I retorna un concurs amb premi!!!

Bé, anem a encendre un xic això... que la cosa està un xic apagada!
I com ho farem? Doncs amb un concurs de foc, no?
(Si no ho aconsegueixo així... xaparem es blog i ens dedicarem al parxís!;)

Abans però, deixeu-me que us expliqui la meva nova feina a l'edifici on visc:

Safety Stewart!

I què és això? Doncs consisteix en fer la primera intervenció per prevenir o sufocar qualsevol foc a dins la residència i facilitar l'evacuació! Per a tal propòsit ens han dotat amb una jaqueta fluorescent i una llanterna! I tot just ahir vam fer un simulacre per tal de veure què tal gestionàvem l'evacuació... vam tardar 5min i ho havíem d'haver fet en 3.. però va estar prou bé!

El concurs (3 preguntes amb tres nivells de l'OTijocs ;).
Es tracta de mirar el vídeo i endevinar:
1: quin combustible està utilitzant? (nivell fàcil)
2: què fa la dona que produeix el que passa (nivell valent).

3: com ho han solucionat fàcilment les gasolineres perquè això no passi més sovint! (nivell temerari)

i... el premi?? Doncs aquest cop serà a gust del guanyador (o guanyadors):
A triar entre:
una bona birra belga (d'aquelles de monestir i més del 10% d'alcohol),
un assortit de xocolata,   
musclos amb patates fregides* (Mosselen friet) o una
gofre calenta regalimant de xocolata*

Vinga, sempre podeu fer un experiment real per a comprovar les vostres hipòtesis (tingueu un extintor a prop per si de cas!)

*En cas d'escollir aquest premi caldrà venir-lo a recollir aquí! (L'entrega no està disponible;).

Contradient a l'ARA

No fa pas gaire més d'una setmana que l'ARA publicava -en la seva fotocrònica diària de les pàgines centrals- una foto de l'estació de Gant (ostres, per fi se com s'anomena el lloc on visc en català, malgrat tot seguiré amb la costum d'utilitzar el nom original). El peu de foto s'hi podia llegir que Gent era un paradís per les bicis, que no les robaven i que tothom la trobava quan la deixava en els aparcaments infinits; doncs be;

ARA i Aquí ho desmenteixo!
 

 Tornàvem amb la meva mare de Brussel·les, era tard i ho havia deixat tot apunt per a que l'entrada fos triomfal; habitació endreçada, roba neta, sopar (oks uns pèsols amb patates, però sopar al cap de vall) apunt... arribem a l'estació, i només faltava prendre la bici per fer cap a casa...

....

....

....

 no hi hagué forma de trobar la bici entre la multitud (i això que la meva portava el seient cobert amb una funda blanca cantona per a facilitar tal recerca). 4 ulls buscant més d'un quart d'hora fins que molls i resignats vam tirar cap a casa pensant que si no hi era, algú la devia haver pres.

Però sortosament, l'endemà, amb un xic de llum i una mica més de paciència vam ser capaços de trobar-la.... forces metres allunyada d'on hauria jurat que l'havia deixat!!!

Gent i els seus (i meus) plaers

Aprofito que ha sortit el sol i em deixo perdre per Gent. De cop és com si em traslladés en un conte de fades però amb elements modernitzats. Les bicicletes conviuen d'una forma sorprenentment harmònica amb els tramvies, la gent i les llambordes. Les llanxes a motor naveguen pels laberíntics canals que et barren el pas a cada cantonada.
Tres majestuoses construccions m'apareixen davant del nas.

                            

Dues catedrals i una torre de rellotge separades escassos 100m. L'estàndard de Gent, un drac que supera el de l'escut del cavallers de lego, esguarda la ciutat des dels 3 punts més alts.
Em quedo atònit per tot plegat i em deixo portar pel flux de la gent carrers enllà. Arribo a una plaça, alço al cap, i un imponent castell amb porta ferrada i torres de defensa emmerletades em fa recular uns passos endarrere, titubejant, fins a deixar-me assegut en un banc.
             
De tornada cap a casa esguardo la gent de Gent (/guent/). No sé si és perquè ha sortit el sol, però un munt de famílies joves, amb nadons a coll i nens amb bici, assalten els carrers. Es reuneixen en una plaça i es posen a cantar per demanar un món més sostenible (si, aquella cançó que cantàvem l'altre dia amb el rector!), els bombers han portat el camió-escala i retransmeten en directe el que graven des de l'aire....

