dijous, 27 de setembre del 2012

Gent i els seus (i meus) plaers

Aprofito que ha sortit el sol i em deixo perdre per Gent. De cop és com si em traslladés en un conte de fades però amb elements modernitzats. Les bicicletes conviuen d'una forma sorprenentment harmònica amb els tramvies, la gent i les llambordes. Les llanxes a motor naveguen pels laberíntics canals que et barren el pas a cada cantonada.
Tres majestuoses construccions m'apareixen davant del nas.

                            

Dues catedrals i una torre de rellotge separades escassos 100m. L'estàndard de Gent, un drac que supera el de l'escut del cavallers de lego, esguarda la ciutat des dels 3 punts més alts.
Em quedo atònit per tot plegat i em deixo portar pel flux de la gent carrers enllà. Arribo a una plaça, alço al cap, i un imponent castell amb porta ferrada i torres de defensa emmerletades em fa recular uns passos endarrere, titubejant, fins a deixar-me assegut en un banc.
             
De tornada cap a casa esguardo la gent de Gent (/guent/). No sé si és perquè ha sortit el sol, però un munt de famílies joves, amb nadons a coll i nens amb bici, assalten els carrers. Es reuneixen en una plaça i es posen a cantar per demanar un món més sostenible (si, aquella cançó que cantàvem l'altre dia amb el rector!), els bombers han portat el camió-escala i retransmeten en directe el que graven des de l'aire....

La bellesa de la ciutat i la felicitat de la seva gent m'ha deixat un xic corprès i decideixo prendre quelcom per a recuperar-me. Només tinc quatre opcions plenament genuïnes (si les combino les redueixo a dues) de difícil elecció:
1. Unes patates cruixents (en diuen french fries però es veu que fou un malentès d'un militar americà que no sabia a quin país estava, (no m'estranyaria pas que fos ben cert)) amb una bona cervesa de producció monacal (ergo >10% d'alcohol).
2. Una gofre casolana adornada amb densa xocolata negra calenta

Fa calor i em decanto per la primera opció, deixo la segona pel vespre, amb el gorro posat encara vindrà més de gust.

divendres, 21 de setembre del 2012

Reprenem el fil: Emergency Landing

L'ensurt ja me l'havia endut quan, per culpa del joc de lletres am/pm em vaig haver de passar la nit fent la maleta a corre cuita i sense dormir ja que de cop perdia les 12 h que havia designat per a tal fi. Així que, empalmant, a les 4 del matí sortíem de casa (la meva mare es mereix un reconeixement públic per tal acció imprevista) per a continuar l'aventura per les Europes.
Malgrat quasi perdre l'avió, tot anava sobre rodes, i el meu pla era aprofitar el vol per dormir. Així que abans que les hostesses fessin la seva cantarella jo ja somniava (no em vaig enterar ni de les sortides d'emergència ni de com inflar el salvavides). Tot d'una però, aquella veu del “This is your Captain speaking...” em despertà sobtadament. De seguida vaig pensar... aaah sii.. que ara és quan diu benvinguts, i que el vol serà agradable i a les 8 estarem a Brussel·les... Quina no fou la meva sorpresa quan començà: “Durant l'enlairament heu pogut sentir un fort cop a la part inferior de l'avió, això no és normal i desconeixem de què es tracta, per aquest motiu he sol·licitat un aterratge d'emergència i estem tornant a Barcelona”!!!
Un cop aterrats i amb els bombers i la poli al costat de l'avió, el capità va sortir a preguntar qui havia vist foc al motor perquè li expliquessin d'on i com... sort que quan vaig senti això ja tocava de peus a terra!

Després de l'experiència i canviar d'avió vam arribar sans i estalvis a la capital d'Europa.
I ja em teniu a Gent. Realment, ara mateix sóc un nen amb sabates noves, i estic al·lucinant amb la societat del ben estar instaurada a Bèlgica!!!
L'habitació d'estudiants on estic és simplement nova per estrenar, per 15€ he llogat una bici (també nova per estrenar i amb llums i candaus) per tot el semestre directament a la Uni (gestionen 7000 bicis!!!! us imagineu 10 bicis juntes?? doncs multiplique-ho per 700!!! jo no sabria dir ni el que ocupen)).
La Uni pinta super bé i avui hem anat a cantar aquesta cançó pel canvi climàtic amb el rector mateix en persona fent un solo! Impressionant!
Bé, i per no pedre la costum (i com que encara no tinc càmera) penjo el que probablement serà el meu últim carnet d'estudiant....



Gràcies per aquests mesos d'estiu, les birres, les visites inesperades (tant teves com meves), les excursions, els sopars, els “palabra de honor”  ;)....
Ja es troba a faltar un xic, però si en voleu més, no dubteu a fer-me una visita, (que ja tinc on podeu dormir, doncs avui a l'Ikea m'he equivocat i he comprat una funda de matalàs pensant que era un edredó!)

