Rusty bike i el piset

Que a Europa la gent es mou en bici ho vam descobrir amb el Roger quan encara no teníem 18 anys i vam voltar per algunes de les capitals europees veient des de joves ebris a àvies super carregades, tots anant en bici. Ara bé, hi ha algunes ciutats on això encara és més exagerat, ja sigui per relleu (inexistent) o planificació urbanística i social i m'atreviria a dir que Lund és una d'aquestes.

De fet, sense exagerar gaire, diria que pots sentir-te un xic marginat socialment si no tens una bici! Tot el centre de lund és peatonal i només s'hi pot passar a peu o en bici i sens dubte els ciclistes quadrupliquen els vianants.
Així docns, calia fer-se amb una bici, i amb molt d'orgull us presento la meva nova companya que els colegues del master ja han batejat com a Rusty bike (la bici rovellada):
Mireu quina preciossitat!

Els més mal pensats aventurareu que l'he robat d'algun lloc però us asseguro que me la vaig trobar tirada al mig del bosc (una altra pregunta seria què hi feia jo al bosc.. ;)
Però és molt millor del que sembla a primer cop d'ull. El més important d'una bici és el seient (pel cul) i la cadena (pel cap) i ambdós elements estan perfectes (de fet que el seient sigui gairebé nou no m'ho acabo d'explicar...).
Bé, m'he deixat de comentar que els frens també són un element important... i si mireu bé... no en té!! Perquè frena pedalant enrera (i aixó si que se'm fa difícil renoi...)

Us deixo amb algunes fotos del pis. Recordeu que hi esteu plenament convidats d'ara al juny!
Ja direu quan veniu!

l'acollidora cuina

l'assolellat menjador amb en Josh com a casa

la meva habitació

Lund!

Volia, primer de tot, agrair-vos les trobades curtes però intenses d'aquest Nadal. Demano disculpes si el cafè ha estat massa curt o encara espereu que m'acomiadi... els dies s'han escolat ràpidament i la falta de planificació m'ha fet córrer a fer les maletes a l'última nit...
Però ara ja estic a Lund!
I com no (ara me n'adono que els he anat posant tots aquí) aquesta n'és la prova!

De moment, tansols diré que l'arribada ha estat al·lucinant! Gent de la Uni esperant a l'aeroport de Copenhague (país del costat!) per guiar-nos cap a Lund... transport amb furgonetes cap al registre, les claus del pis preparades, dinar a un restaurant de benvinguda ( i demà un altre...)..
I un pis compartit espectacular!!!
Hi esteu ben convidats i lloc no en mancarà!
Per si us hi voleu presentar sense avisar (o per si us avorriu i voleu enviar alguna postal des de casa (ho heu fet mai?)) us deixo la direcció del pis.

Blidvädersvägen 6 C lgh1503,
222 28 Lund Sweden

I m'acomiado amb una foto espectacular... és a l'entrada de la cafeteria i les tasses no són un element decoratiu (malgrat queden precioses) sinó que són dels estudiants per evitar utilitzar gots de plàstic!

PD: el pis és fantàstic però encara no funciona l'internet...

Quasi retorn, quan brindem?

La vida d'estudiant és privilegiada.

Que et paguin (ni que sigui poquet) per aprendre, no té preu. I al cap i a la fi, haver de menjar de tupper, renunciar a anar al cine i fitar bé el preu de les cerveses (comprades a pack que són més econòmiques) són detalls ja no només propis d'estudiants (i que són, en el fons, tot un luxe d'una petita minoria mundial).

Ara bé, no tot són flors i violes... L'època dels cards arriba quan toca fer exàmens. L'estudi (que al cap i a la fi acaba sent individual i un xic solitari), que desapareixin els caps de setmana, la pressió, els freds gimnasos plens de taules (aquí són una mica exagerats amb les formes i la disciplina) i que se t'avaluï el coneixement adquirit en un parell d'hores són la petita cara amarga del fantàstic i afortunat món estudiantil.

Ni molt menys escric aixó a tall de lament, ans el contrari, que si tot va bé, en 12 hores haurem sortit dels cards per emprendre el camí cap a casa, veure cares un xic enyorades i menjar torrons, almenys, fins el 10 de gener que retorna l'aventura exiliada.

Espero brindar per tu i per mi amb un bon whisky escocès que porto.
Quan quedem?