La bellesa de la ciutat i la felicitat de la seva gent m'ha deixat un xic corprès i decideixo prendre quelcom per a recuperar-me. Només tinc quatre opcions plenament genuïnes (si les combino les redueixo a dues) de difícil elecció:
1. Unes patates cruixents (en diuen french fries però es veu que fou un malentès d'un militar americà que no sabia a quin país estava, (no m'estranyaria pas que fos ben cert)) amb una bona cervesa de producció monacal (ergo >10% d'alcohol).
2. Una gofre casolana adornada amb densa xocolata negra calenta

Fa calor i em decanto per la primera opció, deixo la segona pel vespre, amb el gorro posat encara vindrà més de gust.

Reprenem el fil: Emergency Landing

L'ensurt ja me l'havia endut quan, per culpa del joc de lletres am/pm em vaig haver de passar la nit fent la maleta a corre cuita i sense dormir ja que de cop perdia les 12 h que havia designat per a tal fi. Així que, empalmant, a les 4 del matí sortíem de casa (la meva mare es mereix un reconeixement públic per tal acció imprevista) per a continuar l'aventura per les Europes.
Malgrat quasi perdre l'avió, tot anava sobre rodes, i el meu pla era aprofitar el vol per dormir. Així que abans que les hostesses fessin la seva cantarella jo ja somniava (no em vaig enterar ni de les sortides d'emergència ni de com inflar el salvavides). Tot d'una però, aquella veu del “This is your Captain speaking...” em despertà sobtadament. De seguida vaig pensar... aaah sii.. que ara és quan diu benvinguts, i que el vol serà agradable i a les 8 estarem a Brussel·les... Quina no fou la meva sorpresa quan començà: “Durant l'enlairament heu pogut sentir un fort cop a la part inferior de l'avió, això no és normal i desconeixem de què es tracta, per aquest motiu he sol·licitat un aterratge d'emergència i estem tornant a Barcelona”!!!
Un cop aterrats i amb els bombers i la poli al costat de l'avió, el capità va sortir a preguntar qui havia vist foc al motor perquè li expliquessin d'on i com... sort que quan vaig senti això ja tocava de peus a terra!

Després de l'experiència i canviar d'avió vam arribar sans i estalvis a la capital d'Europa.
I ja em teniu a Gent. Realment, ara mateix sóc un nen amb sabates noves, i estic al·lucinant amb la societat del ben estar instaurada a Bèlgica!!!
L'habitació d'estudiants on estic és simplement nova per estrenar, per 15€ he llogat una bici (també nova per estrenar i amb llums i candaus) per tot el semestre directament a la Uni (gestionen 7000 bicis!!!! us imagineu 10 bicis juntes?? doncs multiplique-ho per 700!!! jo no sabria dir ni el que ocupen)).
La Uni pinta super bé i avui hem anat a cantar aquesta cançó pel canvi climàtic amb el rector mateix en persona fent un solo! Impressionant!
Bé, i per no pedre la costum (i com que encara no tinc càmera) penjo el que probablement serà el meu últim carnet d'estudiant....



Gràcies per aquests mesos d'estiu, les birres, les visites inesperades (tant teves com meves), les excursions, els sopars, els “palabra de honor”  ;)....
Ja es troba a faltar un xic, però si en voleu més, no dubteu a fer-me una visita, (que ja tinc on podeu dormir, doncs avui a l'Ikea m'he equivocat i he comprat una funda de matalàs pensant que era un edredó!)

Sereu benvinguts:

Home Göttingen
Stalhof 49, room 129
9000 Ghent

Una abraçada

105km amb vídeo-explicació!

Després de fer el penúltim examen, i de la pressió addicional que suposa fer-lo en un pavelló (veure foto) vaig decidir prendre'm el dijous de festa i aprofitar el bon temps amb un petit repte.

Amb l'excusa d'anar a buscar una present pel germanet al castell on Shakespeare va escriure Hamlet (sí, podeu dir que és un mimat, però per alguna cosa és el germà petit ;) vaig decidir  fer el viatge en bici, i estalviar així el preu del tren mentre feia un xic d'esport.... el petit detall és que la ruta sortia de 105 km! I és que per no fer-ho avorrit i anar i tornar pel mateix camí, vaig decidir fer la volta complerta; sortir de Copenaghue, creuar amb ferri a Suècia i baixar fins a Lund!
La volta, quasi sencera, l'havia fet feia unes setmanes amb la Maria, però aquella vegada amb dues etapes!

La ruta fou un èxit però per a fer-ho més emocionant vaig haver de fer de mecànic de la roda de darrera i reparar una punxada mentre dinava! Les fonts públiques van perfecte per a trobar la punxa a la càmera! I els parches són uns dels millors invents de la història (i això que per mandra ja els havia deixat d'utilitzar a casa...)

La propera vegada, però, ha de ser més autèntic i posar la bici a un kayak i creuar remant!

 Però quina millor manera d'explicar-ho tot plegat que amb un vídeo sobre la bici!

Amb un xic de vergonya, aquí us el deixo!!!
Si tot va bé, ens veiem ben aviat!!!

Quasi un petit final

No és la meva voluntat posar-nos transcendentals i fer una entrada greu. Però cada vegada que sento que quelcom s'acaba, que arriba un petit final d'alguna cosa, em ve a la memòria una frase que vaig sentir a no sé on:

“Els déus envegen els homes, perquè son mortals!”

Recordar-la m'ajuda a fer els finals un xic menys tristos, perquè d'alguna manera ha estat bonic perquè sabíem que era efímer...
Baixant de nivell, ara que l'estada a Lund està al desenllaç, penso que és bonic, era bonic, i el fet que s'acabi només pot ser un motiu de més bellesa i satisfacció.

Encara no puc dir blat però! Que queden dos exàmens i no caldria adormir-se ara al final!
Però no us enganyaré si us dic també, que tinc ganes de veure-us i fer petar la xerrada (si voleu sobre com cremar el tingladu (que diria la meva àvia)) tot fent una birra ben fresca!

Però no marxo de Lund sense deixar-hi algunes coses, una de les quals m'agradaria compartir amb vosaltres! La família Roma Marfà em va enviar una tassa amb una filigrana del poble de Sant Llorenç amb la Mola al fons. Com que la tassa queda molt bé a la paret de les tasses (us en vaig parlar a una entrada passada) he decidit fer-hi una signatura i deixa-la allà! I perquè? Doncs perquè si qualsevol de vosaltres visita Suècia i es perd per Lund, s'arribi a la universitat i li posi el seu nom tot fent un bon cafè calent!

 

A veure si sabeu quina és!!!

Doncs aquí la magnífica tassa!!!

Mama, Stockholm i postal S2S

Ja se sap que el maig és ple d'activitats... estant a casa o estant-ne lluny!

Entre les activitats s'hi conta una visita materna (tot un plaer convidar la mare a casa "teva") i un escapadeta a Stockholm.

La mare recollí el seu premi per les postals i gaudí d'uns bons dies assolellats i de visites...

Val a dir, però, que un dels dies de la visita coincidia amb la festa estudiantil més gran del sud de Suècia... 30.000 estudiants vinguts d'arreu per donar la benvinguda a la primavera (bevent massivament en un parc des de les 9 del matí) i calgué buscar un xic la fórmula per fer compatibles mama i mam festa. XD

I per relaxar després de la visita materna i agafar forces per encarar la recta final del primer any (menys d'un mes!), m'he escapat a la capital del país aquest cap de setmana, que està a més de 600km al nord, on la Clara (companya de carrera) ha fet d'excel·lent guia i amfitriona.

La visita ha estat molt interessant, Stockholm és realment bonic encara que un xic caòtic pel meu gust (la ciutat està construïda sobre 14 illes!!! ja us podeu imaginar el merder de ponts!) 

No ha estat el millor de tot... però el tren és infinitament més relaxant que l'avió... encara que et desmonti l'ideal de perfecció suec quan la revisora t'explica que el motiu pel qual no apareix número de seient al bitllet és perquè n'han venut més del compte per si de cas... i et recomana que busquis un seient buit i creuïs els dits! Al·lucinant! Ja m'he vist 6 hores de peu, o a la taulada a l'estil asiàtic! Però al final he pogut estar prop de la finestra i fins i tot gaudir del paisatge!

 

PD: Guanyadora d'última hora del concurs!!! La Maria Dalmases va participar al concurs i va encertar el dia de ple! I malgrat que la postal arribà amb el concurs tancat (no ho sabia quan la va enviar però) tenia mèrit afegit el fet que vingués SENSE SEGELL!!! així que més cinammon rolls cap a Copenhague.

Ho sabíeu això dels segell??? Es veu que si es substitueix el segell per un S2S (student to student) correus envia les postals! Qui s'atreveix a provar-ho?

