divendres, 28 d’octubre del 2011

La solució i guanyadors!!

Renoi, ofereixes una mica d'alcohol i la participació es dispara!!!
M'heu motivat a fer-ne algun més de tant en tant!!!

La solució:
Us havíeu plantejat mai què fan els astronautes de l'estació espacial internacional (ISS) si se'ls envà la llum??¿ Dons encendre una espelma segur que NO!!! (potser esperen uns segons que és el temps que deuen tardar a sortir de l'ombra de la terra). I perquè no encenen una espelma?
Doncs perquè les espelmes no cremen en gravetat zero!!! Són tan màgiques... Com que no hi ha convecció vertical, els gasos es queden al voltant del ble impedint que entri oxigen i l'espelma s'apaga (veure vídeo!). I això era la foto:
Una espelma cremant a la ISS just abans d'apagar-se!


Pel que fa als encertants... força més dels que imaginava (reconec que no era fàcil)! Però tots aquells que heu utilitzat noves tecnologies com google imatges... ja us podeu autodescalificar....
(quina poca vergonya....:P)


Així doncs... l'organització del concurs, després d'una llarga deliberació, ha decidit atorgar el primer premi a....
.....ttrtrtrtrtrtrtrtrtrrtrtrtrt....


en Dani per penjar sense voler el vídeo que contenia explícitament la resposta!

Igualment s'atorga un accèssit al Martí per la genialitat i originalitat de la solució!!!

Rebreu les vostres ampolles de Whisky escocès si tot va bé per Nadal (i així brindem junts! Xd)

Una abraçada i estigueu atents que n'hi haurà més!!!

(renoi.. hauré de demanar una altra beca per comprar més Whisky... Xd)

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Va de foc! (amb concurs i premi!!!)

Potser és hora que dediqui una entrada al motiu (principal o excusa, depèn com es miri Xd..) de voltar durant dos anys per Europa...
....EL FOC...

Si si... Això és molt bonic.. però recordo la resposta d'un company de carrera (que ara es trenca es banyes jugant amb qbits i informació quàntica):
“Oriol, però si el foc fa molts segles que el coneixem... no se'n sap tot ja?
Què vols descobrir?”


És veritat que el foc s'ha fet servir molt... però que quan s'en vagi la llum a casa encenguem una espelma dista molt de que tinguem la més remota idea dels processos meravellosament entrellaçats que permeten que l'espelma il·lumini consumint-se a poc a poc...

Us posaré un exemple del que s'està fent en recerca actual; En un laboratori de Harvard han aconseguit apagar una flama de 10cm utilitzant un camp electromagnètic aplicat amb un aparell de la mida d'un boli!!! Us ho imagineu? De fet, és tan atractiu que el projecte continua finançat i encobert pel Ministeri de Defensa dels Estats Units... (ergo: els bombers amb canons electromagnètics estan molt i molt lluny).


Efecte d'aplicar un camp electromagnètic a una flama

Un altre exemple del que passa a vegades (a bombers, els més experimentats amb el foc) i encara és ben difícil de predir són els Backdraft o les explosions per volàtils. Dos vídeos que crec que ho il·lustren prou.

Ensurt en un servei:
Sopresa inesperada en un foc d'habitatge

Bombers preparant una pràctica de foc d'habitatge (min 1:30):
Perquè és important entendre els volàtils i els límits de flamabilitat

I finalment:
EL CONCURS!

El que endevini ¿què és el que es veu en aquesta fotografia?* guanyarà un fantàstic souvenir d'Edinburgh (i una ampolla de Whisky ÉS una opció).
*Pista: No és un cap de llumí!
*Casa: Vatrus no podeu jugar, que ja us la vaig ensenyar! Ho sento...

Què és?

Una abraçada!

