Sol, crosses i companys!

Som-hi doncs, actualitzem el bloc que s'acumula la feina!!! (disculpeu pel petit silenci!)

Diuen per les notícies britàniques que aquest setembre (sobretot al final) ha estat el més càlid i amb bon temps dels últims 50 anys!!! És una bona notícia però em genera certa malastrugança... el temps acostuma a compensar-se... ¿això vol dir que tindrem el pitjor octubre dels últims 50 anys? Aii.. just per celebrar que podré posar dos peus a terra... perquè aquesta és l'altre notícia!!!

Demà al matí, visita a l'hospital (ja ha costat prou ja aconseguir-la...) i si tot va segons el previst, sortiré tocant de peus a terra! Com que ja m'han dit que no em precipiti a començar a córrer, m'he apuntat al grup de kayak d'aigües braves de la Uni!!! s'ha d'aprofitar que m'han crescut els pits! aquí si que els peus no em serveixen de gaire .. (no us espanteu... les primeres sessions es fan en una piscina amb aigua climatitzada!!!). (creieu que els hauria de dir que no sé nedar?)

Però per celebrar el dia assolellat d'avui amb el company americà hem repetit l'excursió aquella que vaig fer a la primera setmana (recordeu). Aquesta vegada però tinc fotos per il·lustrar-la!!

Us deixo amb un recull de fotos d'Edinburgh i de la vídeo conferència (que al final la vam fer ahir!)

Estava un xic nerviós... i m'havia preparat una broma sobre com m'havia trencat la cama (en un foc d'habitatge, intentant rescatar un nen petit, una biga em va caure el peu, i per això he vingut aquí, per estudiar com es comporten les bigues amb el foc! Xd) però ni tan sols vaig recordar de dir que m'havia trencat la cama!! així que... no gaire original al final, però ningú ho va ser gaire.

PD: El duel amb les crosses ja està a les acaballes... i deixeu-me dir que la segona goma també a sucumbit!!! jajaajaj

Josh el bomber d'Illinois

Princess street en obres (posant el tramvia)

panoràmica amb en Bart (de flandes)

Pantalles a la video conferència

Celebrant l'arribada al turó (i esperem que l'últim dia sense guix)

I finalment, tota la tropa! Els de primer any (8) els de 2n i el director del màster!

Comença l'estudi!

Finalment, s'han acabat les introduccions, les descobertes sense pressa per Edinburgh, les activitats pels novells... comença l'estudi!

En el fons ja tots en teníem ganes d'una mica de canya... però ai menoi! Després de les intros de totes les assignatures he començat a veure el peu que es calça per aquí... i el problema no és el número sinó que m'he posat a un lloc on van amb calçat diferent!

M'explicaré; els meus companys de Màster i la resta de la classe són enginyers de ponts i camins! I hi ha una assignatura que ja em fa patir terriblement... ESTRUCTURES 3!

Renoi quina primera classe: 10 imatges de 10 ponts emblemàtics d'arreu. Cal fer un esquema de tots i representar-ne les forces tot sol·lucionant els punts d'intersecció! Aii mareta meva!! ja veig que la física quàntica i la de partícules no m'ajudaran gaire... per sort amb els companys del màster del foc respirem solidaritat... i el que un no veu clar l'altre l'il·lumina.

L'assignatura estrella (dinàmica del foc i seguretat) començà espaterrant! El professor, per acabar la classe, posa un vídeo d'uns bombers protegint una casa d'un foc forestal.... i eren ni més ni menys que Bombers de la Generalitat!!! i parlant en català!! Us ho podeu imaginar???

Jo, a la Universitat d'Edinburg (20a en el rànquing mundial), assegut en mig de 60 estudiants veient com companys Bombers cridaven en català tot corrent amb mànegues de 25!!! no hi cabia a la pell!

Estic esperant que el professor pengi el vídeo per passar-vos-el i descobrir on és.

