dimecres, 12 de maig del 2010

10 mil a Ginebra i aventura al Mont Rosa

Després d'assistir al festival organitzat per estudiants més gran d'Europa (Balélec) que tenia lloc a l'EPFL, dissabte al matí (un xic ressacosos) anàvem cap a Ginebre a la concentració de 10mil catalans davant l'ONU. La veritat és que si que hi havia estalades... però no érem més de 800... el punt curiós era que l'animador de l'acte que anava tocant i cantant era el conegut Gerard Sesé!
Cap el migdia tornavem altre cop a Lausanne i començava veritablement l'expedició al la punta Dufourspize 4633m. La cordada la formàvem l'Alonso (enginyer de muntanyes), l'Oriol de Barcelona (enginyer nuclear) i l'Eudald l'Anna i jo, tots estudiants de física.

Èrem 5 i portavem 2 tendes fogonets i menjar per 3 dies. El pla era sortir diumenge a les 5 de Lausanne, arribar a acampar més amunt del refugi (3100m) i intentar fer cim el dilluns. De seguida però vam veure que les possibilitats d'èxit s'estroncàven. La ruta normal no la podíem fer per ser massa perillosa per les pedres que queien, això volia dir remuntar tota la glacera. Vam arribar al refugi a quarts de 9, deu hores de camí amb unes motxilles més que pesades! Improvitzant intel·ligentment vam decidir dormir al refugi (el més nou i espectacular dels Alps (i del món diuen, dissenyat per la Universitat de Zuric, on va estudiar Einstein).L'endemà al matí, amb previsions de no gaire bon temps i un xic tocats del dia anterior decidírem tornar... però no podiem refer el camí fet el dia abans perquè un núvol gegant cobria tota la glacera.
Despés de parlar amb un guia de muntanya decidírem seguir-lo i donar la volta per l'altre cantó tot fent un 3500 i separant-nos a l'últim moment per fer una aresta fins el tren de Gornergrat.
Després d'una xula grimpada i de travessar una llarga glacera, vam arribar a peu d'aresta pels vols de les 3.
Llavors tot es tapà i no ens veiérem en cor de fer l'aresta. Com que no podíem baixar perquè no anàvem tots amb esquís i hi havia més de 1500m de desnivell decidírem plantar la tenda.
Sota una nevada muntàrem les dos tendes fent un sot a la neu. Fèrem aigua amb els fogonets i anàrem a dormir. L'endemà al matí, ens llevàvem amb 15-20cm de neu fresca i les tendes força cobertes de neu. Després de trucar per preguntar si el risc d'allaus avia pujat, i rebent una resposta encoratjadora decidírem tirar cap avall. Les traces del dia abans s'avien esborrat, i vam haver d'aguditzar l'orientació per tal d'inventar un camí segur sortejant les esquerdes de la glacera.
Després d'una bona pallissa arribàrem a l'estació de Rifferalp on molt cansats i molt contents, prenèrem el tren de camí cap a casa.
Us deixo una gran àlbum per si voleu veure més fotos.

Una abraçada,

(ara plou i això és fantàstic per poder estudiar un xic!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada