dissabte, 29 de maig de 2010

Feuille, caillou, ciseaux!

Ahir vam inaugurar el Rolex Learning Center tot fent la Vivapoly, una festa primaveral, d'exposició d'estands d'associacions d'estudiants, concursos i concerts.

Hi havia des dels fans per les armes medievals, als enginyers que feien pilotar cotxes modificats amb comandaments de la Wii, a una associació de fans d'avions que va portar avionetes a fer piruetes, i van llençar 3 paracaigudistes (entre ells una noia!)... fins a l'associació Posseidon que s'encarrega de buscar portàtils econòmics per estudiants.


















Aquest associació muntava una competició oficial de Feuille, caillou, ciseaux, (pedra, paper, tisora) on el guanyador s'emportava ni més ni menys que un portàtil!!! I jo m'hi vaig apuntar, vaig començar amb una bona ratxa i vaig arribar a quarts de final, on em van tombar..!





Un altre concurs ben enginyós consistia en fer un pont de paper o cartró que pesés menys de 100g. Llavors el posaven entre dos taules separades 1m i hi lligaven una galleda on hi anaven posant sorra.. el que resistís més a trencar-se guanyava! Realment hi va haver dissenys molt currats.

I quan caigué la nit, llumetes, reglettes i concerts.












Una molt bona festa, abans de començar el període un xic més dur d'exàmens...

dilluns, 24 de maig de 2010

Primavera i feina

Amb més d'un mes de retard la primavera ha arribat a Lausanne!!!
Aquest cap de setmana ha fet un sol espectacular i tot Suïssa ha sortit a caminar per les muntanyes i nedar pels llacs.
Jo he aprofitat el bon temps per fer un xic d'escalada, tot posant-nos una mica morenos, però sense perdre de vista que s'acosten els exàmens i els lliuraments i cal treballar malgrat resulti molt difícil... sempre es poden buscar algunes alternatives equilibrants com pujar al terrat a fer un xic de feina tot bronzejant-se...

Una abraçada,

dimecres, 12 de maig de 2010

10 mil a Ginebra i aventura al Mont Rosa

Després d'assistir al festival organitzat per estudiants més gran d'Europa (Balélec) que tenia lloc a l'EPFL, dissabte al matí (un xic ressacosos) anàvem cap a Ginebre a la concentració de 10mil catalans davant l'ONU. La veritat és que si que hi havia estalades... però no érem més de 800... el punt curiós era que l'animador de l'acte que anava tocant i cantant era el conegut Gerard Sesé!
Cap el migdia tornavem altre cop a Lausanne i començava veritablement l'expedició al la punta Dufourspize 4633m. La cordada la formàvem l'Alonso (enginyer de muntanyes), l'Oriol de Barcelona (enginyer nuclear) i l'Eudald l'Anna i jo, tots estudiants de física.

Èrem 5 i portavem 2 tendes fogonets i menjar per 3 dies. El pla era sortir diumenge a les 5 de Lausanne, arribar a acampar més amunt del refugi (3100m) i intentar fer cim el dilluns. De seguida però vam veure que les possibilitats d'èxit s'estroncàven. La ruta normal no la podíem fer per ser massa perillosa per les pedres que queien, això volia dir remuntar tota la glacera. Vam arribar al refugi a quarts de 9, deu hores de camí amb unes motxilles més que pesades! Improvitzant intel·ligentment vam decidir dormir al refugi (el més nou i espectacular dels Alps (i del món diuen, dissenyat per la Universitat de Zuric, on va estudiar Einstein).L'endemà al matí, amb previsions de no gaire bon temps i un xic tocats del dia anterior decidírem tornar... però no podiem refer el camí fet el dia abans perquè un núvol gegant cobria tota la glacera.
Despés de parlar amb un guia de muntanya decidírem seguir-lo i donar la volta per l'altre cantó tot fent un 3500 i separant-nos a l'últim moment per fer una aresta fins el tren de Gornergrat.
Després d'una xula grimpada i de travessar una llarga glacera, vam arribar a peu d'aresta pels vols de les 3.
Llavors tot es tapà i no ens veiérem en cor de fer l'aresta. Com que no podíem baixar perquè no anàvem tots amb esquís i hi havia més de 1500m de desnivell decidírem plantar la tenda.
Sota una nevada muntàrem les dos tendes fent un sot a la neu. Fèrem aigua amb els fogonets i anàrem a dormir. L'endemà al matí, ens llevàvem amb 15-20cm de neu fresca i les tendes força cobertes de neu. Després de trucar per preguntar si el risc d'allaus avia pujat, i rebent una resposta encoratjadora decidírem tirar cap avall. Les traces del dia abans s'avien esborrat, i vam haver d'aguditzar l'orientació per tal d'inventar un camí segur sortejant les esquerdes de la glacera.
Després d'una bona pallissa arribàrem a l'estació de Rifferalp on molt cansats i molt contents, prenèrem el tren de camí cap a casa.
Us deixo una gran àlbum per si voleu veure més fotos.

Una abraçada,

(ara plou i això és fantàstic per poder estudiar un xic!)