Amb un espant d'última hora, i amb alguns moments de déjà vu, vaig prendre el mateix avió de ryanair, a la mateixa hora, i igualment coix (però menys que la última vegada) cap a Edinburgh!
I quan revisites una ciutat que ja t'has fet teva les sensacions són més dolces. Ja no tot és nou, simplement està guardat al subconscient, i amb els passos vas refent també els camins de la memòria; diria que cap aquí hi havia un bar xulo, aquí s'hi ha d'anar a buscar el bitllet de bus, o aquí hi podia trobar una bona ampolla de whisky... i mica en mica vas recuperant aquella sensació de ser part d'una ciutat i no simplement un visitant més...
I tot just ahir, va començar nevar. Estava concentrat a la biblioteca, ja era fosc des de feia estona, i quan vaig aixecar la vista semblava que n'haguéssim teletransportat. Tot estava cobert per més de 5 dits de neus i la tempesta continuava. El camí cap a casa, fou impressionant. Tots els carrers amb neu verge i solitaris... un genial regal d'arribada.
Però aquí també hi fa molt fred i al pis només escalfem la cuina (economia de subsistència estudiantil). Això vol dir que aquest matí a l'habitació estàvem a 12ºC, que mai són una ajuda per sortir de l'empara dels llençols... però els remeis de la vella escola sempre funcionen, així que dormo abraçat a la....
a l'ampolla d'aigua calenta que em va regalar la mare abans de marxar! És simplement genial!
Bon dia d´hivern, Oriol;
ResponEliminaMolt bé això de tornar a escriure al blog, ens agrada tafanejar la vida dels altres i la teva, per mi, més . Genial.
El teu bloc és una finestra que ens mostra paissatges ben diferents i tot i que ara repeteixes ciutat que t´acull, la nevada com a regal de benvinguda et dibuixa una cara diferent.
Mai es repeteix, sempre et sorprent, diferent fins i tot allò que coneixes i en això s´amaga l´encant. Deixa´t sorprendre , viu , i treu de cada moment la millor imatge i gravala a la pell..guardala al cervell. Collecciona moments que son irrepetibles.
Ara ha cambiat la teva feina. Ja no vas a classe , ja no et repte cada dia un professor, no tens hores marcades i tu distribuiexes el teu temps.... tu i el teus articles i la feina d´investigar ...un repte i un moment diferent.
Felicitats per haver arribat aquí.
I tot i així.....
Es divertit imaginar-te abraçat a una "bossa d´aigua calenta " encara que sigui de diseny i una monada...
Una abraçada i fins aviat.
Aquí també fa fred...
Oh guy! Sure you could change the warm bottle for something more interesting such a Scottish girl unless you will wake up with frozen ears!
ResponElimina