Escalada en Gel

Estar aprop de les muntanyes, i disposar d'un sistema de transports públics integrats exemplar, de trens autobusos i telefèrics proporciona unes oportunitats que no es poden deixar passar per a descobrir nous esports alpins.

Així doncs, aprofitant la invitació oferta en un bar a mitjanit, partia al cap de 5 hores (a les 5.30 de dissabte) cap a un poble alpí remot anomenat Arolla, per anar a fer escalada en gel.
El viatge d'aproximació fou espectacular. Vam veure l'albada reflectida a les muntanyes nevades mentre ens enfilàvem amb un bus de La Poste per unes carreteres estretes i sinuoses cap a valls encara adormides. Havia nevat el dia abans i la neu ho cobria tot amb més de mig metre.
El bus va continuar pujant per carreteres amb amplada justa d'un vehicle i totalment glaçades, fins que a les 8 ens deixava al nostre destí. Un poblet de 3 cases de fusta colgades sota la neu on l'únic que es movia érem nosaltres i alguns esquiadors de muntanya equipant-se per començar a pujar.
Després d'una curta però dura aproximació amb neu fins la cintura vam arribar a peu de la cascada de gel. Impressionant. Dos companys hi havien accedit per dalt. Escalaríem amb la corda per sobre (top rope), sempre assegurats, eliminant així el perill de caure.
Al principi claves els piolets i grampons pensant que relliscaràs en qualsevol moment, però mica en mica descobreixes que pots recolzar tot el teu pes en les dues puntes d'un grampó. El color del la cascada, i una cova de gel que hi ha a mitja paret fan vàlid tot l'esforç

Després de 8 hores d'escalada tornem a agafar el bus que ens portarà de nou a Sió i amb el tren a Lausanne. Estic rendit i no em queden forces per anar al Casal Català a veure el Barça.

I avui tinc cruiximents a tots els músculs del cos, i com que el temps no acompanya intueixo un diumenge de relax i meditació a casa.

Penjo més fotos de l'escalada,

Una abraçada

Defecte suís

Per un clar principi de conservació, si Suïssa té tantes coses bones, alguna pega també ha de tenir, i avui n'he descobert una; les armes i els militars.

Parlant amb el company de pis de Neuchatle em va explicar que a Suïssa el servei militar obligatori encara existeix! Aquest consisteix en 4 mesos de formació als 18 anys i 15 dies de campament cada any fins als 35! Una recent llei federal permet agrupar els períodes de campaments tots en un i fer un any sencer de servei militar com a molt tard abans dels 23 anys.

El company de pis no pensa fer el servei militar, així que està permès fer el que en diuen servei civil, però la durada és més llarga i no està ben vist per la societat helvètica.
El que també m'han explicat és que Suïssa és el 2n país mundial exportador d'armament lleuger!!! (després d'Estats Units evidentment) i fa molt poc (29 de novembre 2009) es va fer un referèndum nacional preguntant si es prohibia l'exportació d'armament i un 68,2% va votar en contra!

El que m'ha impactat més, però, és una recent descoberta que he fet aquesta tarda mentre buscava la sala de rentadores per a ús dels estudiants. M'havien comentat que una altra llei federal obligava a tots els edificis públics (escoles, biblioteques, ajuntaments... residències d'estudiants...) a disposar d'un búnquer, de tal manera que es garantís un espai de refugi per tots els habitants suïssos. Doncs aixó és el que m'he trobat mentre buscava la rentadora. I us poso un parell de fotos perquè jutgeu vosaltres mateixos.

Verbier

M'havien dit que els Alps no eren els Pirineus, m'havien intentat explicar que la neu no era la mateixa... però fins que no hohe vist, no n'he estat convençut. ESPECTACULAR!!!

Avui hem anat a esquiar a Verbier, prop del túnel de St Bernard i a més d'un dia assoleiat i havia molta neu, i l'estació era impressionant. Podies pujar fins el Mont Fort a 3330m! És com pujar a l'Aneto amb telefèric!

