dilluns, 25 de juliol de 2016

Una de bombers! (no podia faltar!)

Amb l'excusa del Día del Patrimonio convenço a dues amigues per anar a visitar alguna Compañía de Bomberos de Santiago, que fan portes obertes. Certament, La Moneda també en fa... i no és que no m'interessi tan ehh, però la cua és quilomètrica.... (Nota: que bombardegessin la moneda durant el cop d'estat de Pinochet em va impactar (Allende morí a l'interior) però vist Turquia, deu ser el que posa al manual d'estratègia miliar: "Passos para un golpe". (hi ho poso en castellà perquè no em consta que hi hagi cap exèrcit al món que utilitzi el català com a llengua vehicular, així que suposo que en aquesta llengua, el manual no existeix, que bé!XD))

Al que anàvem, està clar que no podia faltar, vivint a més de 15000km de casa i en plena campanya forestal, una entrada dedicada als bombers (i si no, pregunteu als germans Clapés), però és que a més a més, els de Xile són ben particulars.

Primer, TOTS (els de pobles i ciutats)* són voluntaris. Santiago, una capital de més de 5 milions de persones, edificis de 260m d'alt (el més alt de llatinoamèrica, quasi dues vegades la torre Ars de Barcelona), amb risc permanent de terratrèmols (algun superior a grau VII cada dos d'anys) està protegit per bombers voluntaris. Vagi per davant que em sembla admirable, però tant com deplorable, que es delegui la resposta d'emergència d'un país sencer a la bona voluntat i voluntariat de persones que es guanyen la vida d'una altra forma. I us explicaré per què.

El primer bomber de Santiago que em vaig trobar devia tenir poc més de 20 anys. Vestia amb el jaquetó d'intervenció integral, i el casc, i em va començar a parlar a la una de matinada al soterrani d'una cerveseria. Anava de taula en taula demanant almoina (http://ayudabomberos.cl/)! Tal qual. Em va explicar que aquí els bombers PAGUEN per poder ser part del cos. Una quota cada mes. Per cobrir les despeses de funcionament. La municipalitat (en el millor dels cassos) els poses cotxes i jaquetó, la resta de l'equip (botes incloses) també se'l compren ells. M'ho explicava i la meva cara devia ser una barreja d'incredulitat i astorament. Per acabar de deixar-me K.O em va comentar que, de fet, fins fa uns mesos, el peatge anant de servei el pagaven de la seva butxaca també, us ho podeu creure???


Però de la mà d'un jove simpàtic bomber que es va oferir a fer-nos una visita guiada a la visita a la Primera Compañia de Santiago (la que està al centre, la més antiga), vam poder entrar més en detall. De fet, la seva història era prou bonica. La seva família era de classe baixa i vivia a 600km de Santiago així que ell (i el seu germà) s'havien fet bombers per poder anar a la universitat! A canvi d'estar dia i nit al parc hi podien viure! Era casa seva, i estaven disponibles totes les hores (fins i tot havien marxat de classe per respondre un servei!). La veritat és que les instal·lacions de la companyia 1 són al·lucinants. Piscina i jardí al primer pis i casa amb vitralls! De fet hi ha un casino obert al públic en una de les plantes on serveixen menú diari. Els beneficis van, és clar, a la companyia!



Una de les històries que ens va explicar, però, fou especialment commovedora. Resulta que fa uns anys estaven fent una partida als daus (allò de girar el pot i veure quants punts han sortit). Un dels bombers gira el pot i sona la sirena. Ho deixen tal qual i pugen al camió. Aquell bomber, no torna, mor en un accident durant el servei. Quan tornen els companys, abatuts, aixequen el pot i hi troben repòquer d'uns! A part de retallar la taula i deixar-ne els daus i pot com a record del company, a partir d'aquell dia, si s'està jugant als daus i sona la sirena sempre es mira el resultat. Si es té repòquer d'uns, el bomber es queda al parc i no va al servei! Brutal!



Antiga bomba de la primera companyia. A carbó, encara al van fer funcionar!

Per últim ens va ensenyar l'aplicació d'activació que tenien. Tots els bombers reben notificació via una APP dels nous serveis, amb mapa per arribar-hi, mapa d'hidrants a la zona i actualització en temps real de les companyies, vehicles i comandaments que estan responent. També poden escoltar les comunicacions del servei via internet! Tot desenvolupat per estudiants d'informàtica! 