Tanquem el concurs! PREMIS

I us preguntàveu si m'havia oblidat del concurs???
No pas!
Però és que el problema és que la postal més viatgera (ni més ni menys que des d'austràlia) no arribava... i home.. es mereixia que l'esperéssim, no? (tot i que jo ja havia pensat que l'havien retingut perquè acompanyant la postal venia un pot de vigemite i el país del costat tenen crisi per la germana bessona i estan apunt de quedar-se'n sense!)

Però finalment avui ha arribat... així que tanco el concurs i anuncio el premis (tanco el concurs però no la bústia eh! XD)

La participació ha estat un exitàs i he rebut 15 postals!!! que ja decoren la paret!


I com que estic molt content he decidit inventar-me premis extres, així que atents! ;)

Val a dir que hi ha hagut un guanyador absolut...
(i no estic fent la pilota perquè ve a veure'm d'aqui a dues setmanes i així em portarà un munt de coses bones que es troben a faltar... ;) i és:

la meva mare!

(Va enviar 3 postals des de 3 llocs diferents i va encertar el dia de les 3!)

Com que ningú més ha encertat el dia (encara que en molts casos només per un dia!) doncs afegeixo premis.

Premi a la postal més rapida -->

Joan Roma i Maria Marfà!
(enviada només 3 dies després de l'actualització)

Premi a la postal més elaborada -->

Pau Clapés
(veure postal negre al mural)

Premi a la postal més viatgera -->

Neus Roma
(travessant mig món no tenia rival... i el collage és espectacular
(que hagi adjuntat xocolata potser m'ha tocat un xic la fibra també.. ;) )

Així doncs només queda anunciar el premi!

I m'he decidit per un paquet de les magnífiques "kanel roll" (o rollets de canyella)... 2 minutets al forn.. i et tornen boig!!!

Però com que m'ha fet molt content rebre postals que no m'esperava gens... portaré alguns paquets més i espero poder compartir alguns kanel rolls tot fent un cafetó!

Gràcies per aquesta energia enviada per correu!


PD: Quina ciutat més maca Budapest, ja podríeu haver avisat ja que el mig litre de birra a un euro als pubs és moooolt perillós!!

Pasqua amb companyia

Arriben les vacances, el dia s'allarga a una velocitat estrepitosa (hem passat de 6 hores de sol a 10 en poc més d'un mes!)...i després de que els clapés obríssim la temporada de visites... això ha estat quasi un no parar!!!
Però primer, com que trobava a faltar els campaments (feliciteu-los si veieu algun dels caps pel súper èxit...) doncs vaig decidir muntar 3 dies d'excursió per algun parc natural de suècia.... ai mareta... patia més per emportat-me el grup de companys que no s'havien posat mai unes botes que per anar amb tota una unitat de llops de travessa!!! Un fins i tot es presentà sense sac i amb una manta!! (crec que després de les dues fredes nits no ho farà més.. XD) Però com que el company Josh ha fet la crònica.. us deixo amb les seves fotos... complementada amb algunes més i uns marshmellows ben cremats a les brases!

crònica i + fotos

Sí, sí, la noia del pantalons taronges és catalana!... l'Eia Vilardell... una grata sorpresa per setmana santa! Que també ha vingut acompanyada d'antigues amistats (i no per això refredades) suïsses...


Així que ja ho veieu... un fart de dormir al sofà per vacances.. ;)

I publico això perquè diumenge marxo cap a Budapest... què millor que conèixer aquesta ciutat amb una hongaresa que ens convida a casa seva?
Alguna proposta turística?
Alguna sàvia advertència?

Bona Pasqua... i degusteu la mona!

Els Clapés no fallen!

tan cert, com que els clapes mai no fallen,
tan cert, que han tornat a venir,

tan clar, com que són molt autèntics,
tan clar, com que fan broma de tot

en qualsevol cas

tan genials, com les cançons que s'inventen

tan germans que fan sentir-te un més,

ara, i des d'aqui
un es-pec-ta-cle,
fins la propera,

Mercè, Maria, Andreu... gràcies!

Volia cantar-la jo... però tenint en compte la meva veu i empitjorant-la amb un refredat... millor que ho feu vosaltres amb la versió de manel de fons. (Lletra original de Mishima).

I per si algú es pregunta si aquesta vegada no hi ha hagut video.... només us explicaré que visitant un museu ens vam trobar un escenari muntat amb instruments amplificats... i ens vam colar a tocar-hi durant dues hores!!!

i la cosa va anar degenerant...