I de postes un petit suís per recuperar forces, que demà comencen les classes.

Centre Català

Sabeu? A Lausanne hi ha un centre Català!!!

Hi avui ens hi hem reunit una bona colla d'estudiants catalans i una colla de grans Lausanencs catalans per veure el Barça!!! Tenen la foto de tots els presidents penjada a la paret, i estan impulsant pel 25 d'abril la consulta Catalunya decideix al territori suís!!! http://suissadecideix.blogspot.com/
Ens han acollit molt bé i ens han convidat a torrons!!!

I avui si, ja he aconseguit muntar la llum que ahir es va resistir i l'habitació ja me l'he fet un xic més meva. Us en mostro el resultat!

2a Crònica

Si el primer dia consistí en fer una descoberta pels voltants del pis, el segon tocava posar els peus a la universitat.
I així ho vaig fer ben d'hora al matí. Però era dijous de vacances i plovia i el campus en general i la facultat en particular recordaven els carrers de Sant LLorenç un dia laborable a mitjanit. Així que veient que no trobaria gaire més vaig activar el pla C. Anar directament a conèixer els voltants de Lausanne. I des d'on es pot veure millor als voltant que des de dalt d'una paret de roca?
I mentre escalàvem l'Eudald, un company que ja porta un semestre aquí, em feu 5 cèntims de l'equipament indispensable de l'estudiant erasmus. Principal enemic, l'alt preu del tranport públic.
Jo atentament memoritzava:

- carte mobilis (abonament mensual per utilitzar tot el transport públic de Lausanne)
- Abonament anual a la renfe suïssa demi tarif (tots els bitllets a meitat de preu)
- Voie 7 (via 7) Una interessant ampliació de l'abonament anterior que et permet utilitzar TOTS els trens gratuïtament a partir de les 7 de la tarda!! (com diu l'Eudald, el dia es descomposa en dos parts, abans i després de les 7!
- I un simple mòbil suís de prepagament de la famosa operadora YALLO que et permet trucar per 3cent/minut sense establiment de trucada!!


I doncs, tot això he fet avui. I un cop equipat amb el KSS (Kit de Supervivència Suïssa) he agafat un tren per anar a l'IKEA a buscar coses per acabar de muntar l'habitació. Estava molt content de la compra fins que m'he disposat a muntar-la i he vist que faltava una peça d'una làmpada!!! demà hi tornarem i posarem les fotos del piset més arreglat.

El punt curiós ha estat descobrir el curiós sistema de càstig suís pels polissons dels trens. La primera vegada et posen una multa d'uns 55€, la segona, et posen la multa altre cop i fan públic el teu nom com ha estafador!!!

Penjo fotos de l'escalada i un xic de paisatge suís i de Lausanne.

3 petons (aquí, quan se'n fan, se'n fan 3!)

Partir i arribar

Ahir al vespre arrencava un tren des de l'oblidada estació de França de Barcelona, avui al matí, parava un tren, poc abans del seu destí, a Lausanne.
Al camí resten acomiadaments, petites reflexions, companys de compartiment analfabets, vides dures de gent lluny de la seva família i el seu continent, policíes aduaners emprenyadors, gossos ensumasubstàncies tafaners...

Quedava, doncs, un passeig a l'estil camàlic pel centre de Lausanne (el metro no porta conductor) i una força grata arribada a la residència.

I llavors han començat les sorpreses bones. El meu nom posat a la bústia número 7314 i a la porta del pis. Un pis gran i bonic, amb una habitació tan gran que després d'expandir la infinitat d'objecte que portava comprimida a l'esquena sembla encara buida.

La resta del dia: descoberta total dels voltants, aprovisionament de recursos bàsics, i registre al control d'habitants que ha comportat la primera petita mala passada idiomàtica. Qui havia de recordar que l'hotel de la ville no és pas un cèntric hotel (com el seu nom indica) sinó el cercat ajuntament on t'inscriuen al registre?
Bé, tots els companys del pis francòfons, ja practicarem.

Una abraçada