Es fa fosc i en lloc de lamentar-te pel poc sol que ha fet o per la pluja i el fred que ja han esdevingut quotidianitats, somrius, content, perquè aquest ambient t'ajuda a retornar a l'estudi.
A vegades, per un moment, sents que el que estas fent t'apassiona. A vegades, una càlida sensació et recorre el cos, et fa sentir bé i et xiuxiueja “dóna gràcies perquè gaudeixes del que fas”. A vegades, només a vegades, se't fa evident la sort que tens i que el camí, que has triat amb un xic d'indecisió, t'omple d'energia per a seguir-lo fent i cercar la següent cruïlla.
La segona cosa que he après dels enginyers és a fer prova i error.
Sí, fou un desastre total. Vaig posar a bullir 2 litres d'aigua... al cap de no gaire ja s'havien evaporat completament... Però llavors les parets començaren a regalimar per tot arreu i l'atmosfera es feu tan irrespirable que vaig haver d'acabar obrint la finestra!!! Preferia el fred (i posar-me un gorro) que respirar aquella humitat que feia mal de cap...
Els meus horaris d'estudi són nocturns. Això ja ho sabíem. Però quan estava a casa les restriccions maternes impedien fer feina a hores intempestives. Dic intempestives perquè no és que prefereixi treballar al vespre enlloc del matí, sinó que sento màxima concentració i motivació a la nit-matinada. Això és, a partir de les 11 fins a les 4-5 del matí. Està clar que un comportament així seria totalment reprimit en un ambient familiar (XD) però alguna cosa bona té la independència. De nit no hi ha soroll, tothom descansa, no tens interferències cibernètiques i et sens el rei del mambo tot solucionant problemes d'estructures i termodinàmica. Ara bé, no us penseu que estudiar de nit només són avantatges...
la calefacció és central i a la nit l'apaguen!!!
Així doncs, com a bon enginyer en que m'estic transformant, he hagut d'idear una sol·lució. I de cop he pensat... què passa si augmentem la humitat tot generant vapor a l'habitació fent bullir una olla d'aigua destapada? Doncs la resposta no és del tot trivial ja que un augment de densitat en l'aire de l'habitació (vapor d'aigua sumat a l'ambient) implicaria una disminució de la temperatura (equació dels gasos ideals PV=nRT--> T*rho=ct!) Ara bé, les partícules de vapor que genero es condensaran a algun cantó (finestra, sostre, parets) alliberant l'energia del canvi de fase (que en el cas de l'aigua és força gran) més la de refredar-se fins als 18ºC i m'escalfaran l'habitació ni més ni menys que 2257kJ + (100ºC-18ºC)*4,18kJ=2691kJ per cada kg d'aigua evaporat que és com tenir un radiador de 2kW (un d'aquests elèctrics) encès durant 17min!!!
Així doncs, poso l'olla al foc i continuo l'estudi! Però per si de cas els càlculs fallen (dels enginyers també he après a fer el que en diuen redundància que vol dir doblar totes les mesures, una forma poc elegant de cobrir-se les espatlles) doncs per si de cas, dèiem, m'he preparat un te ben calent que almenys ens escalfarà per dins!
I per si teniu un moment, us deixo un regal ben divertit que m'han fet els Clapés. És una paròdia de la visita utilitzant el famós programa El Convidat de l'Albert Om, en aquest cas s'anomena.. L'Acoplat a Edinburgh.
Aquí al nord el dia ja ens l'han escurçat a la meitat i a les 4 ja és fosc!... Alhora que redueixen el dia sembla que allarguin les classes... no és que no siguin interessants però la complicació comença a ser considerable, i les dates dels exàmens ja han estat publicades, fet que sempre dona més pressió... seran, per primer cop en els darrers 5 anys, abans de Nadal! de fet, un mes i comencen! I entre la uni, la llum solar, el foc, el peu que.. (li passava alguna cosa al peu?), alguna visita... doncs els dies passen rebent i el blog ha sofert alguna conseqüència col·lateral.... ...Però perquè enganyar-vos... suposo que el rerefons real és que porto uns dies pensat si he de posar el que posaré... Al final m'he decidit,
no faré explicacions al respecte, negaré que sigui jo el que surt al video.
simplementquan ens retrobem, no vull parlar del tema! Xd
Vaig tenir la sort de rebre la visita d'una delegació de la incondicional família Clapés. El resum; jutgeu vosaltres mateixos. Andreu i Maria gràcies pel cap de setmana de motivació i bon rotllo!