Us deixo amb una foto de les primeres hores d'estudi (jugant amb ponts i fletxes)... la pila de paper és la conseqüència d'un petit constipat que fa que el nas no em pari de rajar.. attxxuussss.

Home, lovely sweet new home

I no us ho havia dit, però fa tres dies que he desempaquetat finalment la motxilla, posat la roba a l'armari i dormit en el llit que, si tot va bé, serà el meu llit fins nadal!!!

Ja m'he mudat, i el nou lloc és d'allò més coquetó. És una habitació sota teulada, amb el sostre i les parets oblíqües per tots cantons. Hi ha dos llits (s'obre oficialment el calendari de visites Xd!) un armari una taula per menjar i estudiar i una cuina perfectament equipada sota la finestra. I com que aquest matí m'ha arribat un paquet envia't des de casa amb la càmera... doncs us en poso fotos. Per fi!

Dos butaques més que còmodes!

Un llit amb tauleta de nit i tot!

i la magnífica cuina (tot realment a mà)

la meva finestra és la del triangle de la dreta

a 50 m de casa

Crutches vs me

El conflicte estava escrit, i la guerra començà el passat 20 d'agost.
Era un duel a vida o retirada.
L'oponent, dues crosses malgirbades i gens ergonòmiques, lluitant aferrissadament contra la meva integritat (física i moral) i en particular lliurant una aferrissada batalla contra les meves mans.
A Edinburgh no hi hagué treva, dia i nit, pluja o sol... els tocava pujar escales, caminar per empedrats de llambordes, camins de carro per pujar als turons.... i us mentiria si no reconeixes que guanyaren alguna batalla... La pell de les meves manes va caient a trocets (espero que faci més fred per agafar els guants) i dues relliscades imprevistes havien fet genoflectar-me a terra davant la mirada de llàstima i de preocupació dels vianants propers...
Però ahir el conflicte feu un gir inesperat.
Sortíem del magnífic edifici d'estudiants al centre de la ciutat. Dels 4 bars que hi ha, acabaren al Jazz Bar amb música en directe... el percentatge de cervesa a la sang ja havia tornat a límits totalment legals per conduir (us ho prometo) i tornàvem cap a agafar l'ultim autobús abans dels nocturns (que valen extra tot i el passi mensual!)... quan el verdet humit d'una rajola de la plaça em va trair i... pata txaffffff..
Aquesta vegada rodolada per terra amb enfangada incorporada davant tota la fila de gent que esperava per entrar!!! Això fou excessiu. Doble cop casi mortal (un al genoll i l'altre a l'orgull)...
I ja em teniu tornant cap cot cap a casa quan vaig notar que alguna cosa havia canviat a les crosses...

Ajajaaj qui riu últim riu millor eehh!! de la castanya la crossa s'havia trencat!!! La goma del peu s'aguanta per un fill... jajajaja està ferida de mort!!!

Avui m'han donat un altre carnet important; el d'estudiant de la Universitat d'Edinburgh!!!

No sembla gaire xulo a primer cop d'ull, però t'obre un munt de portes. I ho dic també literalment perquè fins i tot per entrar a la biblioteca el necessites! Et permet també entrar a la uni a qualsevol hora, pagar al bar... i fer la resta de coses que fan els carnets d'aquí... però el que més m'ha sobtat és que diu que sóc PG student (post graduate student) això sí que és nou! i fa una mica de respecte...
Aprofito també aquesta entrada (i que encara estic buscant una càmera per a començar a posar fotos de l'espectacular ciutat d'Edinburgh) per a passar-vos un link amb un mapa on hi ha representats tots els estudiants que estem fent el màster de Foc (els de 1r i els de 2n). Si feu un zoom en el lloc apropiat.... veureu un punt a St Llorenç Savall!!!

http://www.imfse.ugent.be/index.asp?p=1026&a=1026

pictures soon...

Una abraçada

Primer Whisky amb els companys del Màster!