Sereu benvinguts:

Home Göttingen
Stalhof 49, room 129
9000 Ghent

Una abraçada

dissabte, 26 de maig del 2012

105km amb vídeo-explicació!

Després de fer el penúltim examen, i de la pressió addicional que suposa fer-lo en un pavelló (veure foto) vaig decidir prendre'm el dijous de festa i aprofitar el bon temps amb un petit repte.

Amb l'excusa d'anar a buscar una present pel germanet al castell on Shakespeare va escriure Hamlet (sí, podeu dir que és un mimat, però per alguna cosa és el germà petit ;) vaig decidir  fer el viatge en bici, i estalviar així el preu del tren mentre feia un xic d'esport.... el petit detall és que la ruta sortia de 105 km! I és que per no fer-ho avorrit i anar i tornar pel mateix camí, vaig decidir fer la volta complerta; sortir de Copenaghue, creuar amb ferri a Suècia i baixar fins a Lund!
La volta, quasi sencera, l'havia fet feia unes setmanes amb la Maria, però aquella vegada amb dues etapes!



La ruta fou un èxit però per a fer-ho més emocionant vaig haver de fer de mecànic de la roda de darrera i reparar una punxada mentre dinava! Les fonts públiques van perfecte per a trobar la punxa a la càmera! I els parches són uns dels millors invents de la història (i això que per mandra ja els havia deixat d'utilitzar a casa...)
La propera vegada, però, ha de ser més autèntic i posar la bici a un kayak i creuar remant!
 Però quina millor manera d'explicar-ho tot plegat que amb un vídeo sobre la bici!

Amb un xic de vergonya, aquí us el deixo!!!
Si tot va bé, ens veiem ben aviat!!!


dissabte, 19 de maig del 2012

Quasi un petit final


No és la meva voluntat posar-nos transcendentals i fer una entrada greu. Però cada vegada que sento que quelcom s'acaba, que arriba un petit final d'alguna cosa, em ve a la memòria una frase que vaig sentir a no sé on:

“Els déus envegen els homes, perquè son mortals!”

Recordar-la m'ajuda a fer els finals un xic menys tristos, perquè d'alguna manera ha estat bonic perquè sabíem que era efímer...
Baixant de nivell, ara que l'estada a Lund està al desenllaç, penso que és bonic, era bonic, i el fet que s'acabi només pot ser un motiu de més bellesa i satisfacció.

Encara no puc dir blat però! Que queden dos exàmens i no caldria adormir-se ara al final!
Però no us enganyaré si us dic també, que tinc ganes de veure-us i fer petar la xerrada (si voleu sobre com cremar el tingladu (que diria la meva àvia)) tot fent una birra ben fresca!

Però no marxo de Lund sense deixar-hi algunes coses, una de les quals m'agradaria compartir amb vosaltres! La família Roma Marfà em va enviar una tassa amb una filigrana del poble de Sant Llorenç amb la Mola al fons. Com que la tassa queda molt bé a la paret de les tasses (us en vaig parlar a una entrada passada) he decidit fer-hi una signatura i deixa-la allà! I perquè? Doncs perquè si qualsevol de vosaltres visita Suècia i es perd per Lund, s'arribi a la universitat i li posi el seu nom tot fent un bon cafè calent!

A veure si sabeu quina és!!!

Doncs aquí la magnífica tassa!!!

dilluns, 7 de maig del 2012

Mama, Stockholm i postal S2S

Ja se sap que el maig és ple d'activitats... estant a casa o estant-ne lluny!

Entre les activitats s'hi conta una visita materna (tot un plaer convidar la mare a casa "teva") i un escapadeta a Stockholm.


La mare recollí el seu premi per les postals i gaudí d'uns bons dies assolellats i de visites...

Val a dir, però, que un dels dies de la visita coincidia amb la festa estudiantil més gran del sud de Suècia... 30.000 estudiants vinguts d'arreu per donar la benvinguda a la primavera (bevent massivament en un parc des de les 9 del matí) i calgué buscar un xic la fórmula per fer compatibles mama i mam festa. XD


I per relaxar després de la visita materna i agafar forces per encarar la recta final del primer any (menys d'un mes!), m'he escapat a la capital del país aquest cap de setmana, que està a més de 600km al nord, on la Clara (companya de carrera) ha fet d'excel·lent guia i amfitriona.
La visita ha estat molt interessant, Stockholm és realment bonic encara que un xic caòtic pel meu gust (la ciutat està construïda sobre 14 illes!!! ja us podeu imaginar el merder de ponts!) 


