dilluns, 30 de gener del 2012

Epic Fail II

Ja us vaig explicar com funcionava la roda de cuina a casa. Un vespre (no cada vespre) cuina un dels tres i intenta superar-se i guanyar el concurs, no escrit, del millor cuiner del pis.
Així doncs, jo, decidit a marcar d'entrada un bon nivell, vaig arrencar amb un pollastre guisat amb verduretes (en el que els companys hi sucaren força pa;).
A la segona ronda vaig decidir posar tota la carn a la graella (exclusivament en sentit figurat ja que aquí la carn té un preu prohibitiu (llom a 17€/kg!) i el final del gener no queden monedes per aquests luxes), deia, doncs, que vaig tirar alt i vaig apuntar a una paella amb verduretes i pernil ibèric de guarnició (importat a la maleta).

Amb paciència i música de fons anava tallant i ofegant verdures... ceba, tomàquet, bròquil, pèsols, pebrot.... a foc lent, amb un bon oli d'oliva i un xic de sal....

La veritat és que fotia un goig considerable (veure foto que ho proba)... però s'atansava el moment crític... el de tirar l'arrós.

I la vida ja ho té... a vegades s'han de prendre moltes decisions seguides i sense gaire temps per pensar... i no s'hi val a badar ni un moment.
Però m'entrà un moment de feblesa i, tot dubtant sobre la quantitat d'arròs que hi havia de tirar (si si, ja sé que la cançó diu “una tassa d'arròs per persona”), doncs pensant que si en sobrava ja en menjaríem tota la setmana, va i li foto el paquet de quilo sencer... de dalt a baix...

Ai mareta meva... a la paella d'estil “wok” ja no hi cabia més aigua.. i això que l'arrós no s'havia ni començat a inflar.... i de cop.. sense ni bullir, l'agradable olor del sofregit de verdures fou substituïda per una lleu flaire a cremat... vaig córrer a apagar el foc i tastar-lo... però res afer ..
només tenia gust a cremat!!!!!!!!

Quina ràbia companys, la paella era realment grossa i no es podia menjar!!!

Em vaig disculpar als companys pel sopar (els vaig deixar el pernil salat ibèric que si que van degustar) i me'n vaig anar a córrer per fer baixar la mala llet...

L'endemà, per a recuperar la moral i l'orgull vaig recórrer a la truita de patates i ceba de 13 ous... però quelcom volgué (a partir d'ara NO faré més truites amb just 13 ous) que al moment de girar-la no en baixés ni un trosset per compassió... tota enganxada al cul de la paella... aquest cop, però, vaig salvar el cremat... i tan sols vaig canviar el menú per 13 ous remenats amb patates i ceba. ;)

Així doncs, ara m'he autocastigat!
Menjo arrós cremat tota la setmana (sort de les espècies que sempre ajuden a dissimular el gust) i no penso entrar a la cuina en 10 dies si no és per rentar plats... ja els he comentat als companys que em demano un recer espiritual per a reflexionar sobre els meus dots culinaris... ;)

Salut!

2 comentaris:

  1. Ostres Oriol !!!

    Vas apuntar massa alt, (si, si ja ho se "qui no s'arrisca no pisca") en els temes culinaris cal anar a poc a poc, però vaja les coses són com són i "valga'ns Déu d'un ja està fet" (com deien les àvies).

    Per a properes ocasions podries recordar els menús dels campaments del CAU i tenir en compte els intendents.

    Has provat de fer un pa amb tomàquet? (es clar que tot depèn de si hi ha pa, tomàquets i oli com els nostres), i una sopa de galets? (amb o sense carn d'olla) -pensa que els galets també s'inflen-.

    De tota manera segur que ja et passaran receptes
    hehehe....

    Si ho regueu amb un porró de priorat ho trobareu tot molt més bo.

    Salut i foc
    Joan

    ResponElimina
  2. Caram, Caram!!

    La cuina com tot vol pràctica, per tant, et recomano "tornar-hi", segur que et quedarà millor i el teus companys estaran encantats.

    A casa de la paella en diem "arròs a la cassola", jeje...

    Salut i bona cuina!!

    Maria

    ResponElimina