I si algú encara vol veure més i descobrir que fan els Clapés quan els deixes sols un moment a la Uni... mireu l'actuació al cafè de la meva facultat!

Primers participants!

Ei ei ei !! ahir va arribar la primera postal i avui la segona!!!
Quina il·lusió... realment alegra el dia rebre una postal!!!!... encara que sigui per participar en un concurs sense premi... encara!!!

De moment us puc donar una pista pels que encara no us heu decidit... les postals rebudes infra-estimen l'eficiència de correus!!! grata sorpresa!!!; Les dues van ser enviades al mateix dia i han arribat amb un dia de diferència!

I us deixaré amb les fotos del laboratori del foc (el nostre experiment). Culpable que hagi dormit 3 hores aquesta nit..... (bé.. potser no tota la culpa... ;)

PD: No patiu ja m'han tallat els cabells!!! ;)

2n concurs: el superquè!

Fa uns dies vaig rebre una postal!!! (us asseguro que és ben curiós rebre una postal quan ets tu “qui està fora”) i de sobte se'm va plantejar una pregunta que no sabia respondre... i vaig pensar... doncs fes un concurs i troba la resposta!

La pregunta és ben senzilla:

Quan triga una postal a recórrer els més de 2000km que separen la vostra bústia més propera de la porta de casa meva?

La forma de respondre a la pregunta, però, no és tan trivial!

S'ha de fer com es feia al superquè de la quinzena quan no hi havia internet... ho recordeu? Doncs heu d'enviar una postal ben xula (o no, però decorarà la meva habitació fins al juliol!) tot posant en quants dies (o la data en concret) estimeu que caurà pel forat de la meva porta! Si ho penseu bé no existeix una única solució absoluta... però si una sol·lució per la vostre postal! (pot haver-hi més d'un guanyador.. només competiu contra vosaltres mateixos.. bé.. i els senyors de correus ;)





Si si i de premi què tiu?
Està clar que no hi ha motivació si no hi ha un bon premi... i si a escòcia tocava una ampolla de whisky... doncs a suècia toca mmmm una.... una Suèca... (però això no ho posarem perquè queda molt malament i és políticament incorrecte i genèricament desbalancejat (els suecs em temo que no tenen el mateix glamur) ;).
Així que el premi encara està a l'aire (accepto suggeriments escrits a la postal)...i és que un salmó sembla poc competitiu vers una ampolla de whisky. Però tranquils que hi haurà premi i el/s guanyador/s el rebran (com el van rebre els guanyadors del passat concurs*)!

Reconeixo que no és feina fàcil (crec que correos és un dels sistemes físics més caòtics que existeixen) però només per participar en el fons ja guanyeu tenir la postal penjada a una pared a Lund! ;)

Qui accepta el repte? Espero que la impossibilitat de fer trampa amb el Google no us faci enrere!

Pista: Blidvädersvägen 6 C lgh1503, 222 28 Lund Sweden

* D'acord a la foto l'ampolla potser semblava més gran... però no hi cabia res més a la motxilla! ;)

Rampell de físic (i algunes fotos per fi!)

De la paret plena de tasses ja us n'havia parlat. Així que un parell de fotos simplement per presentar-vos la meva tassa. I si, reconec que no queda gaire bé, però després d'haver-me d'empassar un xic l'orgull de físic en algunes classes (i amb el cor calent per alguna que altra atrocitat científica a l'estil enginyeril) doncs vaig posar el que podeu llegir a la foto....


Però tranquils... hom volgué que el retolador “waterproof” s'esborrés així que ara ja la puc compartir amb tothom!

Com que fa alguns dies que no actualitzava faig un petit mix (no ho acostumo a fer) i us deixo algunes fotos.

Les dues primeres són del laboratori de foc. Mola dissenyar un experiment per cremar heptà, o butà o el que vulguis dins d'un compartiment i intentar després modelitzar-ho utilitzant CFD (Computational Fluid Dynamics). En aquest cas en Josh fa de model.



I aquesta és a tall de resum de la visita d'aquest cap de setmana a la Paula i la Maria que estan a Copenhaguen.
Hem visitat un xic la ciutat... però bàsicament hem descansat i menjat un munt de delicatessens (japoneses i tot!)

