Amb un espant d'última hora, i amb alguns moments de déjà vu, vaig prendre el mateix avió de ryanair, a la mateixa hora, i igualment coix (però menys que la última vegada) cap a Edinburgh!
I quan revisites una ciutat que ja t'has fet teva les sensacions són més dolces. Ja no tot és nou, simplement està guardat al subconscient, i amb els passos vas refent també els camins de la memòria; diria que cap aquí hi havia un bar xulo, aquí s'hi ha d'anar a buscar el bitllet de bus, o aquí hi podia trobar una bona ampolla de whisky... i mica en mica vas recuperant aquella sensació de ser part d'una ciutat i no simplement un visitant més...
I tot just ahir, va començar nevar. Estava concentrat a la biblioteca, ja era fosc des de feia estona, i quan vaig aixecar la vista semblava que n'haguéssim teletransportat. Tot estava cobert per més de 5 dits de neus i la tempesta continuava. El camí cap a casa, fou impressionant. Tots els carrers amb neu verge i solitaris... un genial regal d'arribada.
Però aquí també hi fa molt fred i al pis només escalfem la cuina (economia de subsistència estudiantil). Això vol dir que aquest matí a l'habitació estàvem a 12ºC, que mai són una ajuda per sortir de l'empara dels llençols... però els remeis de la vella escola sempre funcionen, així que dormo abraçat a la....
a l'ampolla d'aigua calenta que em va regalar la mare abans de marxar! És simplement genial!