Un fet ben curiós és que hi ha companyies que són d'un altre país. De fet, del país que els dóna els vehicles! Així hi ha l'Española, la Britànica,  la Italiana, la Alemana... a veure si les reconeixeu als escuts! (tinc pendent fer-ne fotos!)

Més: i històries: http://www.cbs.cl/companias.php


A per cert! les comunicacions de radio amb control són obertes i es poden escoltar en directe aqui!!!! I he descobert que s'identifiquen per l'ordinal de la companyia!! "adelante portátil vigésima  primera! Aquí jo no podria ser operador ni de conya!! ;))

Extres per a frikis: 

Atenció amb l'acte de presentació de la campanya!!! AL·LUCINANT:



El bomber de la 1a companyia també ens va explicar el pique que tenien amb la veïna companyia 7, que vesteixen de verd. A part de caricatures seves de serveis mal portats penjades per tot al parc (com connectar una mànega a un sortidor de gas ciutat) ens van dir que està prohibit entrar amb roba verda al seu parc, que ells són vermells!


La companyia rival. La 7 amb una magirus de 60m! Impressionant


Fins i tot cada companyia de un himne dedicat:

Himno de la Octava

Adelante aguerridos octavinos,
adelante el fuego a vencer
ha llegado el momento decisivo,
de cumplir, de cumplir con el deber.
Nuestro 8 símbolo querido,
que ostentamos con veneración
lo llevamos orgullosos prendido
en los colores de nuestro pabellón.
Adelante aguerridos octavinos,
adelante el fuego a vencer
ha llegado el momento decisivo,
de cumplir, de cumplir con el deber.
Nuestras almas templadas como acero,
han forjado en el fuego su valor,
impulsadas por un divino anhelo,
no conocen derrota ni temor.
Adelante aguerridos octavinos,
adelante el fuego a vencer
ha llegado el momento decisivo,
de cumplir, de cumplir con el deber


*TOTS: A Chile existeixen bombers exclusius de foc forestal. Treballen per la CONAF (Corporación Nacional Forestal) gestora del medi natural del país. Aquí si que hi ha brigadistes contractats. 

diumenge, 3 de juliol de 2016

Als volcans del sud, amb mal peu.

Que no s'hi val a badar ni un moment era una cosa que certament ja sabíem, pero era tan certament sabut com que els humans som l'únic animal que s'entrabanca dues vegades amb la mateix pedra (i ja avanço que val la redundància ;( ).

Aprofitant Sant Pere i Sant Pau,  anem 800km al sud, a la regió de l'Araucárias a pujar un dels volcans més fotogènics del sud. El Llaima (3.125m). És un volcà en actiu, va erupcionar el 2008, i per pujar-hi cal superar, en un dia, 2000m de desnivell amb pendents gelats  de 40°. Hi anem a peu, no hi ha prou neu a baix per fer-lo amb esquís.
El plan és totalment improvisat (viatjar improvisant és viatjar vivint el present que diu en Roc Casagran, i costa molt, molt! -afageix-).
El Llaima, un con perfecte.

Així que amb el Leo (un kílian jornet a la francesa) i un cop havent embarrencat el cotxe abans d'arribar al nostre destí ens posem a córrer 8km entre bosc d'Araucàries (impresionants) per a buscar una cabana per passar-hi la nit. Quan ja estem arribant al nostre destí, i havent contemplat la Aucária madre, em desconcentro, no veig una arrel, i craaackk, el turmell a fer punyetes. Dolor, inflor, ibuprofeno i a peu coix.


La Araucària Madre, al·lucinant!

Aquí és just on em vaig desconcertar... de fet, no era difícil..


 Però el present segueix, trobem una cabana al·lucinant i hi passem la nit, amb vistes al Llaima i contemplant els núvols de Magallanes  (únic objecte celestial d'una altra galàxia que pot veure a ull nu!).
A les 4 del matí acomiado els companys, jo no puc fer ni dues passes, i me'n torno al sac. A la tornada, explicaran que els 2000m s'han fet ben durs, que queien pedres i troços de gel per tot arreu, però que arribar a la vora del cràter ha valgut realment la pena!

Així doncs, queda a la llista pendent, hi haurem de tornar, aquest cop amb esquís (i el turmell ben protegit).



!