Epic Fail II

Ja us vaig explicar com funcionava la roda de cuina a casa. Un vespre (no cada vespre) cuina un dels tres i intenta superar-se i guanyar el concurs, no escrit, del millor cuiner del pis.
Així doncs, jo, decidit a marcar d'entrada un bon nivell, vaig arrencar amb un pollastre guisat amb verduretes (en el que els companys hi sucaren força pa;).
A la segona ronda vaig decidir posar tota la carn a la graella (exclusivament en sentit figurat ja que aquí la carn té un preu prohibitiu (llom a 17€/kg!) i el final del gener no queden monedes per aquests luxes), deia, doncs, que vaig tirar alt i vaig apuntar a una paella amb verduretes i pernil ibèric de guarnició (importat a la maleta).

Amb paciència i música de fons anava tallant i ofegant verdures... ceba, tomàquet, bròquil, pèsols, pebrot.... a foc lent, amb un bon oli d'oliva i un xic de sal....

La veritat és que fotia un goig considerable (veure foto que ho proba)... però s'atansava el moment crític... el de tirar l'arrós.

I la vida ja ho té... a vegades s'han de prendre moltes decisions seguides i sense gaire temps per pensar... i no s'hi val a badar ni un moment.
Però m'entrà un moment de feblesa i, tot dubtant sobre la quantitat d'arròs que hi havia de tirar (si si, ja sé que la cançó diu “una tassa d'arròs per persona”), doncs pensant que si en sobrava ja en menjaríem tota la setmana, va i li foto el paquet de quilo sencer... de dalt a baix...

Ai mareta meva... a la paella d'estil “wok” ja no hi cabia més aigua.. i això que l'arrós no s'havia ni començat a inflar.... i de cop.. sense ni bullir, l'agradable olor del sofregit de verdures fou substituïda per una lleu flaire a cremat... vaig córrer a apagar el foc i tastar-lo... però res afer ..

només tenia gust a cremat!!!!!!!!

Quina ràbia companys, la paella era realment grossa i no es podia menjar!!!

Em vaig disculpar als companys pel sopar (els vaig deixar el pernil salat ibèric que si que van degustar) i me'n vaig anar a córrer per fer baixar la mala llet...

L'endemà, per a recuperar la moral i l'orgull vaig recórrer a la truita de patates i ceba de 13 ous... però quelcom volgué (a partir d'ara NO faré més truites amb just 13 ous) que al moment de girar-la no en baixés ni un trosset per compassió... tota enganxada al cul de la paella... aquest cop, però, vaig salvar el cremat... i tan sols vaig canviar el menú per 13 ous remenats amb patates i ceba. ;)

Així doncs, ara m'he autocastigat!
Menjo arrós cremat tota la setmana (sort de les espècies que sempre ajuden a dissimular el gust) i no penso entrar a la cuina en 10 dies si no és per rentar plats... ja els he comentat als companys que em demano un recer espiritual per a reflexionar sobre els meus dots culinaris... ;)

Salut!

Flatmates time

Estic descobrint la vida d'un pis d'estudiants! Sí, és veritat que als 18 anys ja vaig deixar de viure a casa però viure sol en un pis, viure-hi amb el germà, o compartir una cuina amb estudiants suïssos no era del tot, del tot, convivència estudiantil.
Aquí, en canvi, hem instaurat els sopars cada dos dies, on un membre del pis es curra un bon àpat... és una mena de concurs sense puntuació però on la gràcia està en anar-se superant mica en mica (i fer un xic de cuina casolana de cada país).
Potser alguns trobaran un xic pobre sopar cada dos dies.. però us asseguro que és un mal de cap unificar horaris! A l'hora que jo faig les postres l'americà ja comença a fer el sopar... així que cada dos dies en adaptem a l'horari del cuiner i dit i fet!

L'altre tasca instaurada és el dissabte de neteja i manteniment del pis. No hi ha res millor per fer passar la ressaca del divendres!
I ahir fou el primer dia.

No cal dir que el pis és sencer made in IKEA i els electrodomèstics d'Electolux. Perquè a part de tenir una nevera i un congeladors gegants (i buits, ja que tenim el súper barat a escassos 30 segons de casa i no fem mai grans compres!) doncs, apart d'això, tenim també un rentaplats!!!... però que no funciona...
Així doncs ahir em vaig proposar arreglar-lo i com que no sabia per on començar vaig trucar a Solucions de la Llar!

Si, si, no hi ha res com tenir el telèfon d'un manetes!... En Josep Mª m'aconsellà per on començar... i efectivament vam descobrir el problema! encara que vam fotre un merder considerable de sabó..


Merci Josep Mª!