No ha estat el millor de tot... però el tren és infinitament més relaxant que l'avió... encara que et desmonti l'ideal de perfecció suec quan la revisora t'explica que el motiu pel qual no apareix número de seient al bitllet és perquè n'han venut més del compte per si de cas... i et recomana que busquis un seient buit i creuïs els dits! Al·lucinant! Ja m'he vist 6 hores de peu, o a la taulada a l'estil asiàtic! Però al final he pogut estar prop de la finestra i fins i tot gaudir del paisatge!


PD: Guanyadora d'última hora del concurs!!! La Maria Dalmases va participar al concurs i va encertar el dia de ple! I malgrat que la postal arribà amb el concurs tancat (no ho sabia quan la va enviar però) tenia mèrit afegit el fet que vingués SENSE SEGELL!!! així que més cinammon rolls cap a Copenhague.
Ho sabíeu això dels segell??? Es veu que si es substitueix el segell per un S2S (student to student) correus envia les postals! Qui s'atreveix a provar-ho?

dilluns, 16 d’abril del 2012

Tanquem el concurs! PREMIS

I us preguntàveu si m'havia oblidat del concurs???
No pas!
Però és que el problema és que la postal més viatgera (ni més ni menys que des d'austràlia) no arribava... i home.. es mereixia que l'esperéssim, no? (tot i que jo ja havia pensat que l'havien retingut perquè acompanyant la postal venia un pot de vigemite i el país del costat tenen crisi per la germana bessona i estan apunt de quedar-se'n sense!)

Però finalment avui ha arribat... així que tanco el concurs i anuncio el premis (tanco el concurs però no la bústia eh! XD)

La participació ha estat un exitàs i he rebut 15 postals!!! que ja decoren la paret!


I com que estic molt content he decidit inventar-me premis extres, així que atents! ;)

Val a dir que hi ha hagut un guanyador absolut...
(i no estic fent la pilota perquè ve a veure'm d'aqui a dues setmanes i així em portarà un munt de coses bones que es troben a faltar... ;) i és:
la meva mare!
(Va enviar 3 postals des de 3 llocs diferents i va encertar el dia de les 3!)

Com que ningú més ha encertat el dia (encara que en molts casos només per un dia!) doncs afegeixo premis.

Premi a la postal més rapida -->
Joan Roma i Maria Marfà!
(enviada només 3 dies després de l'actualització)

Premi a la postal més elaborada -->
Pau Clapés
(veure postal negre al mural)

Premi a la postal més viatgera -->
Neus Roma
(travessant mig món no tenia rival... i el collage és espectacular
(que hagi adjuntat xocolata potser m'ha tocat un xic la fibra també.. ;) )


Així doncs només queda anunciar el premi!

I m'he decidit per un paquet de les magnífiques "kanel roll" (o rollets de canyella)... 2 minutets al forn.. i et tornen boig!!!

Però com que m'ha fet molt content rebre postals que no m'esperava gens... portaré alguns paquets més i espero poder compartir alguns kanel rolls tot fent un cafetó!

Gràcies per aquesta energia enviada per correu!


PD: Quina ciutat més maca Budapest, ja podríeu haver avisat ja que el mig litre de birra a un euro als pubs és moooolt perillós!!

dissabte, 7 d’abril del 2012

Pasqua amb companyia

Arriben les vacances, el dia s'allarga a una velocitat estrepitosa (hem passat de 6 hores de sol a 10 en poc més d'un mes!)...i després de que els clapés obríssim la temporada de visites... això ha estat quasi un no parar!!!
Però primer, com que trobava a faltar els campaments (feliciteu-los si veieu algun dels caps pel súper èxit...) doncs vaig decidir muntar 3 dies d'excursió per algun parc natural de suècia.... ai mareta... patia més per emportat-me el grup de companys que no s'havien posat mai unes botes que per anar amb tota una unitat de llops de travessa!!! Un fins i tot es presentà sense sac i amb una manta!! (crec que després de les dues fredes nits no ho farà més.. XD) Però com que el company Josh ha fet la crònica.. us deixo amb les seves fotos... complementada amb algunes més i uns marshmellows ben cremats a les brases!


Sí, sí, la noia del pantalons taronges és catalana!... l'Eia Vilardell... una grata sorpresa per setmana santa! Que també ha vingut acompanyada d'antigues amistats (i no per això refredades) suïsses...


Així que ja ho veieu... un fart de dormir al sofà per vacances.. ;)

I publico això perquè diumenge marxo cap a Budapest... què millor que conèixer aquesta ciutat amb una hongaresa que ens convida a casa seva?
Alguna proposta turística?
Alguna sàvia advertència?

Bona Pasqua... i degusteu la mona!