La història del cocodril comença la setmana passada en una conferència de la primera professora de física teòrica de Harvard, Lisa Randall, autora d'un best-seller científic (wrapped passages) sobre les multidimensions de l'univers i els universos paral·lels i del llibret d'una recent estrenada òpera anomenada Hypermusic Prologue. La qüestió és que li van donar un premi a l'EPFL i vam anar a l'acte. De física no en va parlar gaire, però després de l'entrega hi havia una cocktail party (que no pas un apéritif). Tot era delicatessen i havies de menjar més pels ulls que per la boca (les plates eren miralls... i suposo que la gràcia era que ja les portaven mig buides).
Quan ja no quedava quasi ningú (només un petit grupet acabant les ampolles de vi) van treure dos cocodrils de pa amb la panxa oberta i farcida de petits sandvitxos fets amb la pròpia molla. Espectacular!!!
Bé, el petit grup va anar buidant la panxa... i quan el cocodril va estar buidat... vaig preguntar si ens el podíem endur! I la cambrera va estar super contenta de que ens emportéssim aquell mort d'allà!
I ara tinc un cocodril d'un metre a la taula de casa... i un projecte en ment, cuinar-lo al forn i fer la cooked-crocodrile-party.
Peró no sé com fer-ho...i acceptaré molt gratament qualsevol suggeriment per cuinar la bèstia!
La història de la trampa òptica és ben diferent, i l'explicaré amb un vídeo!
La partícula és una micromètrica esfera de silici, posada en un porta-mostres. La trampa és un potent làser rabiüt i vermell (que no podeu veure perquè hem posat un filtre perquè no us faci mal als ulls) situat a l'extrem inferior esquerra de la pantalla. Doncs vet aquí que la partícula va tant Brownianament tranquila.. i nnyacc!! queda atrapada per la pinça òptica. Fenomenal!
Doncs això he estat fent 8 hores al dia durant 4 divendres! I com tot bon servei... ara toca l'informe, la part més avorrida.
Salut!
Bona tarda Oriol, en aquest moment és probable que ja volis cap a casa però.... amb tot el gruix de feines de les avaluacions i els projectes de recerca no he pogut estar al cas i el teu cocodril m´ha passat per alt.
ResponEliminaEspero que l´hagis deixat al congelador si és que encara viu amb tu si no, quan arribis altre cop al teu apartament trobaràs un cocodril dur i difíl de rosegar.
rapatEl podries farcir d´un bon grapat de verdures una mica estovadetes al vapor i barrejades amb tonyina i.... un cop de forn amb una mica de formatge ratllat o herbetes aromàtiques,(tipus orenga).
Recordes el conte una sorpresa inesperada que tenia un cocodril a la banyera???