Alerta Vermella: tanquem la barraca

¡¡¡...Due to the extreme weather conditions today all University Buildings will close by 3pm. All students and all non-essential staff should start to make their way home now. We are expecting to return to normal business hours tomorrow morning!!!

[Degut a les condicions meteorològiques extremes tots els edificis de la Universitat tancaran avui a les 3pm. Tots els estudiants i els personal prescindible haurien d'anar fotent el camp cap a casa. Esperem poder tornar a la normalitat demà al matí!!! ]

Aquest és el missatge que ha sonat aquest matí per tota la UNI!!! Tanquem barraca i cap a casa! Alerta vermella del servei meteorològic equivalent a "take action". Ratxes de vent esperades superiors als 150km/h.
Agradable dia d'estudi!

Fosc i motivat

Estudi entre foc i llibres

Es fa fosc i en lloc de lamentar-te pel poc sol que ha fet o per la pluja i el fred que ja han esdevingut quotidianitats, somrius, content, perquè aquest ambient t'ajuda a retornar a l'estudi.

A vegades, per un moment, sents que el que estas fent t'apassiona.
A vegades, una càlida sensació et recorre el cos, et fa sentir bé i et xiuxiueja “dóna gràcies perquè gaudeixes del que fas”.
A vegades, només a vegades, se't fa evident la sort que tens i que el camí, que has triat amb un xic d'indecisió, t'omple d'energia per a seguir-lo fent i cercar la següent cruïlla.

En ple estudi,
en plena motivació,

Epic Fail

La segona cosa que he après dels enginyers és a fer prova i error.

Sí, fou un desastre total. Vaig posar a bullir 2 litres d'aigua... al cap de no gaire ja s'havien evaporat completament... Però llavors les parets començaren a regalimar per tot arreu i l'atmosfera es feu tan irrespirable que vaig haver d'acabar obrint la finestra!!!
Preferia el fred (i posar-me un gorro) que respirar aquella humitat que feia mal de cap...

N'aprendrem!

Estudi nocturn

Els meus horaris d'estudi són nocturns. Això ja ho sabíem.
Però quan estava a casa les restriccions maternes impedien fer feina a hores intempestives. Dic intempestives perquè no és que prefereixi treballar al vespre enlloc del matí, sinó que sento màxima concentració i motivació a la nit-matinada. Això és, a partir de les 11 fins a les 4-5 del matí.
Està clar que un comportament així seria totalment reprimit en un ambient familiar (XD) però alguna cosa bona té la independència.
De nit no hi ha soroll, tothom descansa, no tens interferències cibernètiques i et sens el rei del mambo tot solucionant problemes d'estructures i termodinàmica. Ara bé, no us penseu que estudiar de nit només són avantatges...

la calefacció és central i a la nit l'apaguen!!!

Així doncs, com a bon enginyer en que m'estic transformant, he hagut d'idear una sol·lució. I de cop he pensat... què passa si augmentem la humitat tot generant vapor a l'habitació fent bullir una olla d'aigua destapada?
Doncs la resposta no és del tot trivial ja que un augment de densitat en l'aire de l'habitació (vapor d'aigua sumat a l'ambient) implicaria una disminució de la temperatura (equació dels gasos ideals PV=nRT--> T*rho=ct!)
Ara bé, les partícules de vapor que genero es condensaran a algun cantó (finestra, sostre, parets) alliberant l'energia del canvi de fase (que en el cas de l'aigua és força gran) més la de refredar-se fins als 18ºC i m'escalfaran l'habitació ni més ni menys que 2257kJ + (100ºC-18ºC)*4,18kJ=2691kJ per cada kg d'aigua evaporat que és com tenir un radiador de 2kW (un d'aquests elèctrics) encès durant 17min!!!

Així doncs, poso l'olla al foc i continuo l'estudi! Però per si de cas els càlculs fallen (dels enginyers també he après a fer el que en diuen redundància que vol dir doblar totes les mesures, una forma poc elegant de cobrir-se les espatlles) doncs per si de cas, dèiem, m'he preparat un te ben calent que almenys ens escalfarà per dins!


I per si teniu un moment, us deixo un regal ben divertit que m'han fet els Clapés. És una paròdia de la visita utilitzant el famós programa El Convidat de l'Albert Om, en aquest cas s'anomena.. L'Acoplat a Edinburgh.