La vida d'estudiant és privilegiada.Que et paguin (ni que sigui poquet) per aprendre, no té preu. I al cap i a la fi, haver de menjar de tupper, renunciar a anar al cine i fitar bé el preu de les cerveses (comprades a pack que són més econòmiques) són detalls ja no només propis d'estudiants (i que són, en el fons, tot un luxe d'una petita minoria mundial).
Ara bé, no tot són flors i violes... L'època dels cards arriba quan toca fer exàmens. L'estudi (que al cap i a la fi acaba sent individual i un xic solitari), que desapareixin els caps de setmana, la pressió, els freds gimnasos plens de taules (aquí són una mica exagerats amb les formes i la disciplina) i que se t'avaluï el coneixement adquirit en un parell d'hores són la petita cara amarga del fantàstic i afortunat món estudiantil.
Ni molt menys escric aixó a tall de lament, ans el contrari, que si tot va bé, en 12 hores haurem sortit dels cards per emprendre el camí cap a casa, veure cares un xic enyorades i menjar torrons, almenys, fins el 10 de gener que retorna l'aventura exiliada.
Espero brindar per tu i per mi amb un bon whisky escocès que porto.
Quan quedem?