Ahir vam quedar al vespre amb els companys del màster. Com que jo no tenia gaire clar encara com moure'm (sense internet costa més aprendre els recorreguts dels bussos, els horaris de nit...) i em feia un xic de por quedar-me tirat massa lluny de casa per poder tornar amb les crosses vaig dir que no m'hi apuntava. Però el bomber de Kentucky, en Josh, es plantà sota casa i enfilarem cap a una taverna escocesa.
Us podeu imaginar doncs què férem 6 estudiants del foc amb un whisky a la mà al voltant d'una taula amb dues ampolles de vella beguda escocesa cobertes per la cera de les espelmes que suportaven? Doncs començà una màster class sobre la física de les espelmes!!! Espectacular! En Josh començà a cremar paper a diferents alçades de la flama per a veure'n les diferències, discutírem sobre la cera, el ble, l'oxigen, els vapors... mentre anàvem reomplint els gots per tal que no acabés de fondre el gel... tot molt surrealista, però genial!
No us espanteu, però, que no són tan frikies com sembla... tots són enginyers de pons i camins... així que tocarà posar-se les piles...
Visca Catalunya!
Buscarem un altre whisky per brindar pel país!

09/09 Doble actualització

Qui havia dit que l'escalada era un esport arriscat?

Ostres no us podeu imaginar l'adrenalina que es genera anant simplement amb crosses sobre el terra mullat! És espectacular! Patina fins i tot l'únic peu que poso a terra!

Avui he sortit ben d'hora per a fer una exploració un xic més extensa dels voltants i aconseguir una targeta ben preuada... la dels bussos d'Edimburg! Serà la meva salvació!. Quan he tornat semblava talment que vingués de fer una mitja marató (i sobre el mapa crec que no ha arribat a 1km!). Sort que la suor es dissimulava amb el xirimiri que no ha parat de caure i que sembla que no mulli però cala fins als ossos..

També té els seus avantatges però, això de les crosses. Trobes més gent que et parla i pregunta, com per exemple el guàrdia del súper! Conjuntament amb ell (i després de provar per reducció a l'absurd que no podia portar un cistell ple i moure'm amb crosses) hem desenvolupat un sistema per comprar molt efectiu; motxilla a davant i anar omplint... quan no hi cap més em fa un relleu i continuem... fantàstic!!!

Avui ens han recordat que a la primera classe farem una videoconferència amb les tres universitats!!!..i ens hem de presentar individualment.... ens han demanat que ens ho preparem una mica, que siguem originals... però ja ens han dit que no podem cremar res!.. alguna idea? Estic un xic perdut!

Confirmat; pis divendres que ve... un studio que sembla un xic pijo i és un xic car però...ja menjarem menys!

Prometo posar fotos aviat...

Ja teniu l'estelada al balcó? que algú en posi una per mi!

Amb bon peu 08/09/2011

Sí, hem començat amb bon peu. Amb un molt bon peu.

El dia avui és radiant (ja m'han dit que no m'hi acostumi gaire) però fot una rasca molt considerable (els dits del peu que porto a l'aire queden congelats... hauré de començar a buscar un mitjó d'elefant). La part bona és que la suada que suposa fer 100m amb crosses quasi ni es nota!

Caminant un xic pels voltants d'on sóc (al centre) ja he pogut al·lucinar una mica. A part de no saltar-me ni un semàfor en vermell (look right, look left...quedes un xic marejat) he vist una botiga sensacional. Pagaves per posar els peus dins uns tancs plens d'aigua i peixos!!! Es veu que relaxa molt que et facin petites queixalades a la pell! Això era al mig d'unes galeries d'allò més cèntriques i la botiga estava plena!!

No us puc posar fotos perquè la càmera està reparant-se... però us prometo fer les fotos i penjar les quan pugui.

Es possible que divendres de la setmana que ve tingui pis... llavors ja podré dir que teniu les portes obertes.

De moment no tinc gaire accés a internet... intentaré actualitzar tan aviat com pugui

Una abraçada