dilluns, 15 d’abril de 2013

Arribada per fi (ara que s'acaba...)

Ras i curt. La primavera ha arribat a Edinburgh!!
 
No recordo que l'hivern de l'any passat a Suècia es fes tan llarg. Aqui la setmana passada encara nevava, l'habitació baixava als 8ºC a la nit i vestia exactament igual que al pic de l'hivern (gorro i guants inclosos)...
Però aquest cap de setmana, així de cop, el termòmetre s'ha enfilat per sobre dels 10ºC per primera vegada i ha reaparegut aquella sensació, ja oblidada, de l'escalf del sol a la pell. Ara bé, el sol ha durat el que dura un didal de whisky escocès, i és que ja ens havien avisat els amics escots, "a la que comenci a fer calor... no pararà de ploure..." Que n'estaven de certs...

I la primavera arriba a Edinburgh, i jo en marxo... La tornada s'ha precipitat un xic per la recerca de beques per a continuar amb l'aventura del foc, i l'estada Edimburguesa s'acaba un xic abans i tot del previst, (almenys per uns mesos ;).

Pero ara que hi penso... no he fet absolutament cap comentar-hi del que estic fent aquí!!! Així que us deixo en exclusiva un parell d'imatges (la primera un bosc, la segona un foc ;) ) i en parlem un altre dia!
Ens veiem per Sant Jordi? (això sí que em fa il·lusió!)




dijous, 4 d’abril de 2013

Brave Scots

Que els Scots eren un aventurers ja ho sabíem, el que no havia fet fins ara, era experimentar-ho en primera persona.

Diumenge, -5º, 7.30h del matí, 9 estudiants amb cares de son, una furgoneta de la uni, remolc ple de kayaks. Bicicleta al maleter per remuntar el riu. Carretera i manta.
Quan em desperto al cap d'un parell d'hores només veig neu. Deixem el cotxe i ens preparem.. si si no fan broma, hem vingut fins aqui per a posar-nos a l'aigua. Entrem als kayaks, i comencem a fer cap riu avall... no ens sentim les mans i amb prou feines podem agafar el rem...
Augmenta el corrent... veig un remolí, em diuen que hi entri (són, de fet, els llocs del riu que s'aprofiten per a poder parar!), recordo les instruccions per fer un "break in"... però no... no puc controlar el kayak i bolca...
uuuffffff, no puc respirar però de fet és igual perquè l'aigua congelada m'ha tallat la respiració, intento pensar un xic però les idees no flueixen;
 "intento l'esquimotatge?, ahir a la piscina em va sortir algun cop... si però l'aigua era calenta i no es movia, i hi havia gent a la vora...i saps que si no et surt.. llavors si que et poses nerviós...no, passo.. a nedar" ...
... així que busco amb els ulls tancats la cinta alliberadora, i com si fos la sivella d'un paracaigudes (ho intueixo, de fet, perquè no l'he hagut d'estirar mai!) tiro amb totes les meves forces... l'aigua entra al kayak, m'acaba de mullar el que restava sec i surto disparat cap a la superfície... ai mare.. però això encara no s'ha acabat... el corrent m'arrossega riu avall i em concentro a mantenir-me lluny de les roques... fins que em llencen una corda i puc sortir de l'aigua...




Recordo que a partir d'aquest moment començà un mal de cap que tardà tres dies a desaparèixer (que encara nedés un segon cop no deuria ajudar gaire...)

Malgrat tot, una bona sortida... amb final de xocolata calenta al costat d'una llar de foc, parlant d'els plans que tenen aquest estiu, per anar a Uganda i Pakistán a fer exploracions amb kayak... em trec al barret al joves* escocesos aventurers


 el grup reunit
 uff quina mala cara


sort que els "rescatadors" de la sortida controlaven molt!

* A part del Denis (ex compay de classe) als altres, els treia uns quants anys ja...