Escalada en Gel

Estar aprop de les muntanyes, i disposar d'un sistema de transports públics integrats exemplar, de trens autobusos i telefèrics proporciona unes oportunitats que no es poden deixar passar per a descobrir nous esports alpins.

Així doncs, aprofitant la invitació oferta en un bar a mitjanit, partia al cap de 5 hores (a les 5.30 de dissabte) cap a un poble alpí remot anomenat Arolla, per anar a fer escalada en gel.
El viatge d'aproximació fou espectacular. Vam veure l'albada reflectida a les muntanyes nevades mentre ens enfilàvem amb un bus de La Poste per unes carreteres estretes i sinuoses cap a valls encara adormides. Havia nevat el dia abans i la neu ho cobria tot amb més de mig metre.
El bus va continuar pujant per carreteres amb amplada justa d'un vehicle i totalment glaçades, fins que a les 8 ens deixava al nostre destí. Un poblet de 3 cases de fusta colgades sota la neu on l'únic que es movia érem nosaltres i alguns esquiadors de muntanya equipant-se per començar a pujar.
Després d'una curta però dura aproximació amb neu fins la cintura vam arribar a peu de la cascada de gel. Impressionant. Dos companys hi havien accedit per dalt. Escalaríem amb la corda per sobre (top rope), sempre assegurats, eliminant així el perill de caure.
Al principi claves els piolets i grampons pensant que relliscaràs en qualsevol moment, però mica en mica descobreixes que pots recolzar tot el teu pes en les dues puntes d'un grampó. El color del la cascada, i una cova de gel que hi ha a mitja paret fan vàlid tot l'esforç

Després de 8 hores d'escalada tornem a agafar el bus que ens portarà de nou a Sió i amb el tren a Lausanne. Estic rendit i no em queden forces per anar al Casal Català a veure el Barça.

I avui tinc cruiximents a tots els músculs del cos, i com que el temps no acompanya intueixo un diumenge de relax i meditació a casa.

Penjo més fotos de l'escalada,

Una abraçada