&a=1026

pictures soon...

Una abraçada

Primer Whisky amb els companys del Màster!

Ahir vam quedar al vespre amb els companys del màster. Com que jo no tenia gaire clar encara com moure'm (sense internet costa més aprendre els recorreguts dels bussos, els horaris de nit...) i em feia un xic de por quedar-me tirat massa lluny de casa per poder tornar amb les crosses vaig dir que no m'hi apuntava. Però el bomber de Kentucky, en Josh, es plantà sota casa i enfilarem cap a una taverna escocesa.
Us podeu imaginar doncs què férem 6 estudiants del foc amb un whisky a la mà al voltant d'una taula amb dues ampolles de vella beguda escocesa cobertes per la cera de les espelmes que suportaven? Doncs començà una màster class sobre la física de les espelmes!!! Espectacular! En Josh començà a cremar paper a diferents alçades de la flama per a veure'n les diferències, discutírem sobre la cera, el ble, l'oxigen, els vapors... mentre anàvem reomplint els gots per tal que no acabés de fondre el gel... tot molt surrealista, però genial!
No us espanteu, però, que no són tan frikies com sembla... tots són enginyers de pons i camins... així que tocarà posar-se les piles...
Visca Catalunya!
Buscarem un altre whisky per brindar pel país!

09/09 Doble actualització

Qui havia dit que l'escalada era un esport arriscat?

Ostres no us podeu imaginar l'adrenalina que es genera anant simplement amb crosses sobre el terra mullat! És espectacular! Patina fins i tot l'únic peu que poso a terra!

Avui he sortit ben d'hora per a fer una exploració un xic més extensa dels voltants i aconseguir una targeta ben preuada... la dels bussos d'Edimburg! Serà la meva salvació!. Quan he tornat semblava talment que vingués de fer una mitja marató (i sobre el mapa crec que no ha arribat a 1km!). Sort que la suor es dissimulava amb el xirimiri que no ha parat de caure i que sembla que no mulli però cala fins als ossos..

També té els seus avantatges però, això de les crosses. Trobes més gent que et parla i pregunta, com per exemple el guàrdia del súper! Conjuntament amb ell (i després de provar per reducció a l'absurd que no podia portar un cistell ple i moure'm amb crosses) hem desenvolupat un sistema per comprar molt efectiu; motxilla a davant i anar omplint... quan no hi cap més em fa un relleu i continuem... fantàstic!!!

Avui ens han recordat que a la primera classe farem una videoconferència amb les tres universitats!!!..i ens hem de presentar individualment.... ens han demanat que ens ho preparem una mica, que siguem originals... però ja ens han dit que no podem cremar res!.. alguna idea? Estic un xic perdut!

Confirmat; pis divendres que ve... un studio que sembla un xic pijo i és un xic car però...ja menjarem menys!

Prometo posar fotos aviat...

Ja teniu l'estelada al balcó? que algú en posi una per mi!

Amb bon peu 08/09/2011

Sí, hem començat amb bon peu. Amb un molt bon peu.

El dia avui és radiant (ja m'han dit que no m'hi acostumi gaire) però fot una rasca molt considerable (els dits del peu que porto a l'aire queden congelats... hauré de començar a buscar un mitjó d'elefant). La part bona és que la suada que suposa fer 100m amb crosses quasi ni es nota!

Caminant un xic pels voltants d'on sóc (al centre) ja he pogut al·lucinar una mica. A part de no saltar-me ni un semàfor en vermell (look right, look left...quedes un xic marejat) he vist una botiga sensacional. Pagaves per posar els peus dins uns tancs plens d'aigua i peixos!!! Es veu que relaxa molt que et facin petites queixalades a la pell! Això era al mig d'unes galeries d'allò més cèntriques i la botiga estava plena!!

No us puc posar fotos perquè la càmera està reparant-se... però us prometo fer les fotos i penjar les quan pugui.

Es possible que divendres de la setmana que ve tingui pis... llavors ja podré dir que teniu les portes obertes.

De moment no tinc gaire accés a internet... intentaré actualitzar tan aviat com pugui

Una abraçada

Reconnexió

Hola de nou!
Com que les aventures fóra de casa i del país continuen, reemprenc el bloc per tal de continuar amb la comunicació compartida que aquest ofereix.
Començo dons una nova petita aventura: Dos anys per conèixer tres ciutats (Edimburg, Lund i Ghent) a tres països diferents (Escòcia, Suècia i Bèlgica) i estudiar també com cremen les coses.


De moment però, per fer-ho més divertit he de fer els preparatius i marxar cap allà amb una cama enguixada...