dimarts, 29 de novembre del 2011

Fosc i motivat

Estudi entre foc i llibres

Es fa fosc i en lloc de lamentar-te pel poc sol que ha fet o per la pluja i el fred que ja han esdevingut quotidianitats, somrius, content, perquè aquest ambient t'ajuda a retornar a l'estudi.

A vegades, per un moment, sents que el que estas fent t'apassiona.
A vegades, una càlida sensació et recorre el cos, et fa sentir bé i et xiuxiueja “dóna gràcies perquè gaudeixes del que fas”.
A vegades, només a vegades, se't fa evident la sort que tens i que el camí, que has triat amb un xic d'indecisió, t'omple d'energia per a seguir-lo fent i cercar la següent cruïlla.

En ple estudi,
en plena motivació,

dissabte, 26 de novembre del 2011

Epic Fail

La segona cosa que he après dels enginyers és a fer prova i error.

Sí, fou un desastre total. Vaig posar a bullir 2 litres d'aigua... al cap de no gaire ja s'havien evaporat completament... Però llavors les parets començaren a regalimar per tot arreu i l'atmosfera es feu tan irrespirable que vaig haver d'acabar obrint la finestra!!!
Preferia el fred (i posar-me un gorro) que respirar aquella humitat que feia mal de cap...

N'aprendrem!

divendres, 25 de novembre del 2011

Estudi nocturn

Els meus horaris d'estudi són nocturns. Això ja ho sabíem.
Però quan estava a casa les restriccions maternes impedien fer feina a hores intempestives. Dic intempestives perquè no és que prefereixi treballar al vespre enlloc del matí, sinó que sento màxima concentració i motivació a la nit-matinada. Això és, a partir de les 11 fins a les 4-5 del matí.
Està clar que un comportament així seria totalment reprimit en un ambient familiar (XD) però alguna cosa bona té la independència.
De nit no hi ha soroll, tothom descansa, no tens interferències cibernètiques i et sens el rei del mambo tot solucionant problemes d'estructures i termodinàmica. Ara bé, no us penseu que estudiar de nit només són avantatges...
la calefacció és central i a la nit l'apaguen!!!

Així doncs, com a bon enginyer en que m'estic transformant, he hagut d'idear una sol·lució. I de cop he pensat... què passa si augmentem la humitat tot generant vapor a l'habitació fent bullir una olla d'aigua destapada?
Doncs la resposta no és del tot trivial ja que un augment de densitat en l'aire de l'habitació (vapor d'aigua sumat a l'ambient) implicaria una disminució de la temperatura (equació dels gasos ideals PV=nRT--> T*rho=ct!)
Ara bé, les partícules de vapor que genero es condensaran a algun cantó (finestra, sostre, parets) alliberant l'energia del canvi de fase (que en el cas de l'aigua és força gran) més la de refredar-se fins als 18ºC i m'escalfaran l'habitació ni més ni menys que 2257kJ + (100ºC-18ºC)*4,18kJ=2691kJ per cada kg d'aigua evaporat que és com tenir un radiador de 2kW (un d'aquests elèctrics) encès durant 17min!!!

Així doncs, poso l'olla al foc i continuo l'estudi! Però per si de cas els càlculs fallen (dels enginyers també he après a fer el que en diuen redundància que vol dir doblar totes les mesures, una forma poc elegant de cobrir-se les espatlles) doncs per si de cas, dèiem, m'he preparat un te ben calent que almenys ens escalfarà per dins!


I per si teniu un moment, us deixo un regal ben divertit que m'han fet els Clapés. És una paròdia de la visita utilitzant el famós programa El Convidat de l'Albert Om, en aquest cas s'anomena.. L'Acoplat a Edinburgh.

dijous, 10 de novembre del 2011

Reprenem el fil sense vergonya

Aquí al nord el dia ja ens l'han escurçat a la meitat i a les 4 ja és fosc!...
Alhora que redueixen el dia sembla que allarguin les classes... no és que no siguin interessants però la complicació comença a ser considerable, i les dates dels exàmens ja han estat publicades, fet que sempre dona més pressió... seran, per primer cop en els darrers 5 anys, abans de Nadal! de fet, un mes i comencen!
I entre la uni, la llum solar, el foc, el peu que.. (li passava alguna cosa al peu?), alguna visita... doncs els dies passen rebent i el blog ha sofert alguna conseqüència col·lateral....
...Però perquè enganyar-vos... suposo que el rerefons real és que porto uns dies pensat si he de posar el que posaré...
Al final m'he decidit,
no faré explicacions al respecte,
negaré que sigui jo el que surt al video.

simplement quan ens retrobem, no vull parlar del tema! Xd

Vaig tenir la sort de rebre la visita d'una delegació de la incondicional família Clapés.
El resum; jutgeu vosaltres mateixos.
Andreu i Maria gràcies pel cap de setmana de motivació i bon rotllo!


Per Nàrnia!


Mar i Cel



Grease Lightning

divendres, 28 d’octubre del 2011

La solució i guanyadors!!

Renoi, ofereixes una mica d'alcohol i la participació es dispara!!!
M'heu motivat a fer-ne algun més de tant en tant!!!

La solució:
Us havíeu plantejat mai què fan els astronautes de l'estació espacial internacional (ISS) si se'ls envà la llum??¿ Dons encendre una espelma segur que NO!!! (potser esperen uns segons que és el temps que deuen tardar a sortir de l'ombra de la terra). I perquè no encenen una espelma?
Doncs perquè les espelmes no cremen en gravetat zero!!! Són tan màgiques... Com que no hi ha convecció vertical, els gasos es queden al voltant del ble impedint que entri oxigen i l'espelma s'apaga (veure vídeo!). I això era la foto:
Una espelma cremant a la ISS just abans d'apagar-se!


Pel que fa als encertants... força més dels que imaginava (reconec que no era fàcil)! Però tots aquells que heu utilitzat noves tecnologies com google imatges... ja us podeu autodescalificar....
(quina poca vergonya....:P)


Així doncs... l'organització del concurs, després d'una llarga deliberació, ha decidit atorgar el primer premi a....
.....ttrtrtrtrtrtrtrtrtrrtrtrtrt....


en Dani per penjar sense voler el vídeo que contenia explícitament la resposta!

Igualment s'atorga un accèssit al Martí per la genialitat i originalitat de la solució!!!

Rebreu les vostres ampolles de Whisky escocès si tot va bé per Nadal (i així brindem junts! Xd)

Una abraçada i estigueu atents que n'hi haurà més!!!

(renoi.. hauré de demanar una altra beca per comprar més Whisky... Xd)

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Va de foc! (amb concurs i premi!!!)

Potser és hora que dediqui una entrada al motiu (principal o excusa, depèn com es miri Xd..) de voltar durant dos anys per Europa...
....EL FOC...

Si si... Això és molt bonic.. però recordo la resposta d'un company de carrera (que ara es trenca es banyes jugant amb qbits i informació quàntica):
“Oriol, però si el foc fa molts segles que el coneixem... no se'n sap tot ja?
Què vols descobrir?”


És veritat que el foc s'ha fet servir molt... però que quan s'en vagi la llum a casa encenguem una espelma dista molt de que tinguem la més remota idea dels processos meravellosament entrellaçats que permeten que l'espelma il·lumini consumint-se a poc a poc...

Us posaré un exemple del que s'està fent en recerca actual; En un laboratori de Harvard han aconseguit apagar una flama de 10cm utilitzant un camp electromagnètic aplicat amb un aparell de la mida d'un boli!!! Us ho imagineu? De fet, és tan atractiu que el projecte continua finançat i encobert pel Ministeri de Defensa dels Estats Units... (ergo: els bombers amb canons electromagnètics estan molt i molt lluny).


Efecte d'aplicar un camp electromagnètic a una flama

Un altre exemple del que passa a vegades (a bombers, els més experimentats amb el foc) i encara és ben difícil de predir són els Backdraft o les explosions per volàtils. Dos vídeos que crec que ho il·lustren prou.

Ensurt en un servei:
Sopresa inesperada en un foc d'habitatge

Bombers preparant una pràctica de foc d'habitatge (min 1:30):
Perquè és important entendre els volàtils i els límits de flamabilitat

I finalment:
EL CONCURS!

El que endevini ¿què és el que es veu en aquesta fotografia?* guanyarà un fantàstic souvenir d'Edinburgh (i una ampolla de Whisky ÉS una opció).
*Pista: No és un cap de llumí!
*Casa: Vatrus no podeu jugar, que ja us la vaig ensenyar! Ho sento...

Què és?

Una abraçada!

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Lliçons Culturals

L'altre dia vaig llegir a no sé on que el racisme no era res més que ignorància. La frase no intenta justificar-lo en cap moment sinó demostrar que és tan irracional com defensar que la terra és plana. No és una opció, és una evidència.
I ahir mentre fèiem unes cerveses i uns shots amb els companys es tensà un xic la conversa de cop.
Parlàvem sobre la decisió d'Obama de fer tornar les tropes de l'Iraq i el company d'Iran sobtadament sentencià:
"La guerra és una merda"

Sí, estava clar. No ens havia pas de convèncer de res (ni a l'americà, que els Estats Units són més plurals del que ens venen i no si val a generalitzar).

Les seves paraules, però, amagaven un deix d'estranya gravetat. I continuà:

"Jo he viscut una guerra.
Jo he lluitat en una guerra "

Segurament tots l'hem sentit alguna vegada aquesta frase dels nostres avis o en algun documental..., però sentir-la en boca del teu company de cervesa és un xic corprenedor.
De cop, només vols empassar-te les paraules i escoltar...

Tenia 14 anys, estava a l'escola i entraren a classe cridant: “¿qui vol venir a defensar el país?!” i jo vaig alçar la mà. Després de 3 setmanes d'instrucció ja estava al front, sentint com ens bombardejaven a la trinxera i veient com companys meus queien cada dia... La guerra és una merda.

I quan arribava a casa, amb les seves paraules surant en la cervesa pel cap, vaig llegir la contra de la Vanguardia.
Javier Solana explicava que el problema de fons d'Europa és que els que la governen són les primeres generacions que no han viscut cap guerra i se n'estan oblidant...
Espero que saber llegir i escriure ens ajudi a no perdre la memòria.

Que la descoberta cultural, que la possibilitat de compartir amb gent d'arreu només poden enriquir a la humanitat és una altra evidència que massa sovint també tendim a oblidar.

Avui m'ha sortit una entrada un xic contundent... deixeu-me-li posar una nota d'alegria, que ahir també hi va haver somriures!


(ja sé girar el kayak estant de cap per avall!!! (a la piscina però))