S'han acabat els cereals!

Sovint són les petites coses que ens colpegen un xic i ens obren els ulls de la realitat.
Ahir es va acabar el paquet de cereals!!!
El primer pensament és “hòstia Oriol.. t'has fotut un paquet tu solet... potser que nedem més i mengem menys...” però una segona reflexió més científica analitza “ ... 750g de cereals (frosties) administrats amb una ració de puny (25g) avocada al cafè amb llet de cada matí... equival a 30 racions, ergo 30 matins!!!”

Doncs si, ja fa un mes que estic al pis! (i 37 dies que paro per Edinburgh..) mare meva... com vola el temps. La mobilitat ja quasi ha retornat al 100%.. com canvia la ciutat! (ahir ja vaig poder anar a fer Kayak a la piscina... i practicar la volta esquimal d'auto rescat)

Deixeu-me però acabar l'explicació del cap de setmana... què queda el millor!

[...]
Havíem buidat l'ampolla de Talisker de 10 anys i anàrem a dormir (la part positiva d'un whisky bo és que no fa mal de cap!).
Que els pot passar a 7 estudiants de màster de foc i seguretat dormint a un alberg? Doncs que a mitja nit soni l'alarma d'incendis! Si! Vaig fotre un salt de la llitera que quasi em trenco el cap amb el sostre... renoi quin rebombori! Ràpid vesteix-te (dormia amb calçotets per estalviar amb pijames) posa't les botes (m'havia deixat les crosses al cotxe i calia vigilar) i quan aixeco al cap ja no quedava ningú a l'habitació.... Tothom al carrer amb unes cares de somnàmbuls dignes d'exposició...

Òbviament falsa alarma, però home, ja que ens llevem almenys que vinguin els bombers (no cal que prengui mal ningú)... i apa torna a dormir... però.....
Al cap de 2 hores un altre cop el so perforador de somnis... aquesta vegada però decidim que sigui en Josh (el bomber americà) que vagi a inspeccionar i informi... que al llit s'hi està molt bé!

Després de la nit accidentada decidim cercar un lloc per anar a trobar en Nessie... I pim pam sense pensar-ho gaire prenc les crosses i cap a dins s'ha dit! L'aigua està a punt de solidificació i les pedres del fons trituren els peus... per això les crosses són de gran ajut!

Malauradament la majoria de fotos han estat censurades perquè els companys feren cas omís de la meva recomanació d'agafar banyador i clar... un cop allà no es pogueren resistir i nedaren amb calçotets... m'han deixat penjar aquesta...