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Lliçons Culturals

L'altre dia vaig llegir a no sé on que el racisme no era res més que ignorància. La frase no intenta justificar-lo en cap moment sinó demostrar que és tan irracional com defensar que la terra és plana. No és una opció, és una evidència.
I ahir mentre fèiem unes cerveses i uns shots amb els companys es tensà un xic la conversa de cop.
Parlàvem sobre la decisió d'Obama de fer tornar les tropes de l'Iraq i el company d'Iran sobtadament sentencià:
"La guerra és una merda"

Sí, estava clar. No ens havia pas de convèncer de res (ni a l'americà, que els Estats Units són més plurals del que ens venen i no si val a generalitzar).

Les seves paraules, però, amagaven un deix d'estranya gravetat. I continuà:

"Jo he viscut una guerra.
Jo he lluitat en una guerra "

Segurament tots l'hem sentit alguna vegada aquesta frase dels nostres avis o en algun documental..., però sentir-la en boca del teu company de cervesa és un xic corprenedor.
De cop, només vols empassar-te les paraules i escoltar...

Tenia 14 anys, estava a l'escola i entraren a classe cridant: “¿qui vol venir a defensar el país?!” i jo vaig alçar la mà. Després de 3 setmanes d'instrucció ja estava al front, sentint com ens bombardejaven a la trinxera i veient com companys meus queien cada dia... La guerra és una merda.

I quan arribava a casa, amb les seves paraules surant en la cervesa pel cap, vaig llegir la contra de la Vanguardia.
Javier Solana explicava que el problema de fons d'Europa és que els que la governen són les primeres generacions que no han viscut cap guerra i se n'estan oblidant...
Espero que saber llegir i escriure ens ajudi a no perdre la memòria.

Que la descoberta cultural, que la possibilitat de compartir amb gent d'arreu només poden enriquir a la humanitat és una altra evidència que massa sovint també tendim a oblidar.

Avui m'ha sortit una entrada un xic contundent... deixeu-me-li posar una nota d'alegria, que ahir també hi va haver somriures!


(ja sé girar el kayak estant de cap per avall!!! (a la piscina però))

dissabte, 15 d’octubre del 2011

S'han acabat els cereals!

Sovint són les petites coses que ens colpegen un xic i ens obren els ulls de la realitat.
Ahir es va acabar el paquet de cereals!!!
El primer pensament és “hòstia Oriol.. t'has fotut un paquet tu solet... potser que nedem més i mengem menys...” però una segona reflexió més científica analitza... 750g de cereals (frosties) administrats amb una ració de puny (25g) avocada al cafè amb llet de cada matí... equival a 30 racions, ergo 30 matins!!!

Doncs si, ja fa un mes que estic al pis! (i 37 dies que paro per Edinburgh..) mare meva... com vola el temps. La mobilitat ja quasi ha retornat al 100%.. com canvia la ciutat! (ahir ja vaig poder anar a fer Kayak a la piscina... i practicar la volta esquimal d'auto rescat)

Deixeu-me però acabar l'explicació del cap de setmana... què queda el millor!

[...]
Havíem buidat l'ampolla de Talisker de 10 anys i anàrem a dormir (la part positiva d'un whisky bo és que no fa mal de cap!).
Que els pot passar a 7 estudiants de màster de foc i seguretat dormint a un alberg? Doncs que a mitja nit soni l'alarma d'incendis! Si! Vaig fotre un salt de la llitera que quasi em trenco el cap amb el sostre... renoi quin rebombori! Ràpid vesteix-te (dormia amb calçotets per estalviar amb pijames) posa't les botes (m'havia deixat les crosses al cotxe i calia vigilar) i quan aixeco al cap ja no quedava ningú a l'habitació.... Tothom al carrer amb unes cares de somnàmbuls dignes d'exposició...

Òbviament falsa alarma, però home, ja que ens llevem almenys que vinguin els bombers (no cal que prengui mal ningú)... i apa torna a dormir... però.....
Al cap de 2 hores un altre cop el so perforador de somnis... aquesta vegada però decidim que sigui en Josh (el bomber americà) que vagi a inspeccionar i informi... que al llit s'hi està molt bé!

Després de la nit accidentada decidim cercar un lloc per anar a trobar en Nessie... I pim pam sense pensar-ho gaire prenc les crosses i cap a dins s'ha dit! L'aigua està a punt de solidificació i les pedres del fons trituren els peus... per això les crosses són de gran ajut!

