I giro la taula i la poso de cara a la paret que la finestra és massa temptadora i permet transportar-se lluny (en la distància i en el temps) cap a les muntanyes que encara guarden un xic de neu... (i cascades, i cabanes, i aventures...)
I va sortint la pols de les maletes, i es van marcant possibles dies de partida... de moment, per això, tot és massa car.... i si ens quedéssim aquí?¿
Una abraçada,
(si tot va bé en un mes serà més real i acompanyada d'un granissat)
Noi que bé,que bé.
ResponEliminaNo perquè tornis, sino perquè tens capacitat de concentració i et coneixes bé.
Aquí a punt de Cala Montjoi i tot i que el curs ja s´acaba, la feinada és considerable.
Ja et preparo els granissats i les orxates i fins i tot gelats de llet merengada amb canyella.
Tot a punt per retrobar-nos i comfirmar que els de casa t´anyoren.
Una abraçada virtual
jarr.Palabras mayores, de aqui al Everest
ResponElimina