Meravelles lluny i a prop

Ara que Edinburgh ja és territori conegut, era el moment d'ampliar l'exploració.
Així doncs, aprofitant una visita de la Maria, vam prendre carretera i manta cap als territoris del nord, on les muntanyes i el mar es barregen amb llacs i monstres llegendaris.
El primer repte però fou el del cotxe. Ja ho sé que fa un any ja ho havia provat, però aquest cop el cotxe llogat, a més de tenir-ho quasi tot invertit, era un d'aquests enginys totalment electrònic!... sort que el de la casa de lloguer no em va veure com pujava al cantó equivocat i com em vaig passar 5 minuts per descobrir com treure el fre de mà (no era trivial... havies de prémer un botó i el pedal de fre alhora... potser podria haver donat una pista...). Amb les distàncies mal preses, la lateralitat confosa i un cotxe extremadament sofisticat per la meva experiència (jo sóc generació Seat Panda) vam posar rumb al nord.
I aquí faré una recomanació personal... no aneu a veure el llac Ness. De veritat, el monstre és extremadament tímid, i sense monstre.. el llac podria ser el de Banyoles (bé, potser un xic més bonic, però 4 hores de viatge són potser un xic massa).

Però si no aneu al llac Ness, arribeu-vos a Glenco. És com un Chamonix a la escocesa (no hi ha ni 4000 ni glaceres enlloc) però es pot respirar l'ambient excursionista, i malgrat tot sigui ben baix (1000m) les caminades són boniques i s'hi pot trobar fins i tot una bona quantitat de cascades per picar gel a l'hivern!

Pap of Genco, bonic mirador a 2500km de casa

I després d'aquestes descobertes escoceses i 3 dies per redescobrir que ben aprop de casa també hi tenim un meravelles amagades que són fantàstiques... retorna el treball 100%. Que si alguna cosa té de bon el mal temps... és que et sap menys greu passar-te el dia a la biblioteca (que almenys s'hi està calentet).

Us espero quan faci bon temps amb un whisky reserva que ja descansa a l'estanteria de l'habitació.

La roca encavalcada. Una meravella amagada a mitja hora de casa.