dissabte, 26 de maig de 2012

105km amb vídeo-explicació!

Després de fer el penúltim examen, i de la pressió addicional que suposa fer-lo en un pavelló (veure foto) vaig decidir prendre'm el dijous de festa i aprofitar el bon temps amb un petit repte.

Amb l'excusa d'anar a buscar una present pel germanet al castell on Shakespeare va escriure Hamlet (sí, podeu dir que és un mimat, però per alguna cosa és el germà petit ;) vaig decidir  fer el viatge en bici, i estalviar així el preu del tren mentre feia un xic d'esport.... el petit detall és que la ruta sortia de 105 km! I és que per no fer-ho avorrit i anar i tornar pel mateix camí, vaig decidir fer la volta complerta; sortir de Copenaghue, creuar amb ferri a Suècia i baixar fins a Lund!
La volta, quasi sencera, l'havia fet feia unes setmanes amb la Maria, però aquella vegada amb dues etapes!



La ruta fou un èxit però per a fer-ho més emocionant vaig haver de fer de mecànic de la roda de darrera i reparar una punxada mentre dinava! Les fonts públiques van perfecte per a trobar la punxa a la càmera! I els parches són uns dels millors invents de la història (i això que per mandra ja els havia deixat d'utilitzar a casa...)
La propera vegada, però, ha de ser més autèntic i posar la bici a un kayak i creuar remant!
 Però quina millor manera d'explicar-ho tot plegat que amb un vídeo sobre la bici!

Amb un xic de vergonya, aquí us el deixo!!!
Si tot va bé, ens veiem ben aviat!!!


dissabte, 19 de maig de 2012

Quasi un petit final


No és la meva voluntat posar-nos transcendentals i fer una entrada greu. Però cada vegada que sento que quelcom s'acaba, que arriba un petit final d'alguna cosa, em ve a la memòria una frase que vaig sentir a no sé on:

“Els déus envegen els homes, perquè son mortals!”

Recordar-la m'ajuda a fer els finals un xic menys tristos, perquè d'alguna manera ha estat bonic perquè sabíem que era efímer...
Baixant de nivell, ara que l'estada a Lund està al desenllaç, penso que és bonic, era bonic, i el fet que s'acabi només pot ser un motiu de més bellesa i satisfacció.

Encara no puc dir blat però! Que queden dos exàmens i no caldria adormir-se ara al final!
Però no us enganyaré si us dic també, que tinc ganes de veure-us i fer petar la xerrada (si voleu sobre com cremar el tingladu (que diria la meva àvia)) tot fent una birra ben fresca!

Però no marxo de Lund sense deixar-hi algunes coses, una de les quals m'agradaria compartir amb vosaltres! La família Roma Marfà em va enviar una tassa amb una filigrana del poble de Sant Llorenç amb la Mola al fons. Com que la tassa queda molt bé a la paret de les tasses (us en vaig parlar a una entrada passada) he decidit fer-hi una signatura i deixa-la allà! I perquè? Doncs perquè si qualsevol de vosaltres visita Suècia i es perd per Lund, s'arribi a la universitat i li posi el seu nom tot fent un bon cafè calent!

A veure si sabeu quina és!!!

Doncs aquí la magnífica tassa!!!

dilluns, 7 de maig de 2012

Mama, Stockholm i postal S2S

Ja se sap que el maig és ple d'activitats... estant a casa o estant-ne lluny!

Entre les activitats s'hi conta una visita materna (tot un plaer convidar la mare a casa "teva") i un escapadeta a Stockholm.


La mare recollí el seu premi per les postals i gaudí d'uns bons dies assolellats i de visites...

Val a dir, però, que un dels dies de la visita coincidia amb la festa estudiantil més gran del sud de Suècia... 30.000 estudiants vinguts d'arreu per donar la benvinguda a la primavera (bevent massivament en un parc des de les 9 del matí) i calgué buscar un xic la fórmula per fer compatibles mama i mam festa. XD


I per relaxar després de la visita materna i agafar forces per encarar la recta final del primer any (menys d'un mes!), m'he escapat a la capital del país aquest cap de setmana, que està a més de 600km al nord, on la Clara (companya de carrera) ha fet d'excel·lent guia i amfitriona.
La visita ha estat molt interessant, Stockholm és realment bonic encara que un xic caòtic pel meu gust (la ciutat està construïda sobre 14 illes!!! ja us podeu imaginar el merder de ponts!) 


No ha estat el millor de tot... però el tren és infinitament més relaxant que l'avió... encara que et desmonti l'ideal de perfecció suec quan la revisora t'explica que el motiu pel qual no apareix número de seient al bitllet és perquè n'han venut més del compte per si de cas... i et recomana que busquis un seient buit i creuïs els dits! Al·lucinant! Ja m'he vist 6 hores de peu, o a la taulada a l'estil asiàtic! Però al final he pogut estar prop de la finestra i fins i tot gaudir del paisatge!


PD: Guanyadora d'última hora del concurs!!! La Maria Dalmases va participar al concurs i va encertar el dia de ple! I malgrat que la postal arribà amb el concurs tancat (no ho sabia quan la va enviar però) tenia mèrit afegit el fet que vingués SENSE SEGELL!!! així que més cinammon rolls cap a Copenhague.
Ho sabíeu això dels segell??? Es veu que si es substitueix el segell per un S2S (student to student) correus envia les postals! Qui s'atreveix a provar-ho?