Diumenge, -5º, 7.30h del matí, 9 estudiants amb cares de son, una furgoneta de la uni, remolc ple de kayaks. Bicicleta al maleter per remuntar el riu. Carretera i manta.
Augmenta el corrent... veig un remolí, em diuen que hi entri (són, de fet, els llocs del riu que s'aprofiten per a poder parar!), recordo les instruccions per fer un "break in"... però no... no puc controlar el kayak i bolca...
uuuffffff, no puc respirar però de fet és igual perquè l'aigua congelada m'ha tallat la respiració, intento pensar un xic però les idees no flueixen;
"intento l'esquimotatge?, ahir a la piscina em va sortir algun cop... si però l'aigua era calenta i no es movia, i hi havia gent a la vora...i saps que si no et surt.. llavors si que et poses nerviós...no, passo.. a nedar" ...
... així que busco amb els ulls tancats la cinta alliberadora, i com si fos la sivella d'un paracaigudes (ho intueixo, de fet, perquè no l'he hagut d'estirar mai!) tiro amb totes les meves forces... l'aigua entra al kayak, m'acaba de mullar el que restava sec i surto disparat cap a la superfície... ai mare.. però això encara no s'ha acabat... el corrent m'arrossega riu avall i em concentro a mantenir-me lluny de les roques... fins que em llencen una corda i puc sortir de l'aigua...
Recordo que a partir d'aquest moment començà un mal de cap que tardà tres dies a desaparèixer (que encara nedés un segon cop no deuria ajudar gaire...)
Malgrat tot, una bona sortida... amb final de xocolata calenta al costat d'una llar de foc, parlant d'els plans que tenen aquest estiu, per anar a Uganda i Pakistán a fer exploracions amb kayak... em trec al barret al joves* escocesos aventurers
el grup reunit
uff quina mala cara
sort que els "rescatadors" de la sortida controlaven molt!
* A part del Denis (ex compay de classe) als altres, els treia uns quants anys ja...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada