Gent i els seus (i meus) plaers

Aprofito que ha sortit el sol i em deixo perdre per Gent. De cop és com si em traslladés en un conte de fades però amb elements modernitzats. Les bicicletes conviuen d'una forma sorprenentment harmònica amb els tramvies, la gent i les llambordes. Les llanxes a motor naveguen pels laberíntics canals que et barren el pas a cada cantonada.
Tres majestuoses construccions m'apareixen davant del nas.

                            

Dues catedrals i una torre de rellotge separades escassos 100m. L'estàndard de Gent, un drac que supera el de l'escut del cavallers de lego, esguarda la ciutat des dels 3 punts més alts.
Em quedo atònit per tot plegat i em deixo portar pel flux de la gent carrers enllà. Arribo a una plaça, alço al cap, i un imponent castell amb porta ferrada i torres de defensa emmerletades em fa recular uns passos endarrere, titubejant, fins a deixar-me assegut en un banc.
             
De tornada cap a casa esguardo la gent de Gent (/guent/). No sé si és perquè ha sortit el sol, però un munt de famílies joves, amb nadons a coll i nens amb bici, assalten els carrers. Es reuneixen en una plaça i es posen a cantar per demanar un món més sostenible (si, aquella cançó que cantàvem l'altre dia amb el rector!), els bombers han portat el camió-escala i retransmeten en directe el que graven des de l'aire....

La bellesa de la ciutat i la felicitat de la seva gent m'ha deixat un xic corprès i decideixo prendre quelcom per a recuperar-me. Només tinc quatre opcions plenament genuïnes (si les combino les redueixo a dues) de difícil elecció:
1. Unes patates cruixents (en diuen french fries però es veu que fou un malentès d'un militar americà que no sabia a quin país estava, (no m'estranyaria pas que fos ben cert)) amb una bona cervesa de producció monacal (ergo >10% d'alcohol).
2. Una gofre casolana adornada amb densa xocolata negra calenta

Fa calor i em decanto per la primera opció, deixo la segona pel vespre, amb el gorro posat encara vindrà més de gust.

Reprenem el fil: Emergency Landing

L'ensurt ja me l'havia endut quan, per culpa del joc de lletres am/pm em vaig haver de passar la nit fent la maleta a corre cuita i sense dormir ja que de cop perdia les 12 h que havia designat per a tal fi. Així que, empalmant, a les 4 del matí sortíem de casa (la meva mare es mereix un reconeixement públic per tal acció imprevista) per a continuar l'aventura per les Europes.
Malgrat quasi perdre l'avió, tot anava sobre rodes, i el meu pla era aprofitar el vol per dormir. Així que abans que les hostesses fessin la seva cantarella jo ja somniava (no em vaig enterar ni de les sortides d'emergència ni de com inflar el salvavides). Tot d'una però, aquella veu del “This is your Captain speaking...” em despertà sobtadament. De seguida vaig pensar... aaah sii.. que ara és quan diu benvinguts, i que el vol serà agradable i a les 8 estarem a Brussel·les... Quina no fou la meva sorpresa quan començà: “Durant l'enlairament heu pogut sentir un fort cop a la part inferior de l'avió, això no és normal i desconeixem de què es tracta, per aquest motiu he sol·licitat un aterratge d'emergència i estem tornant a Barcelona”!!!
Un cop aterrats i amb els bombers i la poli al costat de l'avió, el capità va sortir a preguntar qui havia vist foc al motor perquè li expliquessin d'on i com... sort que quan vaig senti això ja tocava de peus a terra!

Després de l'experiència i canviar d'avió vam arribar sans i estalvis a la capital d'Europa.
I ja em teniu a Gent. Realment, ara mateix sóc un nen amb sabates noves, i estic al·lucinant amb la societat del ben estar instaurada a Bèlgica!!!
L'habitació d'estudiants on estic és simplement nova per estrenar, per 15€ he llogat una bici (també nova per estrenar i amb llums i candaus) per tot el semestre directament a la Uni (gestionen 7000 bicis!!!! us imagineu 10 bicis juntes?? doncs multiplique-ho per 700!!! jo no sabria dir ni el que ocupen)).
La Uni pinta super bé i avui hem anat a cantar aquesta cançó pel canvi climàtic amb el rector mateix en persona fent un solo! Impressionant!
Bé, i per no pedre la costum (i com que encara no tinc càmera) penjo el que probablement serà el meu últim carnet d'estudiant....



Gràcies per aquests mesos d'estiu, les birres, les visites inesperades (tant teves com meves), les excursions, els sopars, els “palabra de honor”  ;)....
Ja es troba a faltar un xic, però si en voleu més, no dubteu a fer-me una visita, (que ja tinc on podeu dormir, doncs avui a l'Ikea m'he equivocat i he comprat una funda de matalàs pensant que era un edredó!)

Sereu benvinguts:

Home Göttingen
Stalhof 49, room 129
9000 Ghent

Una abraçada