Epic Fail II

Ja us vaig explicar com funcionava la roda de cuina a casa. Un vespre (no cada vespre) cuina un dels tres i intenta superar-se i guanyar el concurs, no escrit, del millor cuiner del pis.
Així doncs, jo, decidit a marcar d'entrada un bon nivell, vaig arrencar amb un pollastre guisat amb verduretes (en el que els companys hi sucaren força pa;).
A la segona ronda vaig decidir posar tota la carn a la graella (exclusivament en sentit figurat ja que aquí la carn té un preu prohibitiu (llom a 17€/kg!) i el final del gener no queden monedes per aquests luxes), deia, doncs, que vaig tirar alt i vaig apuntar a una paella amb verduretes i pernil ibèric de guarnició (importat a la maleta).

Amb paciència i música de fons anava tallant i ofegant verdures... ceba, tomàquet, bròquil, pèsols, pebrot.... a foc lent, amb un bon oli d'oliva i un xic de sal....

La veritat és que fotia un goig considerable (veure foto que ho proba)... però s'atansava el moment crític... el de tirar l'arrós.

I la vida ja ho té... a vegades s'han de prendre moltes decisions seguides i sense gaire temps per pensar... i no s'hi val a badar ni un moment.
Però m'entrà un moment de feblesa i, tot dubtant sobre la quantitat d'arròs que hi havia de tirar (si si, ja sé que la cançó diu “una tassa d'arròs per persona”), doncs pensant que si en sobrava ja en menjaríem tota la setmana, va i li foto el paquet de quilo sencer... de dalt a baix...

Ai mareta meva... a la paella d'estil “wok” ja no hi cabia més aigua.. i això que l'arrós no s'havia ni començat a inflar.... i de cop.. sense ni bullir, l'agradable olor del sofregit de verdures fou substituïda per una lleu flaire a cremat... vaig córrer a apagar el foc i tastar-lo... però res afer ..

només tenia gust a cremat!!!!!!!!

Quina ràbia companys, la paella era realment grossa i no es podia menjar!!!

Em vaig disculpar als companys pel sopar (els vaig deixar el pernil salat ibèric que si que van degustar) i me'n vaig anar a córrer per fer baixar la mala llet...

L'endemà, per a recuperar la moral i l'orgull vaig recórrer a la truita de patates i ceba de 13 ous... però quelcom volgué (a partir d'ara NO faré més truites amb just 13 ous) que al moment de girar-la no en baixés ni un trosset per compassió... tota enganxada al cul de la paella... aquest cop, però, vaig salvar el cremat... i tan sols vaig canviar el menú per 13 ous remenats amb patates i ceba. ;)

Així doncs, ara m'he autocastigat!
Menjo arrós cremat tota la setmana (sort de les espècies que sempre ajuden a dissimular el gust) i no penso entrar a la cuina en 10 dies si no és per rentar plats... ja els he comentat als companys que em demano un recer espiritual per a reflexionar sobre els meus dots culinaris... ;)

Salut!

Flatmates time

Estic descobrint la vida d'un pis d'estudiants! Sí, és veritat que als 18 anys ja vaig deixar de viure a casa però viure sol en un pis, viure-hi amb el germà, o compartir una cuina amb estudiants suïssos no era del tot, del tot, convivència estudiantil.
Aquí, en canvi, hem instaurat els sopars cada dos dies, on un membre del pis es curra un bon àpat... és una mena de concurs sense puntuació però on la gràcia està en anar-se superant mica en mica (i fer un xic de cuina casolana de cada país).
Potser alguns trobaran un xic pobre sopar cada dos dies.. però us asseguro que és un mal de cap unificar horaris! A l'hora que jo faig les postres l'americà ja comença a fer el sopar... així que cada dos dies en adaptem a l'horari del cuiner i dit i fet!

