Els Clapés no fallen!

tan cert, com que els clapes mai no fallen,
tan cert, que han tornat a venir,

tan clar, com que són molt autèntics,
tan clar, com que fan broma de tot

en qualsevol cas

tan genials, com les cançons que s'inventen

tan germans que fan sentir-te un més,

ara, i des d'aqui
un es-pec-ta-cle,
fins la propera,

Mercè, Maria, Andreu... gràcies!

Volia cantar-la jo... però tenint en compte la meva veu i empitjorant-la amb un refredat... millor que ho feu vosaltres amb la versió de manel de fons. (Lletra original de Mishima).

I per si algú es pregunta si aquesta vegada no hi ha hagut video.... només us explicaré que visitant un museu ens vam trobar un escenari muntat amb instruments amplificats... i ens vam colar a tocar-hi durant dues hores!!!

i la cosa va anar degenerant...

I si algú encara vol veure més i descobrir que fan els Clapés quan els deixes sols un moment a la Uni... mireu l'actuació al cafè de la meva facultat!