Malauradament la majoria de fotos han estat censurades perquè els companys feren cas omís de la meva recomanació d'agafar banyador i clar... un cop allà no es pogueren resistir i nedaren amb calçotets... m'han deixat penjar aquesta...


dimecres, 12 d’octubre del 2011

Sans i estalvis! (1a part)

Efectivament, a les 5 començà l'aventura. Era fosc a Edinburgh, i l'Opel Zafira de 7 seients amb un coix de passatger i pilotat pel bomber americà (que condueix camions de bombers allà però crec que si havia tocat un canvi manual havia estat en algun museu...) començava a desfilar pels carrers d'Edinburgh. Sincerament no us sabria dir si és més fàcil conduir quan hi ha cotxes o quan no n'hi ha. Primer fa por veure els cotxes passar-te rebent per l'esquerra... però més por fa arribar a una rotonda o trencar a un carrer i no trobar-ne cap... Sents el pànic aquell del full en blanc en un examen.....

La primera missió havia de ser senzilla.
Seguir el GPS que ens guiava per Edinburgh per cercar els membres de l'equip. M'estalviaré els detalls (no cal auto ingnominiar-nos) i simplificaré dient que si a les 5 sortíem de casa, a les 6.30h encara estàvem a Edinburgh i algun que altre retrovisor havia rebut...
S'ha d'afegir, és clar, l'error associat a tota màquina (el GPS en aquest cas) i que quan intentes fer-ho tot al revés del que estas acostumat, que et donin instruccions en yardes i en anglès (after 50 yards, sharply turn left) et deixa un xic fóra de joc.

Però les penes no s'acabaren quan sortírem d'Edinburgh. Convivíem 7 ganàpies* (ja veu veure que jo era el més esquifit) en un espai reduït. I els forats que hi quedaren els omplírem amb motxilles.
Per arrodonir les 6 hores de viatge fins a les Highlands una magnífica boira t'ajudava a gaudir del paisatge. Anar a la 3a fila amb un pam quadrat de finestra (que no s'obra) era tan divertit com com passejar-se amb submarí per la fossa de les Mariannes.

Després d'una parada esplèndida per delectar-nos amb les vistes del Ben Nevis (la muntanya més alta del Regne Unit, 1344m, poc més que la Mola), veure foto, arribarem finalment a la Illa Skye... més o menys allà on nostre senyor perdé l'espardenya...




El motiu però s'ho valia; visita a una destil·laria de whisky (la única de tot escòcia oberta en dissabte).

La recompensa del final de la ruta, força interessant però amb un senyor que parlava l'anglès estàndard com jo el xino mandarí (mare meva l'escocès rural... no s'enganxa ni una paraula), doncs la recompensa, dèiem, era, com no, un whyski de 10 anys. I arribat a aquest moment cal fer un doble apunt.
1. El whisky whisky NO se li posa gel (quasi ens fan fóra a patades quan ho vam demanar) ja que mata el gust!!!
2. Bé, un servidor no se li va acudir res més que prendre el whisky que portava 10 anys reposant en botes antigues i sota les inclemències del temps escocès... per tombar-lo sobre la taula!!! ho sé.. no tinc perdó...

Acabada la visita a la destil·laria calia fer cap cap a Inverness, lloc on teníem reservat l'alberg. Inverness estava a 200km de distància i un cop comprovat que la boira seguia reduint-nos la visibilitat a escassos metres i que en menys d'una hora es pondria el sol.... decidírem, amb clarividència científica, prendre una ruta llarga, i d'un sol carril, però que ens havíem dit que era mooooolt maca per arribar al nostre destí... la part complicada d'aquest trajecte fou aconseguir que un del 6 passatgers es mantingués despert per acompanyar el pilot... crec que fracassarem estrepitosament...


Però malgrat estàvem cansats, celebràrem el bon primer dia de viatge amb un Whisky de 10 anys!!! Aquest cop sense tirar-lo per la taula!



ui ui.. s'ha fet tard i demà fem visita als bombers de l'aeroport...