L'altre tasca instaurada és el dissabte de neteja i manteniment del pis. No hi ha res millor per fer passar la ressaca del divendres!
I ahir fou el primer dia.

No cal dir que el pis és sencer made in IKEA i els electrodomèstics d'Electolux. Perquè a part de tenir una nevera i un congeladors gegants (i buits, ja que tenim el súper barat a escassos 30 segons de casa i no fem mai grans compres!) doncs, apart d'això, tenim també un rentaplats!!!... però que no funciona...
Així doncs ahir em vaig proposar arreglar-lo i com que no sabia per on començar vaig trucar a Solucions de la Llar!

Si, si, no hi ha res com tenir el telèfon d'un manetes!... En Josep Mª m'aconsellà per on començar... i efectivament vam descobrir el problema! encara que vam fotre un merder considerable de sabó..


Merci Josep Mª!

Rusty bike i el piset

Que a Europa la gent es mou en bici ho vam descobrir amb el Roger quan encara no teníem 18 anys i vam voltar per algunes de les capitals europees veient des de joves ebris a àvies super carregades, tots anant en bici. Ara bé, hi ha algunes ciutats on això encara és més exagerat, ja sigui per relleu (inexistent) o planificació urbanística i social i m'atreviria a dir que Lund és una d'aquestes.

De fet, sense exagerar gaire, diria que pots sentir-te un xic marginat socialment si no tens una bici! Tot el centre de lund és peatonal i només s'hi pot passar a peu o en bici i sens dubte els ciclistes quadrupliquen els vianants.
Així docns, calia fer-se amb una bici, i amb molt d'orgull us presento la meva nova companya que els colegues del master ja han batejat com a Rusty bike (la bici rovellada):
Mireu quina preciossitat!

Els més mal pensats aventurareu que l'he robat d'algun lloc però us asseguro que me la vaig trobar tirada al mig del bosc (una altra pregunta seria què hi feia jo al bosc.. ;)
Però és molt millor del que sembla a primer cop d'ull. El més important d'una bici és el seient (pel cul) i la cadena (pel cap) i ambdós elements estan perfectes (de fet que el seient sigui gairebé nou no m'ho acabo d'explicar...).
Bé, m'he deixat de comentar que els frens també són un element important... i si mireu bé... no en té!! Perquè frena pedalant enrera (i aixó si que se'm fa difícil renoi...)

Us deixo amb algunes fotos del pis. Recordeu que hi esteu plenament convidats d'ara al juny!
Ja direu quan veniu!

l'acollidora cuina

l'assolellat menjador amb en Josh com a casa

la meva habitació

Lund!

Volia, primer de tot, agrair-vos les trobades curtes però intenses d'aquest Nadal. Demano disculpes si el cafè ha estat massa curt o encara espereu que m'acomiadi... els dies s'han escolat ràpidament i la falta de planificació m'ha fet córrer a fer les maletes a l'última nit...
Però ara ja estic a Lund!
I com no (ara me n'adono que els he anat posant tots aquí) aquesta n'és la prova!

De moment, tansols diré que l'arribada ha estat al·lucinant! Gent de la Uni esperant a l'aeroport de Copenhague (país del costat!) per guiar-nos cap a Lund... transport amb furgonetes cap al registre, les claus del pis preparades, dinar a un restaurant de benvinguda ( i demà un altre...)..
I un pis compartit espectacular!!!
Hi esteu ben convidats i lloc no en mancarà!
Per si us hi voleu presentar sense avisar (o per si us avorriu i voleu enviar alguna postal des de casa (ho heu fet mai?)) us deixo la direcció del pis.

Blidvädersvägen 6 C lgh1503,
222 28 Lund Sweden

I m'acomiado amb una foto espectacular... és a l'entrada de la cafeteria i les tasses no són un element decoratiu (malgrat queden precioses) sinó que són dels estudiants per evitar utilitzar gots de plàstic!

PD: el pis és fantàstic però encara no funciona l'internet...