dilluns, 26 d’abril del 2010
Continua la descoberta del Alps
El grup el formàvem dos estudiants (casualment de física) i 9 docs i postdoctorants de la EPFL. Equipats amb tot el material de seguretat i de muntanya, varem remuntar una vall glacial més enllà del petit poble de Zinal, fins a un refugi no guardat on, per tenir aigua, vam haver de posar olles plenes de neu sobre una cuina econòmica.
L'endemà, llevant-nos a les 5h, vam creuar l'esquerdat glaciar que ens separava del cim Blan de Moming (3657m) i vam baixar per una aresta cap al refugi de Gran Mundet. El tercer dia, un xic ja sota els efectes de la manca d'aigua corrent per rentar-se la cara, i dels peus massegats per les botes, vam pujar altres 1000 m fins a l'aresta del Zinalrothorn (4221m) i vam fer un llarg (penós al final), descens de 2100m fins al poble de Zinal.
Molt bona experiència compartida, i apunts presos de les explicacions del guies.
Deixo algunes fotos,
dissabte, 17 d’abril del 2010
1r 4000m i aresta!
A les 5.30 del matí sortia l'expedició formada per una simple I útil cordada de dos. L'Eudald I jo. Equipats amb esquís I tot el material reglamentari de seguretat (arva, pala, sonda, talabard, corda, claus de gel, cordinos...) hem arribat amb transport públic, enllaçant tren, bus, telefèric i funicular excavat dins la muntanya (metro alpin) fins a 3454m! Des d'aquí ja es veia el cim, però calia suar una mica sota el radiant sol d'un dia fantàstic.
De camí al cim hem trobat un munt de cordades, fet que trencava una mica la bellesa del paissatge que teniem el davant. Tots els Alps blancs i vists des de dalt!
Baixant, i perquè no fos un dia massa curt, ens hem endinsat cap a una aresta amb els esquís a l'esquena... aahh.. això ja era una altra cosa. Tan sols érem dos cordades, nosaltres i un noi i una noia de Zúric que ens hem acabat fent amics i cooperant buscant el camí entre les afilades roques i zones més o menys bones per assegurar. El tram d'aresta ha estat ESPECTACULAR! La tensió del moment però fa que no hi hagi gaires fotos.
Un cop feta l'aresta i acomiadats els companys (es quedaven a dormir amb una tenda allà a quasi 4000m) hem emprès els 2000m de desnivell que ens quedaven fins al poble. Val a dir que han estat terribles, ja no ens quedaven forces i l'esforç fet a altura passava factura. A més a més unes esquerdes gegants no ajudaven a fer el camí. (Durant un tros hem baixat esquiant encordats i tot, molt divertit!)
Un cop a baix, birra merescuda, i una dormida llarga al solitari vagó de tornada a Lausanne.
Una jornada alpinística perfecte!
Penjo algunes fotos al picassa de la dreta.
Una abraçada
dimarts, 13 d’abril del 2010
Reprenem el fil
Disculpes i disculpes per una aturada tan llarga.
Després de fer dos setmanes santes (la de Catalunya i la de Suïssa) avui hem tornat a reprendre les classes (potser ja tocava).
En tot aquest temps d'absentisme comunicatiu he anat a casa, hem fet uns magnífics campaments amb el cau a la Bisbal d'Empordà, ha vingut una delegació familiar (Montse i Bernat) a veure una mica on visc i què faig, (i han omplert els armaris de queviures i productes frescos de la terra!!! mmm quin gust que tenen les botifarreres de Sant Llorenç).
A les vacances d'aquí he fet un xic més d'escalada i alguna randonnée ben xula pels entorns, i he rebut la magnífica visita de la família Clapés-Arfelis al complet! Tot un veritable honor!
Aquí ja comença el bon temps, més sol i no tan fred, i es multipliquen les ganes d'anar a la muntanya!
Us deixo amb algunes fotos resum d'aquests dies,
Una abraçada i...
reprenc el fin,