I retorna un concurs amb premi!!!

Bé, anem a encendre un xic això... que la cosa està un xic apagada!
I com ho farem? Doncs amb un concurs de foc, no?
(Si no ho aconsegueixo així... xaparem es blog i ens dedicarem al parxís!;)

Abans però, deixeu-me que us expliqui la meva nova feina a l'edifici on visc:

Safety Stewart!

I què és això? Doncs consisteix en fer la primera intervenció per prevenir o sufocar qualsevol foc a dins la residència i facilitar l'evacuació! Per a tal propòsit ens han dotat amb una jaqueta fluorescent i una llanterna! I tot just ahir vam fer un simulacre per tal de veure què tal gestionàvem l'evacuació... vam tardar 5min i ho havíem d'haver fet en 3.. però va estar prou bé!

El concurs (3 preguntes amb tres nivells de l'OTijocs ;).
Es tracta de mirar el vídeo i endevinar:
1: quin combustible està utilitzant? (nivell fàcil)
2: què fa la dona que produeix el que passa (nivell valent).

3: com ho han solucionat fàcilment les gasolineres perquè això no passi més sovint! (nivell temerari)

i... el premi?? Doncs aquest cop serà a gust del guanyador (o guanyadors):
A triar entre:
una bona birra belga (d'aquelles de monestir i més del 10% d'alcohol),
un assortit de xocolata,   
musclos amb patates fregides* (Mosselen friet) o una
gofre calenta regalimant de xocolata*

Vinga, sempre podeu fer un experiment real per a comprovar les vostres hipòtesis (tingueu un extintor a prop per si de cas!)

*En cas d'escollir aquest premi caldrà venir-lo a recollir aquí! (L'entrega no està disponible;).

Contradient a l'ARA

No fa pas gaire més d'una setmana que l'ARA publicava -en la seva fotocrònica diària de les pàgines centrals- una foto de l'estació de Gant (ostres, per fi se com s'anomena el lloc on visc en català, malgrat tot seguiré amb la costum d'utilitzar el nom original). El peu de foto s'hi podia llegir que Gent era un paradís per les bicis, que no les robaven i que tothom la trobava quan la deixava en els aparcaments infinits; doncs be;

ARA i Aquí ho desmenteixo!
 

 Tornàvem amb la meva mare de Brussel·les, era tard i ho havia deixat tot apunt per a que l'entrada fos triomfal; habitació endreçada, roba neta, sopar (oks uns pèsols amb patates, però sopar al cap de vall) apunt... arribem a l'estació, i només faltava prendre la bici per fer cap a casa...

....

....

....

 no hi hagué forma de trobar la bici entre la multitud (i això que la meva portava el seient cobert amb una funda blanca cantona per a facilitar tal recerca). 4 ulls buscant més d'un quart d'hora fins que molls i resignats vam tirar cap a casa pensant que si no hi era, algú la devia haver pres.

Però sortosament, l'endemà, amb un xic de llum i una mica més de paciència vam ser capaços de trobar-la.... forces metres allunyada d'on hauria jurat que l'havia deixat!!!