Era un duel a vida o retirada.
L'oponent, dues crosses malgirbades i gens ergonòmiques, lluitant aferrissadament contra la meva integritat (física i moral) i en particular lliurant una aferrissada batalla contra les meves mans.
A Edinburgh no hi hagué treva, dia i nit, pluja o sol... els tocava pujar escales, caminar per empedrats de llambordes, camins de carro per pujar als turons.... i us mentiria si no reconeixes que guanyaren alguna batalla... La pell de les meves manes va caient a trocets (espero que faci més fred per agafar els guants) i dues relliscades imprevistes havien fet genoflectar-me a terra davant la mirada de llàstima i de preocupació dels vianants propers...
Però ahir el conflicte feu un gir inesperat.
Sortíem del magnífic edifici d'estudiants al centre de la ciutat. Dels 4 bars que hi ha, acabaren al Jazz Bar amb música en directe... el percentatge de cervesa a la sang ja havia tornat a límits totalment legals per conduir (us ho prometo) i tornàvem cap a agafar l'ultim autobús abans dels nocturns (que valen extra tot i el passi mensual!)... quan el verdet humit d'una rajola de la plaça em va trair i... pata txaffffff..
Aquesta vegada rodolada per terra amb enfangada incorporada davant tota la fila de gent que esperava per entrar!!! Això fou excessiu. Doble cop casi mortal (un al genoll i l'altre a l'orgull)...
I ja em teniu tornant cap cot cap a casa quan vaig notar que alguna cosa havia canviat a les crosses...
Ajajaaj qui riu últim riu millor eehh!! de la castanya la crossa s'havia trencat!!! La goma del peu s'aguanta per un fill... jajajaja està ferida de mort!!!
Hooooo! no se si dir pobre Oriol o pobra crosa,!!!
ResponEliminaNo crec que ella , ( la crosa ) es pugui recuperar i el que estic segura és que tu n´has sortit reforçat, ara encara no ho saps però ... i si en aquell moment.... una estudiant encantadora es va compadir de tu , li vas cridar l´atenció i aquesta caiguda va suposar un canvi en les trajectòries vitals...
No ha resistit el ritme que tu has marcat....Però ja veig que ets un noi agraït l´has fet saltar a la fama penjant la seva imatge a la xarxa potser ella també fa sort..Sigues agraït i valent .
Ara que ja ets a ca teva i que aviat rebràs la càmera de fotos, volem, necessitem, imatges del entorn on ets. Això de la telemàtica crea dependència i ara ja ens hem acostumat a parlar i imaginar-te a prop.
Fins aviat
Si beus no condueixis crosses, ja ja. Va que això no es res home.
ResponEliminaVenjança contra les crosses!
ResponElimina