Voleu saber perquè el monstre del llac Ness va ara amb crosses?¿? Aaaa doncs pròximament...

* Degut a la queixa de la noia del grup (renoi quin mal que fa el google traductor...) rectificarem dient 6 ganàpies i una noia ;)

divendres, 7 d’octubre del 2011

1a aventura!!!

El peu mica en mica va millorant, i proporcionalment també ho fan els ànims. Encara m'he de moure amb crosses (vaig cometre l'error de deixar-ne una i casi no arribo a casa) però ahir, per exemple, ja vaig anar a nedar. Quan de temps sense practicar esport!!! (almenys voluntàriament).
Signe de recuperació és doncs que comencen les aventures!!!
Demà marxem 7 companys del màster cap a explorar les Highlands a la recerca del monstre del llac ness (en Nessie, pel amics). I sabeu com comença l'aventura? Doncs a les 5h del matí amb un cotxe de 7 places. Alerta als detalls!!! Un cotxe llogat de 7 places significa:

1. Volant a la dreta.
2. Canvi de marxes amb l'esquerra!
3. Velocitat en milles/hora
4. Rotondes sentit horari.
5. Quin és el carril ràpid a l'autopista?
6. La preferència, els que s'incorporen per la dreta o per l'esquerra?
7. I el gas i el fre? estan canviats?
8. Farà mal el peu prement pedals?
9.....()!!=?¿?¿?



Espero que trobem alguna ajuda com aquesta:

Així que ja ho veieu! aventura a tope!
Us porto fotos a la tornada!!

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Sense Guix! (però un xic enfonsat)

Ahir em van treure el guix!!!

No vaig dir res però perquè estava un xic enfonsat.

Feia dies que esperava la cita a l'hospital. Alguna veu a última hora m'havia advertit que em tranquil·litzés, que no sabia del cert si me'l traurien... i que en cas que ho fessin, seria un pas important però encara no estaria tot...

Doncs bé, la decepció (com acostuma a passar a les pel·lícules) va arribar després de l'eufòria de veure'm la cama força lletja i esquifida, però lliure de guix. Quan el metge em va demanar que em posés dret sobre les dues cames un munt d'agulles de les fines van clavar-se a tot arreu on podien (al taló, als dits, a l'empenya, al bessó... ) vaig intentar fer una passa i... no podia!!!.

Vaig sortir de l'hospital caminant molt més lent que quan hi havia entrat. Era pitjor que un nen aprenent a caminar...

El dolor continuava a tota la planta i al bessó. Com que el metge m'havia dir que era normal, li vaig respondre que si em deixava posar el pes al peu jo ja aguantaria el dolor... Així que mossegant-me la llengua anava posant el peu a terra... però a la que em vaig recolzar una mica massa..Patxaammm escales avall!!

JODER! Merda bessó que no em suportava*!

Així doncs... necessitava les dues crosses igual per caminar, i l'únic avantatge és que m'havia alliberat del pes mort que significava el peu enguixat... però me'n vaig anar a dormir ben decebut..

I avui m'he llevat (ja us ho havia dit jo..) i per primer com en 10 dies plou i està tot emboirat! Però llavors m'ha començat a sonar entre celles la melodia dels Monty Python (...always look on the bright side of life..) i he decidit que si el bessó no estava fibrat doncs calia fer-lo treballar una mica!

I me n'he anat a l'IKEA (sisi, fantàstic lloc per anar quan fa mal temps) a comprar una magnífica làmpada d'estudi, un davantal i una cafetera!

I ara estic moooolt més animat... el peu es desperta, mica en mica puc recolzar més pes i aguanta, i les punxades cada vegada es noten menys!!! Així doncs, ben animat (però amb seny per no fer el cabra) vaig a celebrar-ho a l'escocesa (i.e: un bon whisky)!


Cheers!

*(una abraçada Roger!).

(imatge comparativa de la cama esquifida i el peu atrofiat)